Societat 25/02/2016

Albert Bosch: “Si no et coneixes bé, ets molt dèbil”

Emmirallant-se en els grans exploradors de la història com Marco Polo o David Livingstone, Albert Bosch ha recorregut el planeta. Ara aplica el que ha après en els seus anys d’aventures al nostre món i assegura que no estem preparats per als canvis que vénen

Thaïs Gutiérrez
4 min
Albert Bosch creu que cadascun de nosaltres haurà d’adoptar una actitud més exploratòria i atrevida envers la vida.

Albert Bosch és un personatge polifacètic: aventurer, emprenedor, escriptor... que ha aconseguit algunes grans fites com la d’haver travessat l’Antàrtida sense assistència, haver pujat els set cims més alts de cada continent o haver participat nou vegades al Dakar. Totes aquestes vivències li han donat un coneixement d’ell mateix, de la lluita i la capacitat de superació que aplica a tots els àmbits de la vida, i reivindica traslladar aquesta actitud dels exploradors al nostre dia a dia. El seu últim llibre és L’explorador del futur (Ediciones B).

Què t’ha ensenyat la teva experiència en aventures extremes?

Tota experiència a la vida t’ensenya, però si és extrema, t’ensenya molt més. Aprens a conèixer-te molt bé i això és important quan hi ha problemes. Si no et coneixes bé ets molt dèbil. He vist molta gent entrenada desmuntar-se i fallar perquè dubtaven d’ells mateixos. També aprens a fer coses que t’agraden i que no, i que tens una responsabilitat integral: cada aventura és gestionar un projecte des de l’arrel, planificar, pensar, vendre, organitzar, executar, comunicar... és un projecte integral.

Tu proposes adoptar una actitud més exploratòria a la vida.

Sí, penso que és una actitud molt necessària avui en dia i per als temps que vénen. Quan dic actitud exploratòria em refereixo a reconèixer la realitat, fer-la teva, veure tots els perills i amenaces i motivar-te amb les possibilitats, com quan has de pujar una muntanya. I per això cal coratge, estar disposat a lluitar pel que es creu; molta il·lusió i passió. I aquesta actitud requereix també una responsabilitat: saber que en explorar el futur, en descobrir aquell mapa verge que hem de dibuixar i construir, hem de saber quin impacte creem en el nostre entorn, en la societat i en el medi ambient.

Enfront de l’actitud de l’explorador tu hi situes l’explotador. A què et refereixes?

Sí. Em refereixo a gent que opta per explotar el que té: els actius, les experiències, els recursos... i dedicar totes les energies a conservar-ho. Veuen el canvi com una amenaça. Amb por. Però el canvi sempre guanya perquè sempre arriba. T’hi has d’aliar. No hem de sortir de la nostra zona de confort, hem de canviar-la.

I com es canvia?

Doncs només cal saber que amb la incertesa i la complexitat també s’hi pot estar bé. Quan vaig estar 48 dies a l’Antàrtida sol la gent em preguntava: “Com ho pots aguantar?” Doncs pateixo més quan haig de fer coses que no m’agraden. Allà estava a la meva zona de confort. Estava on volia estar, connectat amb el que volia fer, avançant cap a un objectiu... Hem de moure i ampliar la nostra zona de confort perquè ningú es feliç fora d’ella i això serà fonamental per als canvis del futur.

¿Estem preparats per a aquests canvis que vénen?

No. La societat no està preparada i les empreses encara tenen una actitud explotadora: és a dir, de mantenir els seus propis recursos i viure els canvis amb por. El futur és la creació de valor, la innovació, buscar nous oceans plens d’oportunitats....

Per a això cal un canvi educatiu.

Sí. Només cal mirar el nostre índex d’atur juvenil per veure que estem fent malament alguna cosa. Hi ha models d’educació com el finlandès que han deixat de banda les assignatures i se centren en projectes, i jo crec que això és bo. Es poden aprendre matemàtiques, història o llengua fent un projecte, te’n fas responsable integralment i així treballes també la comunicació, l’empatia. T’ensenyen a fallar, a assumir riscos... Els vells esquemes ja no funcionen: pensa que un noi que és a la universitat ara es calcula que canviarà de feina entre 8 i 15 vegades. I encara li diem que només serà feliç quan tingui una feina estable, un pis i es casi. I res d’això funciona avui en dia.

Quin és l’explorador o aventurer que més t’inspira?

A mi m’apassiona la vida dels exploradors humanistes. Tenien una ambició fascinant perquè era la que portava a descobrir coses que no es coneixien, que portava a l’enriquiment personal i de la societat. Era gent molt compromesa amb la seva missió. Crec que en aquests casos el que feien a la vida era el que volien fer i això els feia forts. Molta gent viu dividida perquè el que fa -la seva feina- no és el que vol fer, i ho viuen com una dissociació. Quan coincideix plenament ets invencible.

I t’agrada algun explorador en especial, d’aquests que tu anomenes humanistes?

Sóc molt fan de Darwin. Sempre associem els exploradors amb homes valents, amants del risc, i jo crec que en realitat hi ha un tema més intel·lectual, de pensar d’una manera diferent. Aquest home estava format per ser un pastor anglicà, i el van embarcar en un vaixell. A ell, pobre, que es marejava, i va descobrir el món. Va sortir d’allò que coneixia i va descobrir noves coses, lluny d’objectius d’ego i de conquesta. Marco Polo també m’agrada molt perquè ell era un comerciant, no anava a conquerir, anava a fer intercanvis comercials. Livingstone també era així i, a més, creia que havia de beneficiar aquella gent, que els havia d’ajudar, era molt altruista. M’agraden aquests exploradors.

stats