19/06/2016

El món al revés

3 min

Paisatge urbà amb tot de deixalles escampades arreu. Un grup d’homes, joves i formosos, vestits d’escombriaires, es dediquen a vessar líquids fecals per després escampar encara més la brossa. Canvi d’escena. Una gran taula amb tot de suposats executius, superelegants, que fan estranys moviments totalment aliens els uns als altres. Puja un ascensor i els mateixos personatges-actors apareixen ara vestits pobrament. Un a un van substituint el seu alter ego assegut a la taula. Més tard, els executius rics demanaran almoina als pobres. Uns policies fan una mena d’orgia amb els lladres que han trobat en un palau. Estranys animals híbrids volen per la ciutat. Nens i vells s’enfronten en un combat de boxa. Dones espectaculars torturen en una mena de roda sofisticada joves seminus. Un porc esbudella un carnisser...

Són algunes de les escenes que es poden veure a l’hipnòtic vídeo Inverso mundus, l’últim treball de moment del col·lectiu d’artistes russos AES+F. A la Galeria Senda, on es mostra ara aquest treball, la pantalla fa 11 metres de llarg, però a la Biennal de Venècia de l’any passat, on es va estrenar, la pantalla feia 40 metres i encara devia ser més espectacular. Explica Carles Duran, director de la galeria, que ha sigut la instal·lació més complicada que han fet mai perquè tot havia d’estar sincronitzat al mil·límetre. De fet, recorda, una de les coses més fascinants és com es fan aquestes creacions, ja que encara que la majoria de les escenes són corals, amb poques excepcions totes s’han rodat personatge a personatge i després s’ha fet el muntatge ajuntant-los. Així, aquest collage fílmic, amanit amb nombrosos efectes especials, dóna un resultat inquietant perquè no hi ha quasi interrelació entre els personatges, que estan com abstrets, una impressió que s’emfatitza amb el fet que tot passa a càmera lenta amb música clàssica de fons.

El món al revés

Ironia elegant

El projecte parteix dels gravats medievals satírics que representaven exactament el món al revés ( inverso mundus ) i, sobretot, de l’obra del Bosch -que és omnipresent en algunes escenes- i també de Brueghel el Vell. Tanmateix, ho combinen amb tecnologia moderna, estètica de revista de moda i de publicitat i cultura popular en general. En fi, un popurri que fa que el resultat sigui d’una ironia elegant que descol·loca una mica. L’aspecte subversiu queda una mica amagat entre tanta estètica.

És una mica l’estratègia que fa servir sempre AES+F, un col·lectiu integrat per Tatiana Arzamasova, Lev Evzovitx, Evgeni Sviastski i Valdímir Fridkes, que des del 1987 realitzen projectes en què utilitzen de manera crítica i irònica les icones de la història de l’art o la modernitat. El primer projecte que els va donar fama va ser Islamic projects, on ja el 1996 islamitzaven elements simbòlics occidentals com una Estàtua de la Llibertat amb burka o una plaça del Vaticà convertida en un basar. Altres vegades han treballat amb la violència entre nens i adolescents, sempre de manera estetitzant, una mica com fan ara sèries com la mateixa Joc de trons, o han transformat relacions conflictives, com la d’un skin i una immigrant turca, amb dolces i encantadores figuretes de porcellana. El resultat és tan enigmàtic com El jardí de les delícies del Bosch. L’aspecte “moralitzant” queda amagat per la fascinació de la bellesa del que es representa.

stats