KNOCK OUT
Diumenge 26/03/2017

Ves a Estocolm, Marie!

"Marie Curie es va presentar a Estocolm, va agrair el Nobel i es va asseure al costat del rei de Suècia per compartir l’àpat de celebració"

i
Mònica Planas
3 min
Ves a Estocolm, Marie!

Fa 150 anys del naixement de Marie Curie, una dona excepcional no només pels seus descobriments científics i per ser la primera persona que va guanyar dos premis Nobel en camps diferents. El 1906 va morir el seu marit i company d’investigacions, Pierre Curie, atropellat per un carruatge de cavalls a París. Això va suposar un daltabaix per a ella, però es va refugiar en la continuïtat de la seva feina científica i l’educació de les seves filles, Irène i Eve. Cinc anys més tard, Marie Curie va establir una relació amb un dels alumnes del seu marit, Paul Langevin. Ell estava casat i tenia quatre fills. L’esposa, en descobrir-ho, va esbombar la relació. La premsa francesa i internacional ho va aprofitar. Titllaven la científica de traïdora i prostituta. El conflicte va degenerar en tints xenòfobs i antisemites. Es va arribar a escriure que Pierre Curie en realitat s’havia suïcidat per aquell motiu. Le Figaro publicava acudits gràfics que humiliaven la parella. L’ Excelsior es recreava en fotografies de Curie on apareixia despentinada i mal arreglada. L ’Oeuvre va publicar algunes de les cartes d’amor que la científica havia enviat a Langevin facilitades per la dona d’ell, que les havia trobat.

La reacció de Curie, a qui just li havien atorgat el seu segon Nobel, va ser austera: “Considero abominables totes les intromissions en la meva vida privada”. Svante Arrhenius, de l’Acadèmia Sueca, va enviar una carta a Curie fent-li saber que si ho haguessin sabut no li haurien concedit el Nobel de química: “Li demano que es quedi a França. [...] Espero que enviï un telegrama que digui que no vol acceptar el premi abans que en el judici del divorci de Langevin es demostri que les acusacions en contra seva no tenen fonament”. El bioquímic Olof Hammarsten, del comitè del Nobel, va declarar: “Hem de fer tot el possible per evitar l’escàndol i intentar que Curie no vingui. Si ve, crearà dificultats a la cerimònia i al banquet. Seria molt desagradable i difícil per a la reialesa present a l’audiència, i no sé qui es podria asseure a la mateixa taula amb ella”.

Albert Einstein, bon amic de Curie, li va escriure alarmat: “Ves a Estocolm! Has de menystenir tot aquest sarau. Si la xusma et segueix molestant, para de llegir tonteries i deixa-les per als escurçons per a qui van ser escrites”. Curie va confirmar la seva assistència a l’acte de lliurament: “El premi me’l van donar pel descobriment del radi i el poloni. Crec que no hi ha cap connexió entre el meu treball científic i els fets de la meva vida privada”. Es va presentar a Estocolm, va agrair el Nobel i es va asseure al costat del rei de Suècia per compartir l’àpat de celebració. No hi va haver cap problema.

Durant l’any posterior gairebé no hi ha apunts a la llibreta personal de la científica. La relació entre ella i Langevin tampoc va prosperar. Tot i el desànim, va tirar endavant. El 1914, amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, Curie va instal·lar un aparell de raigs X en un Renault. Era la primera unitat mòbil de radiografies de la història. Va formar i mobilitzar un exèrcit de cent cinquanta infermeres i vint cotxes més amb aparells de raigs X que circulaven per les zones de combat. Els coneixien com les petites Curies. El 1916 la científica es va treure el carnet de conduir i amb la seva filla Irène van treballar durant mesos amb una d’aquestes unitats mòbils al front.

És obvi que ni un escàndol sensacionalista ni un sopar amb el rei de Suècia podien espantar ni aturar una dona que, per tants motius, va fer avançar el món.

stats