26/02/2017

Les mesures de l'harmonia

2 min
Les mesures de l’harmonia

Si en qualsevol època l’art és incomprensible sense una certa dimensió utòpica, la utopia, de forma explícita, és el gran somni de l’art a l’època moderna, un cop s’han esvaït els valors absoluts de la salvació oferta per la religió. El Renaixement va construir, per primera vegada a la història, un camí estètic plenament autònom, en què l’harmonia no depenia d’un déu exterior, sinó del mateix home i de la seva capacitat d’establir lligams amb el seu entorn. Comença, així, la crònica fascinant de la recerca d’unes proporcions que vinculin l’ésser humà amb la ciutat, la naturalesa i el mateix Univers. La recerca -per part de Ghirlandaio, Piero della Francesca i tants altres- d’una divina proporció que asseguri aquells vincles té molt a veure amb l’anhel d’una utopia estètica.

En l’art modern pocs representen tan bé la continuïtat d’aquest camí com Le Corbusier, l’arquitecte que no es conformava a ser arquitecte sinó que també volia ser pintor, escultor i poeta. Le Corbusier proposava una síntesi de les arts i simultàniament volia continuar l’aventura renaixentista de la divina proporció. Creia, amb raó, que no hi ha arquitectes que vulguin ser únicament arquitectes, ni pintors que vulguin ser únicament pintors, ni poetes que vulguin ser únicament poetes. L’autèntic artista ho vol ser -almenys amb la imaginació- de totes les arts. Necessita tots els sentits. Això ho exemplificava Le Corbusier a la perfecció quan deia que hi veia a través de l’oïda.

L’exploració de les proporcions va portar Le Corbusier a imaginar un model que, com volia el seu mestre renaixentista Leon Battista Alberti, suposés una conjunció entre el cos humà i el cos arquitectònic. El va anomenar modulor, una matriu de mesures destinada a l’harmonia que era el fruit tant dels seus estudis com a arquitecte com de la seva devoció pictòrica pel cos humà. Més enllà de la controvèrsia desencadenada arran de la publicació del llibre el 1948, El modulor de Le Corbusier és una extraordinària mostra de la voluntat d’utopia que va dominar la seva trajectòria.

stats