“Mestre, em pots recomanar algun llibre?”

Barcelona“Busqueu un llibre que us agradi”, demana l’Anna Vinardell, la tutora de segon de primària de l’Escola Casas de Barcelona, als seus alumnes. El Guillem, un dels més menuts, obre una caixa, remena entre diversos contes i agafa La mona Ballaruga. “És un animal que no para quiet i després apareixen uns caçadors que els costa moure’s”, explica tímidament. Els nens d’aquest centre ubicat al districte de Sant Martí treballen l’hàbit de lectura des dels tres anys. Els de segon, per exemple, llegeixen entre quatre i vuit llibres al mes.

L’escola sempre ha tingut llibres a cada classe -el que anomena biblioteca d’aula- però fa quinze anys va decidir donar un impuls a la biblioteca. El programa informàtic que utilitza i el seu funcionament és el mateix que el de les biblioteques municipals. Els alumnes trien el llibre que volen i, en els cas dels més grans, introdueixen ells mateixos la petició de préstec. Els nens es poden emportar els llibres a casa o a l’aula. “Quan acaben alguna activitat, el poden llegir mentre esperen que els seus companys acabin”, detalla la directora del centre, Núria Seguro.

Però la biblioteca per a l’Escola Casas és molt més que un simple espai de préstec de llibres. És el punt on el “mussol saberut” -un titella- presenta les novetats literàries als més petits amb l’ajuda dels mestres o on un cop a la setmana durant l’horari lectiu els alumnes a partir de segon curs fan una hora de lectura. L’espai està adaptat perquè es creï “l’ambient adient”. Hi ha una part amb grans taules i cadires i una altra on els nens poden endinsar-se en la lectura estirats a terra o asseguts en coixins. Durant aquest camí, però, no estan sols. El tutor és l’encarregat de “vendre el producte”. A més a més, a part de fer un seguiment del que llegeix cadascú, també els recomana quins llibres els poden enganxar a partir de les seves inquietuds i, sobretot, del seu nivell de comprensió lectora. “No et pots quedar només en el que els agrada, els has d’anar obrint altres portes de mica en mica”, verbalitza Vinardell, que també és la responsable de la biblioteca del centre.

Les maletes viatgeres

Però els pares també tenen un paper protagonista en tot aquest procés. Per fer-los-en partícips, el centre ha ideat el que anomena “maletes viatgeres”. Cada aula té dues d’aquestes maletes, on hi ha des de contes, còmics i llibres fins a CD o revistes. Tots els alumnes se les emporten durant una setmana a casa seva. “La idea és que comparteixin el material amb la seva família”, explica Vinardell. Però la lectura no tan sols se centralitza a casa o a la biblioteca. Qualsevol excusa és bona per introduir-la durant una classe de medi natural o, fins i tot, de matemàtiques. És per això que a la biblioteca hi ha dues grans tipologies de lectura: la imaginativa i la del coneixement. Alhora, a les hores de català o castellà també es fan lectures de llibres “assignats”, que es llegeixen en grups petits o tota la classe alhora. “Quan són capaços de compartir un conte que s’acaben de llegir amb un altre company o et vénen a preguntar: «Em pots recomanar un llibre?», t’adones que ja tens un alumne lector”, explica la responsable de la biblioteca.

¿Aquest hàbit ajuda a millorar les notes? “Mai sabràs si és per això o per altres iniciatives, però els nivells de comprensió lectora de l’escola sempre han sigut bons”, conclou Vinardell.