Zubin Mehta serà l'estrella del cicle BCN Clàssics per partida doble
Dirigirà la Filharmònica d'Israel i la de Viena, en dues de les deu cites de la temporada que ve
BarcelonaLa quarta temporada de BCN Clàssics amplia el seu radi d'acció més enllà del Palau de la Música, cap a L'Auditori. La temporada que ve es faran vuit concerts, del setembre al maig del 2020, quatre a cada sala, a més de dos concerts extraordinaris.
Zubin Mehta serà la principal estrella del cicle. Oferirà dos concerts, el primer i inaugural serà el 18 de setembre amb la Filharmònica d'Israel, de la qual és titular emèrit i amb la qual fa la gira de comiat. Fa 40 anys que la Filharmònica d'Israel es va presentar a Barcelona, com a ambaixador cultural del país en un moment en què encara no hi havia relacions diplomàtiques entre Israel i Espanya. "Primer va venir la cultura i després la diplomàcia, set anys després", diu el director de BCN Clàssics, Llorenç Caballero. Fa 18 anys que la formació no actua a Barcelona. El concert serà a L'Auditori, però comptarà amb els cors del Palau per interpretar la 'Tercera simfonia' de Mahler. El segon concert de Mehta serà el 25 d'abril del 2020 amb la Filharmònica de Viena, en col·laboració amb el Cicle Palau 100, i s'hi podrà escoltar un programa clàssic amb la 'Simfonia número 7' de Dvorak i el 'Concert per a violí' de Brahms. El director del cicle admet que és arriscat fiar aquests dos concerts al director, que té un estat de salut delicat tot i que ha reprès l'activitat després d'una malaltia i una recaiguda. "En aquest moment està bé, però sempre pot passar alguna cosa", reconeixen.
Després de la inauguració amb Mehta i la Filharmònica d'Israel, al novembre vindran l'Escolania de Montserrat amb l'Orquestra de Cadaqués amb 'El somni d'una nit d'estiu'. Al desembre el clarinet Martin Fröst i el director Gianandrea Noseda protagonitzaran la 'Missa solemnis de Beethoven' amb el Cor Estatal de Letònia i l'Orquestra de Cadaqués. Al gener Mariss Jansons dirigirà l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera que interpretaran Beethoven i Txaikovski. Al febrer serà el torn del pianista Evgeny Kissin amb un programa centrat en Beethoven. L'Academy of St Martin in the Fields actuarà en formació orquestral de cordes al març amb un programa que inclou l'obra pòstuma de Xavier Montsalvatge. Tancarà la temporada regular Simon Rattle amb la London Symphony Orchestra al maig.
Els concerts extraordinaris seran amb els Nens Cantaires de Viena, que estan de gira per l'Estat i ofereixen un programa anomenat Mediterrània i un concert amb un programa de Xavier Benguerel amb un conjunt de l'Orquestra de Cadaqués i videoanimacions.
Els preus dels concerts van dels 18 als 165 euros. Per a cada concert es reservaran places a 10 euros per a estudiants de música amb la voluntat d'acostar noves generacions a la clàssica i també hi ha diversos descomptes, com als menors de 25 anys. Joan Ollé, director del Palau, ha considerat que és bo per al país que hi hagi "un programa d'aquesta qualitat, que no oblida la música del país; és un salt en la vostra trajectòria", ha afirmat. "La batalla global és ampliar públics i fer que més gent vingui als concerts de clàssics, i per això hem de ser més col·laboradors que competidors", ha afegit. Robert Brufau també ha desitjat "que sigui l'inici d'un camí llarg".
1.000 persones per concert
El festival aposta per formacions internacionals i catalanes, i per grans obres del repertori clàssic i també repertori autors catalans. L'any passat per a cada funció la mitjana va estar en un 70% d'ocupació i 1.000 espectadors. Cada any el festival ha incrementat el creixement d'abonaments de cent en cent. Aquesta quarta edició esperen arribar als 400. Ibermusica, la productora del cicle, celebra 50 anys a Madrid aquesta temporada, on tenen 3.500 abonats entre les dues temporades que hi organitzen. "Una base perquè es consolidi un cicle de música és aconseguir abonaments", afirma el director. El director del Palau de la Música creu que els "abonaments clàssics" conviuran amb les entrades soltes, que en els últims anys acaben tenint un percentatge gran a les taquilles. Robert Brufau creu que cal ser més "imaginatius" a l'hora d'oferir continguts als abonats, més enllà de la rebaixa a les entrades. L'increment de l'oferta a la ciutat de Barcelona ha fet més difícil que les sales aconsegueixin 'soldouts', cosa que no incentiva els abonaments, però alhora ha fet que creixin els públics de clàssica. "Un aficionat té una sensació d'oferta incontrolable, i això ens acosta a les ciutats que volem ser. Com a aficionat és poder anar a tot", diu Joan Ollé.
