Criatures 14/03/2015

Escola i família, un equip

La comunicació i col·laboració entrepares i professors és imprescindible per garantir l’educació de la canalla

Ainhoa Boix
4 min
Escola i família,
 Un equip

Per al professor de primària i director del projecte pedagògic Escuela de padres con talento, Óscar González, implicar-se en l’educació de les criatures no és, només, assistir a les tutories i reunions que convoquen els professors del centre. Ni tan sols ajudar la canalla a estudiar, acompanyar-los mentre realitzen els seus deures escolars o sumar-se a un grup de WhatsApp per compartir amb altres pares les novetats del centre o l’agenda escolar del nen. Per a aquest docent, involucrar-se en l’educació de l’infant és, a més, dialogar amb els professors, col·laborar amb ells en les activitats que s’organitzen al col·legi: participar, en definitiva, en el dia a dia de l’escola.

És una manera de plantejar-se l’educació que, segons aquest docent alacantí, cada vegada és menys habitual en els col·legis de l’Estat, caracteritzats per una menor presència dels progenitors tant en les reunions escolars com en les activitats paral·leles, i per un ambient enrarit, en què abunden els malentesos fruit de la no comunicació. Potser per això, aquest professional amb més de 15 anys d’experiència impartint classes i amb una sòlida trajectòria com a orientador educatiu es va decidir a escriure Familia y escuela. Escuela y familia (DescléeDeBrouwer Editorial, 2014), una guia en què es perfila el panorama educatiu actual i en què s’ofereixen consells a professors i pares per transformar-lo.

En la guia González parla de la necessitat que les famílies mantinguin una comunicació efectiva amb els mestres, de la importància que institucions com les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) tornin a agafar força i a impulsar iniciatives més enllà de les activitats extraescolars i, sobretot, dels beneficis que aquest tipus d’accions tenen en el nen, al cap i a la fi el protagonista dels centres educatius i d’aquesta guia. I és que, segons González, si els pares traslladen les queixes i propostes del WhatsApp a les aules, si assisteixen a les reunions escolars quan se’ls convoca, si eviten fer comentaris despectius sobre els professors davant dels fills i si, juntament amb els professors, fan del col·legi un espai de cooperació i intercanvi d’idees, els resultats a l’educació del nen no es fan esperar: des de millors expedients acadèmics fins a una actitud més positiva cap al centre escolar i l’equip humà que en forma part.

“Les enquestes ens diuen que si els pares s’impliquen en l’educació dels fills, els resultats dels nens milloren moltíssim. I, al revés, els pares que s’allunyen de l’escola, que no col·laboren i que, pràcticament, estan absents afavoreixen el fracàs escolar”, comenta aquest professor, que, en el seu llibre, cita diversos estudis que mostren la relació causa-efecte que existeix entre implicació dels pares i èxit escolar.

Noves iniciatives

De la importància que famílies i escoles treballin unides i de com aquesta col·laboració pot millorar la percepció que tenen els nens i els pares de l’escola i els seus mestres també en parla Ciro Ballester, professor de primària i, des d’inicis de curs, director del CEIP Doctor López Rosat de València. Però a diferència del seu company de professió, Ballester no creu que la desafecció dels pares cap a l’escola sigui tal. La seva experiència com a docent i, ara, com a cap visible d’un col·legi públic ha sigut una altra: una experiència marcada per pares preocupats per l’educació dels seus fills i per professors que fan el possible per obrir el centre a totes les famílies.

I és que, per a Ballester, que els pares participin de la vida escolar depèn en gran mesura de les facilitats que, des del mateix centre educatiu, se’ls donin per fer-ho, de la seva predisposició a acompanyar noves iniciatives i a generar diàleg amb les famílies. “És a les mans dels professionals obrir-se a la comunicació, a la solució de possibles malentesos, a la unificació de diferències i, també, a les crítiques constructives i educades i als suggeriments. Nosaltres gestionem el temps i les actuacions i és responsabilitat nostra aconseguir una bona relació, tenir ben informats els familiars, donar orientacions”, explica aquest docent, que treballa per fer del CEIP Doctor López Rosat un col·legi obert, col·laboratiu i viu, amb una comunitat educativa ben relacionada i respectuosa i amb un “objectiu clar de gaudir de l’escola i fer gaudir els nens com a base prèvia a la formació anomenada acadèmica ”.

Col·laboració

Un ideal d’escola que, a Catalunya, també té la seva representació. Es tracta del col·legi públic Congrés-Indians, un centre que, gràcies a la seva relativa joventut i a les inquietuds i la feina del seu equip de professionals i dels seus pares, ha fet possible que el tàndem família-escola no sigui un somni. Allà, com ens explica la cap d’estudis d’infantil i directora en funcions, Desireé Hortigón Flores, els pares participen des del minut u en la vida del col·legi.

Ho fan en el primer any d’infantil, ajudant als nens a adaptar-se a l’escola, coneixent amb ells professors, companys de classe i famílies, i acompanyant-los fins que se senten prou segurs per afrontar aquesta experiència sense els pares.

També permeten que els infants de 3 a 6 anys entrin amb els seus familiars a l’aula de manera esgraonada. Eviten així l’estrès que suposa per a un menor enfrontar-se a una entrada massiva de pares. Això fa possible que la professora els rebi de manera individual. I, sempre, independentment del curs en què estigui el nen, promouen la participació dels pares dins del centre a través de tallers i activitats que mostrin les seves passions i, si ho desitgen, obren als pares espais menys transitats com el menjador.

“Per poder-li dir a un nen «Les hores que jo no estic amb tu estaràs en un espai, en una escola on les mestres et cuidaran i t’acompanyaran», un pare ha de poder entrar en aquest espai, sentir-se respectat, sentir-se segur, acompanyat, veure que pot mirar com funcionen les coses, que el deixen fer. Aleshores l’infant veu l’escola de manera diferent, com un espai on pot créixer, on l’estimaran”, explica aquesta professora que, igual que els seus companys de professió, creu que les AMPA -o AFA, Associació de Famílies i Alumnes, nom que rep a l’escola Congrés-Indians- són imprescindibles al col·legi.

stats