Quatre de cada 10 habitants del planeta viuen en un país lliure, segons els barems de Freedom House. Per prendre la temperatura i el pols a la salut democràtica del món, aquesta entitat nord-americana analitza els graus de transparència, la separació de poders o el respecte a minories i drets civils i polítics. El 60% restant ha de patir autoritarisme i repressió o conviure amb règims de semillibertat, tot i que en alguns casos tenen una aparença de democràcia tradicional. L’autoritarisme i el populisme són valors a l’alça i no només en dictadures formals, sinó que avancen i fan forat en democràcies assentades, en part gràcies a l’empitjorament econòmic i la pèrdua de beneficis socials. La guerra de Síria, que arriba al sisè any, i l’equiparació falsa i intencionada de refugiats que han fugit cap a Europa, i terroristes que han atacat ciutats del continent, han sigut el caldo de cultiu perquè en aquest 2017 les democràcies occidentals es mirin al mirall i no s’agradin. Holanda, França i Alemanya van a les urnes amb el temor de l’auge de la xenofòbia i la ultradreta, però el risc d’involució democràtica apareix també en les restriccions dels drets dels refugiats i migrants que planteja el Parlament de Dinamarca, un país que sempre havia sigut acollidor. Els valors fundacionals de solidaritat que se li suposen a la Unió Europea han sigut víctimes d’aquest binomi de por i rebuig, i Brussel·les ha erigit un mur per protegir les seves fronteres pactant amb Turquia, repressor amb les seves pròpies minories ètniques.

El resultat d’aquesta onada populista és el sacseig dels sistemes bipartidistes. El nou panorama supera la clàssica divisió entre esquerra i dreta i ha esquerdat coalicions que aportaven, en certa manera, estabilitat política. Espanya és un dels paradigmes, amb un nou Parlament fragmentat, on la suma de majories s’ha complicat i ha debilitat el govern. Per als investigadors de Freedom House, la feblesa busca en els referèndums una sortida fàcil per fer front a problemàtiques complicades i que, en definitiva, apunta l’organització nord-americana, han resultat ser un “senyal que la democràcia global les passa magres”.

El risc de l’orfandat

Els valors que es tenen en compte per elaborar la classificació de països lliures, parcialment lliures o directament no lliures situa algunes societats com a lliures quan en realitat són democràcies febles. Els defensors dels drets civils o les minories hi han de batallar cada dia amb amenaces, mentre confien en el suport d’uns Estats Units o d’una Unió Europea que no sempre estan a l’altura. Ho saben bé les repúbliques bàltiques o Tunísia, l’exemple que la democràcia no és només qüestió d’eleccions i urnes, sinó que cal divisió clara dels poders i lleis que protegeixin els drets i les minories.

2016. Un mal any per a les llibertats

Colòmbia

És l’únic país que ha rebut un punt positiu, arran del pas fet en favor de la pau amb l’acord amb la guerrilla de les FARC.

Xina

El sobrecontrol a internet i la duresa judicial contra els dissidents i defensors dels drets humans són dos dels aspectes negatius del país.

Moçambic

El país africà no acaba de trobar la pau i s’han revifat les tensions polítiques, que han provocat milers d’exiliats a Malawi fugint de la violència.

Etiòpia

Les revoltes de les minories ètniques han sigut l’excusa per generalitzar la mà dura, la censura i el bloqueig d’internet.

Polònia

La fletxa negativa respon a l’estratègia del partit governamental Llei i Justícia per controlar el poder judicial, el sistema educatiu i la premsa.

Nicaragua

El president Daniel Ortega ha fet moviments contra el sistema parlamentari amb l’objectiu d’un sistema de partit únic per perpetuar-se al poder.

Filipines

La crida de Rodrigo Duterte a la guerra contra les drogues s’ha cobrat ja la vida de més de 7.000 persones, la majoria en execucions extraoficials.

Zàmbia

La campanya electoral ha servit perquè el govern apliqui als partits opositors restriccions d’accés als mitjans de comunicació.

Turquia

El govern ha emprès una purga amb milers de jutges, mestres, periodistes o policies detinguts i acomiadats arran del cop d’estat fallit del juliol.

Sudan del Sud

El país més nou no se’n surt a l’hora de trobar el camí de la pau, i les forces del govern i les opositores han tornat al conflicte armat.