11/03/2015

Un príncep per reparar la imatge de Fukushima

3 min
“UN FUTUR BRILLANT” 
 En aquest cartell del municipi de Futaba hi diu: “Energia nuclear: l’energia per a un futur brillant”.

Catedràtic de la U. de Hosei, TòquioEl príncep Guillem d’Anglaterra va visitar el Japó del 26 de febrer a l’1 de març. Un dels llocs per on va passar va ser Fukushima. Es va trobar amb persones afectades pel tsunami i per l’accident de les centrals nuclears. Entre d’altres, va anar a veure uns nens que jugaven en un jardí cobert per evitar els efectes negatius de la radioactivitat.

Guillem va dormir en un ryokan, un hotel tradicional del Japó. No se sap si es va banyar en un onsen, uns banys termals tan grans com una piscina. El príncep i el primer ministre japonès, Shinzo Abe, van sopar junts al mateix ryokan. Els van servir el peix pescat a la costa de Fukushima, la carn de bou criat amb pinso de Fukushima i la verdura provinent dels camps de Fukushima. I segurament van fer un brindis amb el sake fet amb arròs de Fukushima. Abe estava de molt bon humor i deia que aquell sopar serviria per desacreditar els que creen alarma afirmant que els productes de Fukushima estan contaminats per la radioactivitat. Els aliments que va ingerir Guillem devien ser sotmesos a l’examen més rigorós de radioactivitat. Tot i així, m’imagino que el pobre príncep no devia gaudir del sopar com sempre.

Dos dies abans de l’arribada de Guillem, es va detectar que, cada cop que plovia, l’aigua altament contaminada del terrat de l’edifici del reactor número 2 de la central de Fukushima s’escapava directament cap al mar, sense aturar-se a la piscina depuradora. La companyia propietària de la central, Tepco, ho sabia des de l’abril del 2014, però no ho havia fet públic. Els pescadors de la zona estan del tot indignats, i amb raó, però segurament és en va. Dubto que algú de la companyia se’n responsabilitzi obertament. Ja n’hem vist massa exemples. De fet, ningú no ha anat a la presó a causa de l’accident de la central.

Contaminació

S’han fet moltes campanyes per tot el Japó per vendre els productes agrícoles i marítims de Fukushima. La recuperació de les indústries de les zones afectades pel desastre és fonamental i imprescindible perquè la gent pugui tornar a viure amb normalitat, com abans. I és que, després de quatre anys, encara viuen en cases provisionals, en condicions precàries i sense gaires possibilitats de tornar a casa seva. Aquestes persones van perdre familiars i amics. Van perdre cases, feina, diners i futur. Tot això em fa molta pena, i sé que cal ajudar-los. Però em pregunto si aquestes campanyes són realment la manera correcta de fer-ho.

El govern japonès critica els rumors negatius i sense fonament que corren sobre els productes de Fukushima i que en dificulten la comercialització. Ara bé, efectivament, jo -per posar un exemple- no compraria els productes de Fukushima al supermercat. Però no pels rumors sense fonament, sinó perquè no puc fiar-me de la política del govern ni de la gestió de la Tepco. Sempre pensem “per si de cas”, i no sense raó. Si consumim un aliment en mal estat, ens podem posar malalts, però, quan la intoxicació passa, recuperem la salut. Ara bé, en el cas de la radioactivitat, no és així. Un cop ingerit l’aliment contaminat, no hi ha remei per fer tornar el nostre cos a l’estat anterior. És molt normal que siguem al més cautelosos possible.

El que el govern japonès ha de fer no és promoure la venda dels productes de les regions afectades, fent cas omís de la possible contaminació. El que ha de fer és deixar d’al·legar que no és pràctic intentar controlar cada unitat de cada producte i bastir un sistema de control de la radioactivitat eficaç, fiable i efectiu als ulls de tothom. Si s’establís un sistema com aquest, aleshores no caldria parlar de “rumors sense fonament” ni aprofitar cap príncep estranger per tapar la pròpia negligència política. Amb les mesures necessàries comprarem de bon grat els productes de Fukushima. El que sí que resulta poc pràctic és fer controls a mitges i continuar alimentant l’aprensió dels compradors.

Em resulta difícil de comprendre per què el govern promou que es tornin a posar en funcionament les centrals nuclears aturades després de l’accident de Fukushima en aquestes circumstàncies. Els reactors número 3 i número 4 de la central de Takahama, uns 30 quilòmetres al nord de Kyoto, van rebre el vistiplau per tornar a funcionar del Comitè del Control de l’Energia Nuclear el 12 de febrer. La central de Sendai, de l’illa de Kyushu, força volcànica, no trigarà gaire a obtenir el mateix permís. A més a més, el govern japonès vol exportar la tecnologia de l’energia nuclear a l’estranger, a països com l’Índia, Turquia o el Vietnam.

Al meu país estan intentant pintar la paret sense omplir abans un forat gros que s’hi ha fet. I molta gent procura no mirar-s’ho.

stats