ELECCIONS
Política 30/12/2018

Mapa de l’abstencionisme a Espanya

Catalunya apareix a la part baixa de la classificació malgrat el repunt de participació dels últims anys

Albert Cadanet
3 min
Un ciutadà votant en una de les cabines habilitades durant les eleccions andaluses del 2 de desembre.

Barcelona“Estic convençuda que hi haurà molta gent que sortirà a votar; fins i tot hi haurà gent que, anys abans, pensava que el seu vot no tenia importància i avui considera que és clau perquè Andalusia continuï creixent”. Així s’expressava Susana Díaz, candidata del PSOE a la reelecció, poc després d’acostar-se al col·legi electoral el 2 de desembre. La seva predicció va resultar errònia. La comunitat va registrar un dels pitjors percentatges de la història en termes de participació (58,7%), només superat pels comicis del 1990. Llavors la part del cens que va anar a votar va superar amb prou feines el 55%.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Andalusia es consolidava així com una de les comunitats on la participació és més baixa a les eleccions autonòmiques. Des de la Transició, la mitjana de participació en aquests comicis és del 67%, una xifra, amb tot, superior a la mitjana de Galícia (58,7%), a la dels dos arxipèlags (61,4% a les Balears i 62,2% a les Canàries) i a la d’Astúries (62,3%). Catalunya (63,5%) també es manté com un dels territoris amb menys participació, tot i que l’electorat s’ha mobilitzat més els últims anys gràcies al Procés. Les altres dues comunitats que més aporten a l’economia espanyola (el País Basc i Madrid) també registren un índex d’abstencionisme semblant, mentre que les comunitats més dependents del sistema de finançament actual s’impliquen més en els comicis: Castella i Lleó se situa per damunt de la mitjana (amb una participació que s’acosta al 70%), i Extremadura i Castella-la Manxa ocupen les primeres posicions de la llista (amb percentatges superiors al 74,5%).

Mapa de l’abstencionisme a Espanya

Factors que cal tenir en compte

L’explicació més lògica per entendre les diferències entre zones més o menys abstencionistes té relació amb la concurrència entre dos comicis. De nou, l’exemple d’Andalusia és un dels més eloqüents. Els dos anys en què la participació ha sigut més baixa (1990 i 2018), les andaluses no han coincidit amb cap altre elecció. Per contra, quan els índexs de participació han sigut més elevats (1996 i 2004) la votació ha coincidit amb unes generals.

També cal tenir en compte la dimensió dels municipis. “En pobles petits hi ha més incentius per votar; la gent es coneix més i no vol quedar malament amb els veïns”, argumenta Marc Guinjoan, politòleg a la Universitat Autònoma de Barcelona. És per això que la participació històrica és superior a Extremadura que a l’Aragó, malgrat superar la mitjana espanyola en els dos casos: a la comunitat aragonesa, el 30,5% de la població viu en municipis de menys de 10.000 habitants, un percentatge que en territori extremeny es dispara fins al 51%.

La immigració també hi té un paper important. “On hi ha més immigració es crea una situació en què la gent no sent les institucions com a pròpies”, assenyala Lluís Orriols, politòleg de la Universidad Carlos III de Madrid. Així, s’entén que les Illes Balears, la Comunitat de Madrid i les Illes Canàries (les tres comunitats on més va augmentar el saldo migratori l’any 2017, segons l’Institut Nacional d’Estadística) tinguin un percentatge de participació per sota de la mitjana espanyola.

Catalunya també està en aquesta situació. De fet, és la quarta comunitat que més immigrants rep, cosa que ha contribuït, en part, a la “falta d’integració social” al territori, apunta Eugènia Bretones, politòloga del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya. Durant els últims anys, amb tot, la tendència s’ha començat a capgirar. Fins a les eleccions autonòmiques del 2010 Catalunya era la segona comunitat amb menys participació. “A partir del 2012 hi ha alguna cosa en joc, en aquest cas la unitat d’Espanya”, assenyala Guinjoan. Les eleccions catalanes, doncs, han passat de ser un esdeveniment de segon ordre a ser un focus d’atenció fins i tot a escala estatal. Tant és així que Catalunya va registrar durant el 21-D la participació més alta de la història en unes autonòmiques a Espanya (79,1%).

Eleccions sense emoció

Galícia, a la cua del rànquing, és l’exemple clar d’un altre condicionant a l’hora de valorar les dades de participació. És un bastió històric del Partit Popular, on governa de manera ininterrompuda des del 1989. “Que hi hagi un partit dominant fa que, a la llarga, la participació es desanimi”, puntualitza Orriols.

Més enllà dels factors estructurals, cada comunitat és un món. Els casos de corrupció, la publicació d’enquestes i les promeses electorals poden estimular o descoratjar la participació. Ho sap prou bé Susana Díaz després del cas dels ERO i d’unes enquestes que no preveien la patacada socialista.

stats