Pisos d’entrenament per oblidar els límits

L’hospitalet De LlobregatEl Guillem no havia tingut mai l’oportunitat de marxar de casa per compartir pis amb amics o viure sol. Amb 28 anys, però, tenia ganes de volar del pis que compartia amb el seu germà: “Ja em veia prou gran, sentia que havia arribat el moment”, explica. Tant ell com el seu company de pis, l’Iván, són des de fa unes setmanes els primers inquilins d’un pis d’entrenament per a persones amb intel·ligència límit o discapacitat intel·lectual que l’Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà (ACIDH) ha posat en marxa a l’Hospitalet de Llobregat. És el primer cop que experimenten què és viure pel seu compte, preparar-se cada dia el sopar i fer rentadores, destaquen orgullosos.

“Es tracta que coneguin què és viure sols, que assumeixin responsabilitats, encara que sigui tutelats per unes educadores socials”, explica Elena Godoy, que és responsable de l’àrea d’habitatge d’ACIDH. Aquesta és la filosofia de l’habitatge: preparar-los i entrenar-los per a una futura vida plenament autònoma. D’entrada, els dos joves i una tercera noia amb qui comparteixen el pis, l’Aina, reben diàriament la visita de les educadores al matí i a la tarda. Elles els acompanyen i ajuden a l’hora d’organitzar les feines de casa i afrontar situacions quotidianes, com pagar les factures o saber què s’ha de fer quan alguna cosa s’espatlla. “És un joc entre la intervenció i el deixar fer; ara és el moment d’assumir dinàmiques, agafar hàbits i després cada situació ens marcarà el límit d’on hem de ser”, explica Irene Colell, una de les educadores.

La primera truita a la francesa

Les primeres setmanes de convivència -els joves es van conèixer pocs dies abans d’anar a viure junts- ja han estat plenes de noves experiències. “He descobert que m’agrada força cuinar i ja he après a fer llibrets de pernil i formatge”, diu amb un somriure el Guillem. L’Iván corrobora que no s’havia posat mai davant dels fogons per fer una truita a la francesa. Ara, quan ho fa, cuina per a tots tres. Les feines domèstiques estan organitzades per torns i, com passa sovint, es resignen quan toca passar l’escombra, fer el lavabo o rentar els plats, expliquen.

“Moltes vegades els pares s’anticipen, sense mala intenció, veuen que no se’n surten i els diuen: «Au va, que ja t’ho faig jo»”, explica l’Elena Godoy d’ACIDH. Al pis això no passa, sinó que els joves aprenen ells sols i milloren amb la pràctica. L’experiència de viure sols, que té el suport total de les seves famílies, els ha de beneficiar a tots un cop acabi l’any sencer que conviuran al pis d’entrenament, sosté Godoy.

“La idea és que puguin dur una vida més autònoma quan acabin l’estada al pis i, encara que alguns tornin a casa els pares, ho facin no com el fill dependent sinó com el fill que sap fer coses sol, que porta una vida en què pren decisions i afronta responsabilitats”, afegeix.

Un veritable adult

El Guillem està pletòric amb l’oportunitat i destaca la sensació de llibertat de sentir que pot tenir casa seva. Fa cinc anys que treballa com a mosso de magatzem d’un centre comercial a Barcelona, i la seva nova vida el confronta per primer cop a gestionar més independentment les seves finances personals: “Ara miro d’estalviar per mi sol”, promet. La gestió d’una llar també va d’això, de saber quants diners entren i les despeses que es poden assumir, explica la responsable d’ACIDH. Al pis, malgrat que les famílies aporten una quantitat per al lloguer, els joves aprenen a fer aquests càlculs. “Ara estem mirant si ens arribarà per tenir internet”, diu l’Iván .

L’ACIDH defensa la funció que fan els pisos d’entrenament, que cobreixen les necessitats de persones a qui no els cal una llar tutelada -l’ACIDH té quatre d’aquests centres- amb assistència les 24 hores del dia i molta menys autonomia.

Els pisos d’entrenament són l’avantsala de la llibertat personal que anhelen aquestes persones. L’associació reivindica que en farien falta molts més, per atendre aquest col·lectiu. Segons les xifres de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un 1,5% de la població té una discapacitat intel·lectual. Tot i això, els problemes amb què topen aquestes persones no són sempre prou visibles. Justament per fer-los sortir a la llum, persones amb intel·ligència límit de l’ACIDH i l’entitat Càmeres i Acció han col·laborat en la producció del documental Viure al límit, que s’estrenarà el 15 de desembre als Cinemes Texas de Barcelona.