Subvencions enverinades

BarcelonaLes subvencions que l’Ajuntament de Barcelona dona per pagar l’IBI a les famílies monoparentals poden tenir sorpresa. Si les famílies que les reben tenen pocs ingressos i, per tant, no estan obligades a fer la declaració de la renda, l’ajuda es converteix en un regal enverinat. El fet de cobrar una subvenció obliga el ciutadà a fer la declaració de la renda i té moltes possibilitats que li surti positiva, és a dir, que hagi de pagar.

Això és el que ha descobert aquest any l’Eva Moliné, una veïna del barri del Congrés que el 2015 va rebre una subvenció de l’Ajuntament de Barcelona per valor de 200 euros per ajudar-la a pagar l’IBI de l’exercici del 2014. Ara l’Agència Tributària li demana 605,70 euros. “Aquesta ajuda no l’haurien de donar o, almenys, haurien d’avisar”, lamenta Moliné. “Aquestes subvencions al final es converteixen en una trampa”, critica. Moliné ha presentat un recurs en què denuncia que ha patit “un greuge des de l’Ajuntament de Barcelona” en rebre una reducció de l’IBI “en forma de subvenció i no de bonificació”. Les bonificacions no obliguen a fer la declaració de la renda, a diferència de les subvencions.

Fonts de l’Ajuntament de Barcelona han reconegut el cas i han demanat disculpes a través de l’ARA: “Lamentem la situació generada per la concessió de la subvenció de l’IBI en concepte de família monoparental”. Segons asseguren, es tracta de “casos puntuals” i “totalment contraris a la finalitat de l’ajut municipal”. Cada any l’Ajuntament de Barcelona dona prop de 1.600 ajudes a famílies monoparentals i, des del 2012, s’utilitza aquest mateix criteri.

L’Estat determina els col·lectius

És el govern de l’Estat qui determina quins són els col·lectius considerats d’exclusió social. Les famílies nombroses, per exemple, ho són. D’aquesta manera les ajudes que reben es consideren bonificacions i no graven. Les administracions públiques que, com l’Ajuntament de Barcelona, volen donar ajudes a altres col·lectius que han quedat al marge dels criteris de l’Estat, només poden donar subvencions. I, per tant, els beneficiaris han de fer la declaració de la renda.

“L’Ajuntament s’enfronta al dilema de reduir dràsticament els beneficiaris de línies d’ajuts fiscals o mantenir les existents per poder arribar a un col·lectiu de persones més ampli, assumint el cost de situacions injustes com la que ha patit aquesta dona”, afegeixen fonts municipals.

Moliné cobra 1.025 euros al mes amb 14 pagues i té una filla menor al seu càrrec. Amb aquest sou no està obligada a fer la declaració de la renda. Sandra Castells, gestora de Castells-Rodriguez Economistas SL, explica que “hi ha persones que no arriben al mínim fixat i no estan obligades a fer la declaració però, si la fessin, els sortiria a pagar”. Entre altres coses, perquè “les empreses que paguen poc gairebé no els retenen res”. Dels 605 euros que ha de pagar Moliné després de fer la declaració de la renda, 570 són per l’ajuda de l’Ajuntament rebuda per l’IBI i pels impostos generats del seu sou. La resta és pel recàrrec i la sanció que li va posar l’administració d’Hisenda per no haver fet la declaració tot i haver cobrat una subvenció. “Jo no la vaig fer perquè no tenia ni idea que calia fer-la”, defensa.

Ajudes segons el valor del pis

Les ajudes per a l’IBI que dona l’Ajuntament de Barcelona a les famílies monoparentals van en funció del valor cadastral de l’immoble i no de la renda. Això provoca la contradicció que les famílies monoparentals amb grans ingressos (que ja fan la declaració de la renda) surten més beneficiades que les famílies monoparentals que tenen tan pocs ingressos que no estan obligades a fer la declaració.