El futur del pla de Bolonya: més competències i menys exàmens

BarcelonaTreball en equip, iniciativa, capacitat comunicativa... Són conceptes plenament incorporats al vocabulari professional, però no fa tant de temps que formen part de l’imaginari col·lectiu universitari. Tot just fa cinc anys que es va implementar de manera oficial l’espai europeu d’educació superior (EEES), més conegut com el pla de Bolonya. Un nou marc que introduïa, com a novetat, el desenvolupament d’aquesttipus de competències, que se’n diuen transversals perquè són comunes a totes les titulacions universitàries.

Un dels principals objectius era millorar la capacitat d’adaptació dels estudiants als ràpids i constants canvis que viuen avui en dia la societat i el món empresarial, explica el professor de la Universitat de Barcelona (UB) Artur Parcerisa, tot i que admet que quan es va haver d’implementar Bolonya “calia córrer molt i el concepte de competència, sobretot transversal, era molt nou en educació”. En qualitat d’expert en avaluació dels aprenentatges i competències, Parcerisa ha participat en un estudi del ministeri d’Economia, que s’acaba de presentar, sobre l’impacte dels diferents mètodes d’avaluació en el desenvolupament de les competències en l’àmbit universitari, i del qual es desprèn el debat de si la universitat ha de formar els estudiants per al món laboral o si la seva missió va més enllà.

Segons la també professora de la UB Elena Cano, directora de l’estudi, entre els experts hi ha posicions molt polaritzades: “N’hi ha que pensen que la universitat ha de ser aquell lloc de preservació, creació i difusió de la ciència i que no ha d’estar al servei de les demandes dels ocupadors en un moment puntual”. Parcerisa és dels que creuen, en canvi, que “la universitat ha de conginuar formant la persona de manera integral, tant perquè respongui a les exigències del món del treball com perquè s’integri a la ciutadania”. Una opinió que comparteix l’ocupador Lucas Varela, de PageGroup, que també ha participat en el projecte, i que remarca la importància de les competències en el món laboral: “Després dels requisits bàsics, el que marca la diferència per contractar un candidat o un altre són la capacitat de comunicació, les habilitats interpersonals i la capacitat analítica”. Quan selecciona candidats per a una oferta de treball, Varela diu que valora “si han fet estades a l’estranger, no pels idiomes sinó per l’experiència, o si s’han dedicat a algun esport de manera semiprofessional, o a la música, o al voluntariat. Perquè així aprenen a organitzar-se i a treballar en equip”, raona.

Resultats de l’estudi

Una de les conclusions més rellevants de l’estudi és que “en general els alumnes no veuen l’avaluació com una oportunitat per aprendre”, explica Cano. I és que l’examen continua sent el sistema més utilitzat, tot i que el consideren molt poc útil per al desenvolupament de competències. Per contra, la resolució dels casos pràctics i el treball per projectes no són ni de bon tros els instruments que més es fan servir però sí que són dels que més els ajuden en aquest sentit.

Per altra banda, l’estudi constata que, segons els estudiants, les competències més desenvolupades a les noves titulacions de grau han sigut el treball en equip i la capacitat comunicativa i les menys treballades la capacitat d’emprenedoria i iniciativa i el compromís ètic. Pel que fa a les metodologies, la més utilitzada, en dues de cada tres classes, són les classes magistrals, tot i que els estudiants les veuen com les menys útils. Les vies que més els han ajudat a desenvolupar les competències han sigut les pràctiques en empreses, la part pràctica de les assignatures i el treball final de grau.

Precisament, la generalització de les pràctiques a totes les titulacions és una altra de les novetats de Bolonya. Per a Varela, “les pràctiques es valoren molt perquè vénen a ser l’experiència professional d’una persona que s’acaba de graduar”.

Cinc universitats catalanes

Per al projecte s’ha comptat amb l’opinió dels primers graduats de quatre titulacions -educació primària, farmàcia, enginyeria informàtica i enginyeria electrònica- de set universitats, cinc de catalanes (UB, UAB, UPC, URV i UOC) i la Universitat de Granada i la de les Illes Balears.

Una de les pitjors dificultats amb què es van trobar a l’hora d’implantar l’EEES, a més de la urgència, assenyala Parcerisa, és la falta de formació del professorat. “Si el docent no sap treballar en equip, no en pot ensenyar als alumnes”, tot i que creu que s’han fet passos endavant. “A més, es va intentar aplicar en unes condicions molt difícils perquè ja estàvem en plena crisi”.