20/11/2016

El poder de la llum negra

2 min
El poder de  la llum negra

Entre les moltes obres literàries dedicades a l’alquímia en recordo dues especialment: La recerca de l’absolut, de Balzac, i Infern, de Strindberg. En totes dues es reflecteix la dimensió simbòlica de la recerca alquímica i el caràcter obsessiu d’una passió que pot dur a la bogeria, com analitza magistralment Strindberg. Als dos relats s’expliquen les diverses etapes del procés que ha de portar a la consecució de la pedra filosofal, i sorgeix, com a decisiu, el moment de la descomposició, anomenat nigredo, que ha de precedir la síntesi definitiva. L’alquímia frega la bogeria perquè persegueix la saviesa.

Així, Nigredo, s’anomena una de les obres més belles d’Anselm Kiefer. És un quadre de grans proporcions, realitzat amb tècnica mixta, on l’artista alemany tracta de visualitzar una de les fases decisives de l’horitzó alquímic. Ens presenta un crepuscular camp llaurat i travessat per un feix de línies de fuga. Naturalment, el color dominant és el negre, però no el negre que identifiquem amb l’absència de llum, sinó el que precedeix la claror més esclatant. Observant el quadre crec que podem arribar a la conclusió que el negre és el color més perfecte si considerem el blanc de l’enlluernament el color més absolut.

Kiefer trasllada a la seva matèria pictòrica la matèria ambigua dels alquimistes. No obstant això, tant la matèria alquímica com la matèria pictòrica exigeixen la participació en una metamorfosi espiritual. La pintura es converteix, d’aquesta manera, en un ritu d’iniciació. Contemplat des d’aquesta òptica, el Nigredo és el viatge a l’infern que du a terme aquell que vol reconèixer la llum, invisible per als que no saben mirar el seu interior, que és la llum de l’esperit. Tota l’obra de Kiefer conté un complex esoterisme simbòlic. Això la fa difícil d’interpretar. Potser Nigredo és la penúltima etapa abans del misteri definitiu.

stats