Si vols ser espanyol, demana-ho en castellà

BarcelonaSi t'interessa que et donin la nacionalitat espanyola, et convé no demanar-la en català. Almenys això és el que va aprendre un estranger resident a Olot la setmana passada. Segons explica a l'ARA, primer se li va denegar la sol·licitud de nacionalitat per un error de forma. Després, ell va recórrer la sentència amb un recurs, que no ha estat admès a tràmit perquè està en català.

"Li va arribar una petició que havia de traduir el recurs perquè pogués ser tramitat, basant-se en l'article 15.1 de la llei 39/15 del procediment administratiu comú de les administracions públiques", explica el seu advocat, Joan Cañada. Però tal com explicita l'article, tot i que la llengua oficial és el castellà, els documents adreçats a tots els organismes públics que també tinguin seu a les comunitats autònomes es poden fer en català. "Aquesta norma ho preveu expressament en la seva segona part, però des de Madrid només es fixen en la primera part", denuncia Cañada: "Comprenc que a Madrid no entenen el català, però el que haurien de fer és traduir els documents des de l'administració i no demanar-li a l'usuari que ho faci, perquè aquest senyor té el dret a dirigir-se en català a la justícia".

L'home ha presentat ara una queixa i un escrit per reclamar que es corregeixi una "interpretació mal feta de la segona part de l'article", explica Cañada. "Considero que aquesta manera d'actuar despista molt la gent", lamenta l'advocat: "El fet que una persona immigrant faci fins i tot aquest plus d'integració de dirigir-se en català a l'administració i se li exigeixi que ho faci en castellà, no s'entén. D'una banda, els busquem parelles lingüístiques, i de l'altra la mateixa administració els diu que no utilitzin el català".

Segons Cañada, aquesta mena de discriminacions passen "contínuament quan intervenen en el procés actors de fora de Catalunya. No es tenen ben entesos els drets lingüístics", lamenta.