Menys sol·licituds d'arrelament i de reagrupament familiar d'immigrants per culpa de la crisi
El Govern revisarà el Pacte Nacional per a la Immigració per incloure-hi aspectes sobre els refugiats
BarcelonaLa crisi econòmica i l'atur a Catalunya han reduït el nombre de sol·licituds d'arrelament social i també els reagrupaments familiars. El 2016, 11.619 estrangers van demanar l'arrelament, un 19,7% menys que l'any anterior, i també es van registrar 11.033 sol·licituds de reagrupament, un 5,7% menys que el 2015. Així ho han explicat el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, i la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, en la presentació del primer informe en matèria d'estrangeria. En total, la Generalitat va acompanyar l'any passat més de 19.000 estrangers per regularitzar la seva situació administrativa.
"No estem en el moment de més irregularitat", ha dit Amorós, però en canvi, sí que ha empitjorat la situació de les persones amb una "situació il·legal sobrevinguda", que són les persones que eren regulars però no poden renovar el permís perquè perden la feina. Per tal que la sol·licitud sigui favorable –l'any passat van ser positius 9.610 casos dels 11.619 que es van sol·licitar– s'han de donar condicions com portar tres anys al país i tenir una oferta de treball. L'informe d'arrelament social serveix per renovar els permisos de residència i perquè una persona irregular accedeixi a la regularitat.
Per orígens, els estrangers que més demanen l'arrelament social provenen del Marroc (2.015 casos, el 17%), el Pakistan (1.698 casos, un 15%) i Hondures (1.233, un 11%). La majoria, el 63% dels casos, són homes, els qui demanen l'arrelament.
Els casos de reagrupament familiar també han disminuït. En contra de "la imatge estereotipada" que són els homes qui venen primer a Catalunya i després porten la seva família, Amorós ha remarcat que en un 30% dels casos són les dones les que primer arriben a Catalunya i, al cap d'un temps, porten la resta de la seva família. Per origen, el Marroc i el Pakistan també són els països al capdavant del nombre de sol·licituds, per davant de la Índia i la Xina. L'informe de reagrupament familiar s'inicia als ajuntaments, es revisa a la Generalitat i s'acaba enviant al govern central.
A més a més, la secretaria ha començat 592 expedients de reconeixement de títols universitaris a estrangers, i calcula que la meitat acabarà obtenint la credencial.
Catalunya ha rebut un milió i mig de persones estrangeres en els últims 10 anys
L'informe també conclou que en 10 anys la població catalana ha passat a ser de sis milions i mig a 7.572.714 persones el 2016. Un augment que Bassa ha qualificat com la "transformació demogràfica més intensa dels últims anys". De fet, un 14,1% del total d'habitants a Catalunya són de nacionalitat estrangera, 1.067.883 persones en total, la majoria dels quals (el 44%) tenen entre 15 i 44 anys.
Bassa ha remarcat la "pluralitat i diversitat" de ciutadans que hi ha a Catalunya, que provenen de 187 estats diferents i parlen fins a 300 llengües. Les nacionalitats amb més presència són els marroquins (2,8%), els romanesos (1,3%), els xinesos (0,7%), italians (0,7%) i els pakistanesos (0,6%), encara que el conjunt de llatinoamericans supera els 250.000 i suposen la comunitat més nombrosa (3,3%).
Aprofitar la "sacsejada de consciència" de la manifestació
Després de la massiva manifestació de dissabte en favor de l'acollida de refugiats, Bassa i Amorós han incidit en aquest tema. La consellera ha agraït la resposta ciutadana, que ha "sacsejat consciències", i ha avançat que el Govern revisarà el Pacte Nacional per a la Immigració, aprovat el 2008, per actualitzar-lo amb aspectes relatius als refugiats.
Així ho havien demanat els organitzadors de la manifestació, que van reclamar un gran front comú per pressionar l'Estat i reclamar més competències en matèria d'acollida. Bassa ha dit que ara es buscarà el consens amb "les entitats locals i amb la ciutadania" per aconseguir-ho. "Volem acollir més i millor", ha insistit.
Segons ha explicat, el Govern també segueix treballant, dins dels marges competencials, per implantar programes d'acollida. El Programa Català de Refugi ja compta amb 1.800 persones que faran de mentors i que al març començaran a formar-se per acompanyar els refugiats que arribin a Catalunya.
Fins ara, Catalunya ha acollit 495 persones a través del programa estatal de refugiats (el 2015 només en van ser 28).
