Suplements 11/12/2016

Carme Tierz: "Les representacions sobre l’adoració al pessebre a L’Edat Mitjana es feien amb pastors i ovelles dins l’Església"

Autora del llibre ‘Els Pastorets de Folch i Torres. L’origen caputxí d’un fenomen teatral’

4 min
Carme Tierz: “Les representacions sobre l’adoració al pessebre a L’Edat Mitjana es feien amb pastors i ovelles dins l’Església”

Carme Tierz Grafià és periodista, especialitzada en arts escèniques. És directora de la revista Entreacte, editada per l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya. És coautora del llibre Barcelona, ciutat de teatres. Publica el seu últim llibre, Els Pastorets de Folch i Torres. L’origen caputxí d’un fenomen teatral (2016), just quan fa cent anys que es van estrenar els populars Pastorets de Josep Maria Folch i Torres, que es continuen representant cada any en una pila de municipis del país.

Des de quan es representen els Pastorets a Catalunya?

Les primeres representacions nadalenques sobre l’adoració dels pastors al pessebre es remunten a l’Edat Mitjana.

¿I se sap com eren aquestes representacions?

Es feien a l’interior de les esglésies, amb pastors i ovelles entre els intèrprets. Al segle XVI, però, amb les reformes del Concili de Trento, es van prohibir els espectacles dins dels temples. Amb el temps, aquestes representacions es van anar deslligant de la litúrgia i van passar a oferir-se en cases de nobles i altres espais. No és fins a l’últim terç del segle XIX que trobem uns Pastorets editats en català, Los pastorets de Bethlem o sia Lo naixement de Ntre. Senyor Jesucrist, de Miquel Saurina. Quatre anys més tard Ramon Pàmies va escriure L’estel de Natzaret i Frederic Soler, Pitarra, El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga, unes obres que van obrir camí a un munt de versions, adaptacions i reescriptures dels Pastorets.

Enguany fa cent anys de la primera representació dels Pastorets de Josep Maria Folch i Torres. En quin escenari es van estrenar?

Al Coliseu Pompeia, a la Travessera de Gràcia de Barcelona, un espai desaparegut, que avui dia és un garatge.

Van tenir bona acollida?

I tant! Va ser tot un esdeveniment. Folch i Torres va tenir prou traça per bastir una obra que va complaure tota mena d’espectadors, petits i grans, els que volien un espectacle familiar ple d’humor i d’aventures i els que buscaven una història per refermar la seva fe. El teatre va haver d’allargar la temporada de funcions. I això que la nit d’estrena va haver-hi un moment de pànic que no va transcendir a la premsa ni als assistents...

Què va passar?

Quan la funció estava a punt de començar, l’actor que feia de Llucifer no havia arribat al teatre. El mateix Folch i Torres va estar a punt de substituir-lo! Però a l’últim moment va aparèixer l’actor i no va fer falta que Folch i Torres interpretés el dimoni.

Faci’ns cinc cèntims de la rivalitat

Els de Pitarra van ser els Pastorets més representats entre el 1891, l’any de la seva estrena, i el 1916, quan els de Folch i Torres els van desplaçar de moltes cartelleres, cosa que va ocasionar la rivalitat entre els dos textos, una rivalitat que els defensors i detractors de l’un i de l’altre van alimentar durant molt de temps. Alguns crítics van qualificar de més modern El bressol de Jesús, mentre que d’altres el van titllar de groller i vulgar, alguns van ressaltar la senzillesa i bonhomia dels pastors de Folch i Torres, d’altres li van retreure que eren massa infantils...

I vostè què en pensa?

Els textos de Pitarra i de Folch i Torres són prou diferents per fer comparatives, tot i que a l’hora de fer-les els de Folch i Torres sempre hi han sortit guanyant pel que fa a qualitat literària.

Es diu que Folch i Torres va escriure els Pastorets amb ben pocs dies.

En una setmana! El Patronat de Nostra Senyora de Pompeia volia posar en escena uns nous Pastorets ben diferents dels de Pitarra, que, malgrat la popularitat de què gaudien, eren considerats irreverents i obsolets pel Patronat. Els calia un autor que combregués amb les seves creences i que, a més, fos molt popular, i Folch i Torres reunia les dues condicions. Quan van fer-li l’encàrrec quedaven quatre dies, com qui diu, per Nadal, i Folch i Torres va haver de treballar nit i dia per tenir el text enllestit a temps.

Devia quedar exhaust!

Mai després d’aquella feina va tornar a seure a escriure després de sopar, segons va reconèixer molts anys després! De tota manera, cal dir que l’autor era molt prolífic i estava acostumat a escriure relats, i fins i tot novel·les, en terminis molt ajustats. Així que els membres del Patronat no van patir gens per tenir el text en la data prevista.

Parli’ns dels efectes especials

Al teatre català, els Pastorets inclosos, els efectes especials es feien de moltes maneres: amb decoracions, amb perspectives estranyes, que creaven sensació de profunditat, jugant amb els llums elèctrics per fer ombres i crear atmosferes, amb corrioles que feien aparèixer i desaparèixer objectes, amb trampes a l’escenari per on desapareixien els actors... La música també ajudava a potenciar els efectes fantàstics. Fins i tot als programes de mà es destacava en lletra majúscula que el públic hi trobaria “GRANS EFECTES DE LLUM”.

¿Hi ha un abans i un després dels Pastorets en Folch i Torres com a autor teatral?

Sí. Els Pastorets, de fet, van servir per recuperar-lo per al teatre, després que, arran del fracàs de la seva primera obra teatral, Trista aubada, prometés no tornar a escriure cap altre text per als escenaris. Per sort va trencar la promesa, i després dels Pastorets van venir La xinel·la preciosa, La Ventafocs i la versió escènica de Les aventures d’en Massagran, la primera novel·la que va publicar la Biblioteca Patufet. En total, Josep Maria Folch i Torres va escriure i estrenar una cinquantena d’obres, entre comèdies i peces breus, i es va convertir en un pioner del teatre per a nens i joves en català. Els Pastorets, però, el van acompanyar sempre. De fet, la seva última aparició pública va ser a la llotja del Romea amb motiu de l’estrena de la temporada dels Pastorets del 1950. Aquella mateixa nit va tenir els primers símptomes de l’atac cerebral que se’l va endur per sempre, uns dies després.

Què ha canviat dels Pastorets al llarg d’aquests cent anys?

Tot i res. Han canviat personatges, escenaris, situacions, però l’esperit festiu és el mateix de sempre. Cada ciutat, poble, teatre o grup d’aficionats té els seus Pastorets, un text fet a mida, adaptat als seus recursos o a les seves preferències. Aquesta evolució és la que fa possible que la tradició de representar-los es mantingui viva.

stats