“Pel que fa a la gestió de les emocions, estem com a l’època prehistòrica”, diu sovint el psicòleg clínic Ferran Salmurri. Efec-tivament, hem avançat en un munt d’aspectes, però ens continuem enamorant, enrabiant i deprimint tant o més que aleshores. De tota manera, què en sabem dels sentiments i les emocions dels avantpassats més llunyans?, com es relacionaven entre ells? Poca cosa. I la poca que se sap no és gaire diferent del que passa avui, començant pels elements bàsics de la relació mascle-femella.

Jean M. Auel s’ha atrevit a escriure no només sobre com vivien els neandertals, sinó també sobre els seus sentiments. Aquesta escriptora nord-americana, que va deixar una carrera d’èxit com a agent de crèdit per dedicar-se a investigar la prehistòria, ha obsequiat els amants de la novel·la històrica amb una obra magistral, El clan de l’ós de les cavernes (La Butxaca, 2009), la primera de la saga d’ Els Fills de la Terra : un clan nòmada recull l’Ayla, una nena cromanyó perduda, que troba en el clan una família i es fa gran aprenent els rígids hàbits que el regeixen. Però la seva presència es fa conflictiva a mesura que no pot reprimir els impulsos dictats per un cervell preparat per pensar i no sols per imitar.

“Auel és una novel·lista genial, molt ben informada”, diu l’arqueòleg Eudald Carbonell. “Quan buscava informació per escriure vaig acompanyar-la a l’abric Romaní i a Atapuerca. Repassant les eines rudimentàries dels neandertals, imaginàvem el seu comportament”. “L’únic que lamento -afegeix Carbonell-és que els seus llibres cada vegada incorporen més qüestions científiques: per això les últimes novel·les han perdut l’espontaneïtat d’ El clan de l’ós de les cavernes ”.

Viatge a l'època en què s'intercanviava, es robava o es feia qualsevol cosa per obtenir foc

“El foc era l’element principal de cooperació dels neandertals, com avui ho és el telèfon mòbil o el cotxe”, subratlla l’arqueòleg Eudald Carbonell. “El foc era essencial no només per cuinar i per escalfar-se, sinó també per espantar les bèsties”, recorda Carbonell. De fet, avui el foc continua sent essencial per a un munt de coses, tot i que no en tinguem gaire consciència. Una novel·la que il·lustra molt bé la importància del foc a l’època prehistòrica és La conquista del fuego (1911): la tribu de Naóh és incapaç de crear-lo i els seus membres intercanvien, roben i fan tot el que se’ls acut per aconseguir el foc, que els és essencial per viure. Escrita pel francès J.H. Rosny, La conquista del fuego (dissortadament, no està traduïda al català) va ser duta al cinema per Jean-Jacques Annaud (La recerca del foc). J.H. Rosny va escriure entre finals del segle XIX i principis del segle XX altres novel·les molt ben documentades sobre la prehistòria, una etapa poc explorada pels narradors catalans, tret d’alguna excepció, com El primer heroi, de Martí Gironell. “La recerca del focés científicament molt rigorosa”, subratlla Eudald Carbonell, que va assessorar el guió de la pel·lícula.