Tot això eren camps
L'Albert Garriga Guixà fa tres anys que viu a Rio de Janeiro treballant per a l’organització dels Jocs Olímpics
RioTot i la seva joventut podríem definir-lo com un autèntic rodamón de l’arquitectura, ja que l’Albert Garriga Guixà (Súria, 1985) fa tres anys que viu a Rio de Janeiro treballant per a l’organització dels Jocs Olímpics, però abans ja havia passat dos anys més a Suïssa, en un despatx d’arquitectura, i també a Sotxi (Rússia) durant els Jocs d’Hivern del 2014. A la ciutat carioca treballa com a arquitecte responsable de l’IBC, l’hàbitat natural durant aquests dies de la premsa internacional de televisió i de ràdio, principalment.
Va canviar el fred dels Alps suïssos per l’escalfor de Copacabana després de decidir “fer un gir radical i canviar d’aires”. “I complicar-me una mica la vida, passant de l’ordre suís a la bagunça (embolic) brasilera, un canvi ben radical. Venir a treballar a un país com el Brasil m’il·lusionava”, explica. I és que Garriga assegura que “una de les parts interessants com a arquitecte i ciutadà de Rio de Janeiro ha sigut veure els canvis que s’hi han produït aquests últims anys”. “Ara dic als meus amics allò dels avis, que quan jo vaig arribar aquí tot això eren camps”, bromeja.
La seva feina durant els anys previs ha implicat el disseny, la implantació i les operacions d’aquest complex i de les instal·lacions temporals com ara el restaurant, la terminal d’autobusos, la gestió de residus, els espais de logística, botigues, bugaderia, agències bancàries, etc., una petita ciutat amb una extensió de gairebé 300.000m, on tenen la base d’operacions els 105 canals de televisió i ràdios amb drets per emetre, i destinada a cobrir les necessitats dels més de 12.000 professionals dels mitjans de comunicació desplaçats a la cita olímpica. Durant la fase operativa, Garriga és el responsable de supervisar i “mantenir totes les instal·lacions en perfecte estat”.
El Parc Olímpic d’aquests Jocs Olímpics és a la riba de la llacuna de Jacarepaguá i ocupa l’esplanada on hi havia l’antic circuit Nelson Piquet, que, com no podia ser d’una altra manera, estava situat al sud de l’avinguda que porta el nom de l’autèntic mite de l’automobilisme brasiler, Ayrton Senna. Garriga assegura que el circuit “estava en un estat deplorable i que han calgut anys de feina intensa per entregar les obres d’uns Jocs Olímpics amb totes les limitacions que tothom sap, però amb un equip amb molta energia i ganes d’ensenyar al món que el Brasil és capaç de fer-ho”. “A més de les instal·lacions esportives s’han creat infraestructures per connectar barris amb embussos diaris o s’ha obert un barri al mar després d’enderrocar una avinguda elevada arran de la costa. Actualment, veure tot el que teníem al paper ja construït és tot un orgull”, explica.
