Un rusc per al consum col·laboratiu
Sabeu allò d’“aquestes pastanagues eren sota terra aquest matí i aquesta nit te les menges a l’amanida?” Potser no, però això és literalment el que passa amb els aliments que es venen a ¡La Colmena que Dice Sí! I no només amb les verdures, també passa amb els ous, els més de deu tipus de pans (garanteixo que el de kamut no l’oblidareu mai a la vida), els formatges, la carn i amb varietats recuperades com la remolatxa blanca. Aquesta és una iniciativa de consum col·laboratiu que connecta consumidors i productors (amb una mitjana de 35 km de distància). Les interaccions es creen primer online i culminen a les trobades que tenen lloc un cop per setmana en diferents barris de Barcelona, on consumidors i productors es coneixen. I d’aquí tothom en surt content, perquè el productor marca el mínim de comanda per sortir de casa (i es queda un 83% del preu final), el consumidor compra el que vol i quan vol (sense mínims), i sobretot perquè es tanca un cicle de consum sostenible dins de Catalunya.
(www.lacolmenaquedicesi.com)
Menjar fresc sense sortir de casa
Hi ha projectes de quilòmetre zero i després n’hi ha de 10 metres, que són els que camines des del balcó fins a la cuina amb els tomàquets cirerol a la mà acabats d’arrencar de la planta. Seedbox és, com diu el seu nom, una caixa amb llavors. La capsa és de polipropilè cel·lular (l’únic material aprovat per l’OMS per al consum d’aliments) i es converteix en hort urbà: el creixement de les seves llavors en un hort urbà millora el medi ambient. Tingueu jardí, balcó o finestra, l’únic que necessiteu per fer créixer una Seedbox són uns 50 centímetres cúbics i una mica de llum per convertir-vos en autocultivadors durant 365 dies a l’any. Amb la caixa podeu fer créixer herbes, pebrots i el mesclum per a l’amanida, entre d’altres. Les varietats també depenen del grau de coneixements d’agricultura urbana que tingui cadascú (que en cap cas requereix un màster avançat en botànica).
(www.seedboxhuertosurbanos.es)
La producció d’aliments és responsable d’un 31% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle que causa el canvi climàtic. La dieta representa una emissió mitjana de 1.250 kg de CO2 per persona a l’any en països desenvolupats. Un impacte similar a recórrer 5.000 km en cotxe de gasoil. Us proposem quatre opcions per reduir l’empremta ecològica a Barcelona.
A plaça amb el carretó
“Barcelona no té terra per conrear, però el Maresme, el Llobregat, el Vallès i altres comarques pròximes sí. Amb el Mercat de la Terra volem reinstaurar la tradició del pagès que venia a la ciutat a vendre els seus productes”. Marc Esteve és vocal de Slow Food Barcelona, la plataforma que va arrencar el projecte aquest juny i va decidir fer-ho al Poble Sec, l’únic barri sense mercat propi. “La gent ha tornat a treure el carretó per anar a plaça”. Al mercat també hi ha un espai gastronòmic on els restaurants de Slow Food i Km 0 preparen tapes per mostrar el cicle complet. Cada edició té una temàtica centrada en els productes de temporada. La pròxima se centrarà en Nadal: pollastres, vins, carbasses, carxofes i i altres productes que donaran idees per fer un bon àpat nadalenc amb productes de mercat. Els trobareu cada segon dissabte de mes al Parc de les Tres Xemeneies.
(www.slowfoodbcn.cat)
Estovalles ecològiques: totquilòmetre zero
La Jo Mestres va fitxar el cuiner Pere Carrió el 2011. “Des que vaig arribar al restaurant com a membre del moviment Slow Food vaig tenir clar que havíem d’oferir una cuina on tot el producte fos de quilòmetre zero”. El Pere coneix tots els productors que li subministren aliments, no només perquè els porten ells mateixos sinó perquè ha anat fins a casa seva per veure com treballen.
Tots compleixen els paràmetres de la producció ecològica i gairebé tots estan certificats com a tals (amb els costos que això significa). “La vedella, per exemple, la comprem al Salt del Colom, a Espunyola. Allà les vaques s’alimenten del pinso ecològic que fan ells mateixos, tenen el bestiar als camps i, a més, fan rotació de cultius, una pràctica agrícola que alterna les espècies cultivades sobre un mateix terreny”, apunta.
L’empremta ecològica la trobem també en projectes com el Carbó d’Ardenya i Gavarres, on netegen boscos i practiquen la inserció laboral. També a la cooperativa L’Olivera, que a més de fer vins ecològics treballa amb persones amb dificultats. Al menú també hi trobareu el concepte “Reduïm la petjada”, que és el càlcul de la terra necessària per produir el que consumim. Res del que trobareu a taula del Gat Blau és escollit a l’atzar.
Hi ha una història i una traça controlada darrere de cada ingredient, de cada vi i, fins i tot, de l’aigua, que és filtrada i avalada per Slow Food i que se serveix gratuïtament en una ampolla de vidre blava. A la foto: ajoblanco de remolatxa i ametlles de verat marinat i lleugerament fumat. Tot és de quilòmetre zero. I es nota.
(www.gatblau.com)
