Societat 27/10/2016

El 43% de les platges catalanes són naturals

Més de la meitat es troben a les comarques de Girona, segons el catàleg de classificació de trams que ha elaborat el Govern

Mireia Esteve
2 min
L'alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dolsat; l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull; el director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, i l'alcalde de Deltebre, Lluís Soler

BarcelonaCatalunya té 560 platges, un 43,62% són naturals i un 56,38%, urbanes. Ho estableix el catàleg de classificació de trams de platges que ha presentat aquest dijous al port de Badalona el departament de Territori i Sostenibilitat, encapçalat pel conseller Josep Rull, acompanyat del director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra; l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater; l'alcalde de Deltebre, Lluís Soler, i l'alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dolsat. El document, que s'ha consensuat amb tots els municipis implicats, divideix les platges entre naturals i urbanes i se'l considera la base de la llei d'ordenació del Litoral català.

Girona és la demarcació on hi ha més platges, 142, i on també n'hi ha més de naturals, un 54,62%, seguida de les Terres de l'Ebre, amb 49 platges naturals, fet que representa un 18,85%. Pel que fa a les urbanes, a les comarques gironines és on també n'hi ha més, 129, és a dir, un 38,39%, i les segueixen les de la demarcació de Barcelona, amb 109, un 32,44%.

Per classificar una platja com a natural o urbana, el director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha explicat que han tingut en compte criteris com la protecció d'un territori com a espai d'interès natural o que els sòls siguin urbanitzables o no.

Amb aquesta ordenació, es vol "potenciar l'activitat econòmica a les platges urbanes i reduir l'ocupació a les naturals", ha defensat Serra, i per això s'han establert una sèrie de limitacions. Per exemple, a les platges naturals les activitats no podran superar el 10% de la seva superfície i les infraestructures fixes, com ara els restaurants, estaran prohibides. En canvi, a les urbanes, les activitats autoritzades podran ocupar fins al 50% del terreny.

Pas previ a la llei d'ordenació del Litoral

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha defensat la creació d'aquest catàleg com una manera de plantejar-se "quina mena de país volem" i ha donat importància a la "sostenibilitat ambiental, econòmica i social" com a columna vertebral per al futur de Catalunya.

Rull també ha explicat que aquest catàleg serveix per ordenar les platges catalanes i és la base de la llei d'ordenació del Litoral, una llei que ha dit que servirà per "portar fins a les últimes conseqüències la nostra capacitat d'autogovern, perquè està pensada per a una Catalunya estat".

Només Catalunya i Andalusia tenen la competència de la gestió del sòl, cosa que permet a la Generalitat, per exemple, articular un model de gestió de l'espai costaner a través de la llei d'ordenació del Litoral. Aquesta nova legislació també "dotarà de més competències els ajuntaments" i "simplificarà el procediment administratiu", ha dit Rull.

stats