POBRESA
Societat 29/03/2017

Sant Adrià desallotjarà un assentament de barraques d'un descampat de la Mina

L'Ajuntament sosté que és una ocupació "il·legal" i que els terrenys són "un espai verd públic"

i
Enric Borràs
3 min
L’assentament improvisat que l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs vol desallotjar ocupa un descampat municipal al barri de la Mina.

BarcelonaSón una desena i viuen en barraques en un solar situat entre els últims edificis de la Mina i la ronda Litoral i la via del tren. L’espai està enreixat, però, com en moltes altres zones de la Mina properes a la via, no falten forats a les tanques. Ni xeringues usades llençades en qualsevol lloc, ben a la vista, tot i que els barraquistes no són precisament els que es punxen. El descampat no és cap parc públic i queda amagat dels veïns, però l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs ha decidit desallotjar-los i, com a mínim per ara, no té cap alternativa per acollir-los.

“Han ocupat un espai verd que és públic i de titularitat de l’Ajuntament”, explica la segona tinenta d’alcalde i responsable de Benestar i Famílies, Filo Cañete. Assegura que l’ocupació és “il·legal” i que tenen “l’obligació de recuperar els terrenys”, tot i que no els fan servir per a res ni diu que tinguin previst fer-ho. Tot i això, manté que també es preocupen pels qui n’han fet casa seva.

Algunes de les xeringues usades que hi ha al descampat de la Mina

En Gheorghe, un dels habitants del solar, explica que ara hi viuen nou persones -dos són temporalment a Romania, que és d’on venen- i que s’estan al descampat des del novembre. Afegeix que confia en Déu perquè no els facin fora. Cal l’ajuda d’un intèrpret del barri, per entendre’l: amb prou feines saben unes quantes paraules de castellà i es comuniquen amb els veïns amb l’idioma comú dels gitanos, el romaní. Té 56 anys, una edat semblant a la dels altres homes i dones de les tres famílies que viuen al campament improvisat a base de fustes, mobles i objectes que han recollit del carrer. De fet, viuen de recollir trastos, sobretot metall, i vendre’ls als ferrovellers. Ensenyen els tiquets del botí del dia i expliquen que entre tots acostumen a aplegar entre quinze i vint euros al dia. Amb això compren menjar i encara envien diners a Romania.

Petició d’ajuda a la Generalitat

Els regidors del PSC, que governen a Sant Adrià, van votar abans d’ahir amb el suport d’ICV, CiU, MES i C’s a favor d’aplicar les ordenances municipals i expulsar els barraquistes. El PP es va abstenir i Sant Adrià en Comú i ERC es van quedar sols oposant-s’hi. Cañete deia ahir a l’ARA que no hi ha data per al desallotjament, la votació del ple només marca l’inici del tràmit municipal i, en tot cas, abans de l’expulsió caldrà l’autorització d’un jutge. Però el Diari de Sant Adrià publica que el consistori preveu donar uns deu dies als ferrovellers perquè marxin pel seu compte abans de requerir una ordre judicial per fer-los fora.

Lenuta, una de les habitants del poblat de barraques

Sigui com sigui la segona tinent d’alcalde admet que no tenen habitatges per acollir-los perquè hi ha massa demanda i fins i tot hi ha famílies necessitades que han de compartir els pisos socials. Ha demanat ajuda a la Generalitat i té previst parlar-hi el 5 d’abril. Mentrestant, els serveis socials de l’Ajuntament van oferir abans-d’ahir als barraquistes menjar del banc d’aliments i un espai per dutxar-se “després de tot un periple d’intents per reunir-se amb ells”. Viuen allà des del novembre però encara no hi havien parlat. No volen anar al menjador social perquè asseguren que ja es cuinen ells tots sols, al seu gust.

Tot i les precàries condicions del solar, per on corren les rates a plena llum del dia, estan ben organitzats. Tenen una cuina amb un foc a terra, plats, coberts, un espai habilitat com a rebost i una dutxa feta amb una garrafa d’aigua penjada d’una paret i amb una aixeta. Les barraques, ordenades i forrades per dins amb catifes i teles, tenen l’espai per a un llit -tots fets- i algun moble. Alguna fins i tot té llum gràcies a una bateria de cotxe, que també els serveix per carregar els telèfons mòbils i poder contactar així amb els familiars de Romania.

Abans de venir aquí al novembre, al juliol s’havien instal·lat al barri de la Catalana, també a Sant Adrià de Besòs, però en Gheorghe assegura que els van calar foc als matalassos dues vegades i que en van marxar. A la Mina no han tingut problemes amb els veïns, alguns fins i tot els ajuden amb menjar. Al gener, la Guàrdia Urbana de Sant Adrià hi va comptar setze habitants, però la xifra ha anat variant.

stats