Mesoamèrica és l’àmplia àrea cultural que es va desenvolupar en el que avui és part del sud del Estats Units, Mèxic, Gua-temala i algunes àrees d’Hondures i el Salvador. Aquestes cultures van compartir uns costums i creences al llarg de més de 3.000 anys. Els olmeques, els teotihuacans, els maies i els asteques són els representants més coneguts d’una realitat cultural molt complexa. Poblacions majoritàriament agrícoles que van fer del blat de moro, la carabassa, els frijoles i el xili la base de la seva alimentació. Constructors de temples i piràmides dedicades als déus de la fertilitat. Artesans i artistes que van fer de la talla de la pedra obres sublims per la seva complexitat i delicadesa. Guerrers i savis, reis i sacerdots en un món marcat per la política, la religió i el comerç a llarga distància de productes com les jadeïtes i l’obsidiana. Aquesta continuïtat cultural es va trencar, com és sabut, al segle XVI quan es va iniciar la conquesta i la colonització d’aquest territori.

Una de les millors novel·les ambientades a Mesoamèrica és, sens dubte, Azteca, de Gary Jennings (Planeta, 1980). Situada als anys posteriors a la conquesta de la ciutat de México-Tenochtitlán, narra la història de Mixtli, des de la seva infància fins al final de la seva vida. “És una novel·la entretinguda i llarga, d’un personatge que té l’oportunitat de poder interactuar amb els grans cabdills de la seva època”, diu Natàlia Moragas Segura, professora d’història d’Amèrica de la Universitat de Barcelona. “És una obra que ha envellit prou bé malgrat que alguns dels models socials i culturals que es representen de les societats mesoamericanes dels inicis del segle XVI estan en revisió pels especialistes”, afegeix Moragas. Qui s’entusiasmi per l’autor i el seu personatge pot seguir la saga literària amb Otoño azteca, Sangre azteca i Furia azteca, totes publicades també a Planeta.

D’altra banda, la novel·la Bolnak, el maya (Alianza Editorial, 2012), de Miguel Rivera Dorado, arqueòleg i especialista en la cultura maia, és més que una història d’aventures i desventures d’un jove sacerdot a la recerca de dos prínceps i un llibre sagrat. A Bolnak, el maya el segueixen El ocaso del Rey Serpiente i Toda luna, todo viento, del mateix autor, que constitueixen una trilogia centrada en un moment clau de la història maia als segles VIII i IX dC, quan una greu crisi es desenvolupa en gran part de les ciutats i acaba amb el seu abandonament.

Seguint amb el món maia cal destacar Caminarás con el sol (Grijalbo, 2011), d’Alfonso Mateo-Sagasta, que situa l’acció ja al segle XVI i se centra en la figura de Gonzalo Guerrero, l’espanyol capturat pels maies en un naufragi a les costes del Yucatán, que va ser primer esclau i després guerrer, i que va acabar adoptant els costums maies i arribant fins i tot a defensar-los de l’arribada del contingent hispànic. A més de conèixer les peripècies vitals d’un soldat espanyol, el lector se submergeix en la vida dels maies en els anys previs a l’arribada d’Hernán Cortés.

Finalment convé esmentar la suposada història d’amor, passió i política entre Hernán Cortés i Malinalli. “La figura de dona Marina, Malinalli o Malinche ha despertat la imaginació dels escriptors. La complexa relació entre el conqueridor i la princesa/esclava capturada i el seu determinant paper en la conquesta i caiguda de la capital asteca ha fet córrer rius de tinta”, diu Natàlia Moragas Segura. Entre altres obres, cal destacar Malinche (Punto de Lectura, 2007), de Laura Esquivel, coneguda per l’obra Como agua para chocolate.

Mereixerien un altre capítol les novel·les històriques sobre el descobriment d’Amèrica, amb títols com El dios de la lluvia llora sobre México (El Aleph), de László Passuth; La última conquista (Martínez Roca), de Ramón Vilaró; El corazón de piedra verde (Espasa), de Salvador de Marariaga, i La aventura equinoccial de Lope de Aguirre (Casals), del 1964, en què Ramón J. Sender narra la recerca d’Eldorado i que va ser portada al cinema tant per Werner Herzog com per Carlos Saura.