24/12/2016

Un brindis per Síria amb 'Rakia' Putinovka

4 min
Vladímir Putin, a la imatge en una celebració al Kremlin, té un poble a Sèrbia amb el seu nom, mostra de la seva influència als Balcans.

Putin ja té un poble que porta el seu nom als Balcans. La guerra a Síria no podia deixar indiferents els eslaus del sud, i el poblet d’Azdince, al sud de Sèrbia -en realitat un grapat de cases-, es dirà a partir d’ara Putinovo. En honor i glòria del president Vladímir Putin.

El canvi és una bona representació simbòlica de com el que passa entre els imperis, les seves trifulgues als escenaris globals, repercuteix sobre països tercers, molt més enllà dels camps de batalla. Els Balcans són un d’aquests llocs inestables, de convivència fràgil, on els esternuts de l’Europa del nord, Rússia i Turquia -catòlics, eslaus i musulmans, Orient i Occident- acostumen a provocar un constipat de conseqüències impredictibles.

Azdince és un nom d’origen turc. Segons explica el corresponsal de la ràdio Slobodna Europa, Predrag Blagojevicsi, si els seus habitants han decidit rebatejar-lo ara és a causa de “la situació política actual”. “Nosaltres -argumenta Melisa Petrusic, veïna del poble- ens considerem russòfons i ens sembla molt adequat donar al poble el nom del president rus”. “D’altra banda -afegeix la Melisa-, a les noves generacions ens molesta que aquest lloc portés fins ara el nom de l’antic paixà turc”. De fet, el poble va ser turc fins al 1878, quan s’hi van instal·lar un grapat de famílies montenegrines, entre les quals els rebesavis de la Melisa.

De moment, a l’entrada del poble ja hi ha un flamant rètol de fusta amb el nom de Putinovo gravat en lletres ciríl·liques, i a la casa de la cultura s’hi ha deixat un espai a la paret per penjar-hi una foto de Putin, quan en trobin una que els agradi. O, diuen il·lusionats, els en facin arribar una de ben bonica des de la capital de l’imperi.

Per rebre com cal els visitants, no podia faltar a Putinovo la rakia casolana que, a partir d’ara, s’embotellarà amb el nom de Putinovka, i oferirà les varietats de rakia de cireres, poma i pera.

Fa dos anys, quan vaig passar per la ciutat kosovar de Mitrovica, dividida entre els albanesos kosovars i els serbis kosovars, em va cridar l’atenció la presència al costat serbi de nombroses banderes russes engalanant balcons i finestres, així com les enormes fotografies de Putin penjades d’algunes façanes.

¿Són amos del seu propi destí els països balcànics?, es pregunten aquests dies els analistes polítics. El fet és que els actuals conflictes als països d’Orient, amb les guerres i la crisi dels refugiats, afecten de ple els Balcans, una regió fronterera on els interessos aliens de les grans potències han tingut sempre una gran repercussió -i molt sovint d’una manera brutal- sobre la vida dels pobles que hi viuen.

“Amb l’excepció del període iugoslau -explica Ivana Kostovska-, els Balcans sempre han estat sotmesos a les grans potències: Turquia, Rússia, Àustria-Hongria, i, més recentment, l’OTAN, la Unió Europea. Però quina és la situació avui? Amb la crisi política europea sembla que tornen els actors tradicionals, com són Turquia i Rússia...”

I els Estats Units? Segons l’agència privada de serveis d’espionatge lligada al Pentàgon, Stratfor, els Estats Units ja van tenir el seu paper durant la guerra iugoslava, i ara es tracta d’un assumpte que deixen en mans dels europeus: “Els nord-americans han preparat el dinar, i ara és als europeus a qui toca fregar els plats”, afirma Kostovska citant un estudi de l’esmentada agència.

Els europeus tenen amb els Balcans una relació econòmica molt més important que la que hi tenen Turquia i Rússia. També hi tenen una important presència militar, amb l’OTAN i l’Eufor a les regions més controvertides (Kosovo continua sent un protectorat europeu). Però, malgrat aquest paper predominant europeu, la guerra de la propaganda, les identitats, els greuges i les il·lusions és un combat en què s’imposa el protagonisme emocional de Rússia i Turquia.

I aquesta preferència emotiva pel món eslau o el món musulmà representats per Rússia i Turquia és una brasa que s’atia cada vegada que Europa complica la integració europea dels Balcans com està passant ara, quan la prioritat de la UE és resoldre el Brexit, i Jean-Claude Juncker ja ha dit que no hi hauria una nova ampliació fins al 2020. Aleshores, els eslaus i els musulmans dels Balcans giren una vegada més la mirada cap a Putin i Erdogan, profundament antieuropeus. I, en aquest diàleg del gat i la rata amb Europa, ho aprofiten per consolidar règims autoritaris, donada l’escassa voluntat europea pel projecte democràtic balcànic. Per què Europa no es pren seriosament la integració dels Balcans i es presenta com una solució democràtica per a tots aquests nous països, amb un bon projecte econòmic i social? De moment, el més destacable són unes maniobres conjuntes de l’OTAN amb l’Eufor, fetes a prop de Banja Luka. També hi ha rumors d’un pla de l’OTAN, dins de l’obsessiva idea única de la lluita antiterrorista, per intervenir a Bòsnia, on preocupa la radicalitat d’alguns combatents que tornen de les guerres d’Orient. Potser aquestes festes, quan Putin i companyia brindin per la massacre de Síria i la inutilitat europea i dels EUA, ho faran aixecant una copeta de rakia Putinovka, made in Balcans.

stats