Les xarxes socials ens distorsionen la memòria

La revista 'Nature' alerta de les implicacions que pot comportar el fet que consumim informació a les mateixes plataformes en què compartim la nostra vida privada

A.m.
3 min
PREU. Instagram val 1.000 milions de dòlars perquè Facebook s'ho pot permetre

BarcelonaLes xarxes socials podrien tenir un efecte distorsionador en la nostra memòria amb implicacions que encara desconeixem. Segons un article de la revista científica 'Nature', el fet que compartim la nostra vida privada a plataformes com Facebook o Instagram, on també consumim notícies (moltes de falses) està esborrant la línia que separa la memòria individual de la col·lectiva.

La comunicació modela la memòria. Segons la revista, un parlant pot reforçar en la memòria de l'altre –i en la seva pròpia– alguns elements d'un esdeveniment senzillament repetint-los. És més probable que oblidem la informació que no hem compartit amb els altres. Aquest fenomen cognitiu es considera un "mecanisme de convergència", gràcies al qual la gent es posa d'acord a explicar més o menys la mateixa versió del que va passar.

Aquest mecanisme també es dona dins els grups socials. Facebook es converteix, per tant, en una gran eina de modelatge de records, ja que és la plataforma on els diferents grups socials es troben. Segons 'Nature', la majoria dels adults britànics s'informen de les notícies a partir del que veuen a les seves xarxes socials, en un entorn en què es troben dins el seu grup social. Els grups són capaços, doncs, d'influir en els nostres records.

Tot i que existeixen connexions entre els membres d'un grup i l'exterior, la qual cosa corregeix la versió que la mateixa xarxa de contactes dona dels esdeveniments, en alguns casos aquestes connexions poden ser dèbils o inexistents, la qual cosa pot portar diversos grups a defensar versions incompatibles del passat.

Les notícies falses

En aquest context, les notícies falses s'estan tornant cada vegada més perilloses. Donald Trump va al·ludir fa unes setmanes a un suposat atemptat a Suècia que no havia passat mai. Aquesta informació va ser àmpliament desmentida pels mitjans de comunicació, però a internet proliferen les desinformacions científiques i les teories de la conspiració. De fet, la majoria dels joves no són capaços de distingir una notícia real d'una de falsa a internet, segons un estudi de la Universitat de Stanford.

La nostra ment falla i s'equivoca. Qui ens diu que d'aquí a un any no recordarem una notícia falsa com si fos real? La memòria col·lectiva forma la base de la història, i tot i que aquesta s'ha reinterpretat sovint amb finalitats polítiques, els experts alerten del gran abast que tenen les xarxes socials sobre la nostra memòria.

La memòria individual

Però xarxes socials com Facebook o Instagram també tenen un gran poder per modelar-nos la memòria individual. Cada generació veu més enrere el temps en què els nostres records personals es reduïen a uns quants àlbums de fotos privats i guardats sota el televisor. Avui en dia publiquem bona part de les nostres vivències a les xarxes socials. Però no només hi pengem els nostres records més destacats, sinó també desenes –potser centenars– de fotografies de moments sense cap rellevància –el que hem menjat per dinar o les postres que hem cuinat, per exemple. Què passarà quan mirem enrere en els nostres perfils i ens trobem fotografies d'elements que no tenim cap interès a recordar, mentre n'oblidem d'altres que potser van ser més rellevants?

Ho estem veient amb la funció Facebook On this Day, que és als nostres murs des del 2015. El servei selecciona continguts que hem publicat a la xarxa social en el passat. Malgrat que un algoritme selecciona el que considera que més ens pot interessar, la veritat és que sovint ens trobem amb fotografies de coses irrellevants emmarcades en dibuixos de confeti i globus, com si fossin importants.

Hem perdut el control sobre què volem recordar i què no, així com de la narrativa de la nostra vida? Veurem l'abast real d'aquest canvi en les generacions futures, que en lloc de créixer redactant un diari tancat amb pany i clau, es trobaran la fotografia del seu naixement al Facebook dels seus pares.

stats