CONFLICTE URBANÍSTIC
Societat 04/12/2016

6.000 pisos nous polèmics en una zona boscosa a Tarragona

Veïns i ecologistes exigeixen a l’Ajuntament parar el pla de La Budellera

Dani Revenga
3 min
La zona de La Budellera, davant de la platja Llarga i la de la Savinosa de Tarragona, és una zona boscosa on l’Ajuntament ha projectat prop de 6.000 habitatges i una àrea comercial.

TarragonaUna massa boscosa de 132 hectàrees davant la platja Llarga i la Savinosa, entre la urbanització de la Vall de l’Arrabassada i la de Boscos de Tarragona. Aquesta és la zona triada per canalitzar el creixement demogràfic que projecta Tarragona per als pròxims anys. En aquest indret, un pulmó verd, s’hi construirien 5.798 habitatges, amb alguns blocs de pisos d’entre 9 i 12 plantes i una àrea comercial de 35.000 metres quadrats. La faraònica promoció urbanística, anomenada La Budellera, seria un nou barri de Tarragona on viurien unes 15.000 persones.

El projecte -inclòs al pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) en vigor- es va començar a tramitar el setembre del 2013 i es va aprovar inicialment el mateix mes d’aquest 2016, tres anys després, superant un període d’exposició pública exhaurit al novembre. L’oposició veïnal i ecologista que ha suscitat ha obligat l’equip de govern de l’Ajuntament -format pel PSC, el PP i UDC- a obrir un segon període d’exposició pública, que s’estendria fins a finals febrer o principis de març, segons explicava aquesta mateixa setmana la portaveu del consistori, Begoña Floria. Va assegurar que el consistori buscarà “el màxim consens social i polític per garantir un pla que asseguri el creixement de la ciutat amb el menor conflicte possible”.

Els opositors a aquest pla parcial de La Budellera, que durant aquests tres anys de tramitació no s’han sentit escoltats, posen en dubte aquesta porta oberta al diàleg per part de l’Ajuntament. “Ens vam reunir amb el regidor d’Urbanisme, que ens va explicar les bondats del projecte, però amb un llenguatge molt tècnic”, lamenta Gemma Fusté, presidenta de l’Associació de Veïns de Llevant, l’entitat que lidera la mobilització contra el projecte. La representant veïnal es dol, també, que el primer termini per presentar al·legacions no fos prou llarg perquè “el pla és molt complex, té molta envergadura, i el temps per preparar els arguments jurídics va ser massa breu”.

Malgrat tot, l’entitat va presentar les seves al·legacions, que, a grans trets, qüestionen l’impacte mediambiental i expressen els dubtes sobre la necessitat de fer front a un hipotètic creixement demogràfic. A més, subratllen els problemes de mobilitat que es podrien generar en aquesta zona de la ciutat, ja que les vies d’accés ja estan molt saturades actualment.

Fusté argumenta que aquest pla va entrar en el POUM fa 10 anys perquè llavors semblava que tot creixia, però que ara ja no és així. “La ciutat perd habitants, i a més hi ha 7.000 pisos buits ja construïts i zones edificables que es van quedar a mitges amb l’esclat de la bombolla immobiliària-insisteix-. En aquest escenari, no té cap sentit eliminar 135 hectàrees de bosc”, sosté. Pel que fa al nou termini d’al·legacions, es mostra escèptica perquè veu els gestos de l’Ajuntament “de cara a la galeria”, i demana al consistori que suspengui l’aprovació inicial perquè el nou període per presentar al·legacions serveixi d’alguna cosa.

Irregularitats en l’aprovació

L’Ajuntament de Tarragona defensa el projecte argumentant que tota la tramitació és legal, tot i que va reconèixer un error en el fet que en la seva aprovació inicial hi votés el regidor d’Urbanisme, Josep Maria Milà. Milà és el fundador del despatx d’arquitectes del mateix nom, on actualment treballa el seu fill i altres familiars, i que és precisament el que ha dissenyat el projecte urbanístic per a una empresa constructora de la ciutat.

Milà, regidor del PSC des del 2015 i que havia treballat directament en el disseny de La Budellera, havia firmat un decret per no intervenir en la tramitació del projecte a l’Ajuntament. La portaveu del govern va defensar que la votació per error de Milà no invalida el procediment. “El seu vot no va ser transcendent, ja que hi va haver unanimitat”, defensa el consistori.

stats