Societat 23/01/2017

Els Agents Rurals demanen regular l'ús d'armes al cos

L'Associació Unificada de Guàrdies Civils acusa el Govern "d'oportunisme" per demanar les competències sobre els permisos

Ara
3 min
Roba del caçador detingut i l'escopeta amb què presumptament hauria matat dos agents rurals, a Aspa.

BarcelonaEls Agents Rurals han reclamat desenvolupar d’una vegada per totes el reglament d’ús d’armes al cos després de la mort a trets de dos companys a Aspa, a mans d’un caçador que tenia la llicència d’armes caducada. Els Agents Rurals es defineixen en la llei de 2003 com un cos armat però de moment no hi ha cap protocol que estableixi quan en poden portar –més enllà de les actuacions contra caçadors furtius–: “ha faltat valentia política per desenvolupar-lo”, deia el coordinador de l’Agrupació d’Agents Rurals de Comissions Obreres Manel Vidal, en declaracions a l’ARA.

Els sindicats han estat demanant “sistemàticament” la regulació. L’any 2008 es va plantejar un primer esborrany, que continua al calaix. Els agents es queixen que no tenen “cap eina” per respondre davant d’inspeccions rutinaries. Aquest dimarts hi ha prevista una reunió entre els representants sindicals i els consellers d’Interior i Agricultura.

El regidor d'ERC a l'oposició de l'Ajuntament de Lleida, Josep Maria Baiget, que també és membre del cos, ha fet la mateixa petició durant el minut de silenci convocat aquest dilluns al migdia davant de la Paeria. Assegura que regular l'ús d'armes del cos permetria als agents rurals treballar "amb la màxima professionalitat": "No sé si això suposarà que hàgim de portar armes o no, o en quines situacions, però necessitem que es pauti com hem d'interactuar amb gent que va armada quan practica la caça", ha dit. També ha demanat a les àrees privades de caça -que són qui autoritzen els socis per un espai determinat- que "controlin els seus membres i no es perdin per l'afany de lucre".

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha reclamat que es garanteixi la màxima seguretat per a la funció pública: "Aquest cos i tots els vinculats a la seguretat, al compliment de les normes, tenen dret a tenir la màxima seguretat, protecció i respecte". Tot i així Ros ha assegurat que "ara no és moment de parlar de les mesures concretes que cal prendre" i que ja hi haurà temps per "revisar" el que calgui.

Per la seva banda, la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) també ha demanat reunir-se amb el ministeri d'Agricultura i el d'Interior per demanar que es modifiqui la normativa "per reforçar la condició d'agents de seguretat" del cos i dotar-lo de protocols de seguretat i de defensa.

Guàrdies civils acusen el Govern d'"utilitzar políticament" el cas

L'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) acusa el Govern d'"oportunisme" per demanar el traspàs de les competències en la concessió dels permisos d'armes arran de la mort dels dos agents rurals. En un comunicat, el sindicat, que representa més de 30.000 agents a tot l'Estat, considera que la Generalitat ha "utilitzat políticament" el cas.

Després de la mort dels agents, el conseller d'Interior, Jordi Jané, va reclamar novament el traspàs de les competències en la concessió dels permisos d'armes, competències que té la Guàrdia Civil a tot l'Estat. Jané també va demanar al cos que millori els protocols i les proves psicològiques per assegurar que les persones autoritzades a utilitzar una arma de foc "no siguin inestables ni puguin tenir comportaments agressius".

En el seu comunicat, l'AUGC lamenta la mort dels dos agents i trasllada el condol a les famílies, però assegura que "una qüestió tan transcendent com la concessió de llicències i el control de les armes i explosius no es pot abordar amb lleugeresa" i més tenint en compte que l'Estat es troba en "nivell 4 d'alerta terrorista". L'associació considera que el Govern ha prioritzat "interessos polítics personals per sobre de la seguretat ciutadana".

El comunicat acaba dient que de la mateixa manera que el Govern ha plantejat la transferència d'aquesta competència, l'associació pot plantejar la recentralització de les competències de trànsit, que tenen els Mossos d'Esquadra a Catalunya, a la vista dels accidents amb víctimes mortals a les carreteres catalanes el 2015, que superen "de llarg", diuen, els de Madrid o Andalusia.

stats