Maria Assumpció Vilà: “Al CIE hi ha persones tancades que no han comès cap delicte”

BarcelonaL’últim ple municipal va reelegir Maria Assumpció Vilà com a síndica de Barcelona, després que fos la candidata que va aconseguir més suports en el procés de votació popular -i no vinculant- i que l’alcaldessa, Ada Colau, constatés que era l’opció que generava més consens. Va ser escollida amb el suport de tots els grups excepte la CUP, que s’oposa a la manera com s’ha fet el procés d’elecció. El seu primer acte púbic, tot just elegida com a defensora dels barcelonins, ha sigut sumar-se al front comú pel tancament del centre d’internament per a estrangers (CIE), que ha capitanejat l’Ajuntament i que ha unit Generalitat, Parlament i entitats contràries a aquesta instal·lació.

¿Creu que realment es podrà tancar el CIE de Barcelona?

Celebro que l’Ajuntament s’hagi posat en la situació que s’ha posat, que lideri aquesta lluita i que hagi aconseguit el consens polític de Generalitat, Parlament i associacions que lluiten contra la llei d’estrangeria. Jo he donat la meva conformitat a tot el que es va dir a la primera reunió [la que van mantenir dilluns els diferents actors a l’Ajuntament]. És un pas endavant. El que no faré és posicionar-me en qüestions polítiques perquè no ho faig mai, ni ho faré a partir d’ara, però sí que em posiciono en tot allò que afecta els drets de les persones. Que es tanqui el CIE és una fita a llarg termini, però a curt i mitjà termini el que hem d’aconseguir és garantir que les instal·lacions siguin les adequades per al personal i per a les persones recloses. S’ha de supervisar i no s’ha de permetre l’opacitat.

Però ¿veu possibilitats d’èxit en la via engegada per l’Ajuntament?

Ho han d’intentar. Diuen que els serveis jurídics estan buscant la fórmula per fer-ho. Jo en el que he fet més incidència és en la necessitat de defensar els drets humans de les persones internes i deixar clar que al CIE hi ha persones tancades que no han comès cap delicte. La ciutadania ha de saber això, perquè el centre no és un lloc per a delinqüents. Als delinqüents se’ls ha de detenir i han de tenir càstig, però per a això hi ha les presons.

Més enllà del CIE l’Ajuntament té aquest estiu un altre front obert: el del top manta. ¿Creu que l’està abordant bé?

És un fenomen molt difícil i que no es pot deixar només en mans de l’Ajuntament, s’hi han d’involucrar altres administracions. La llei d’estrangeria permet el que permet i aquestes persones fan aquesta feina perquè no en poden fer cap més. L’únic camí és fer reinserció laboral i que al cap d’un any puguin tenir permís de treball.

¿S’ha fallat en alguna cosa perquè, en pocs mesos, la xifra s’hagi disparat per sobre dels 800 manters?

Ara ha vingut l’estiu i potser sí que alguns pensaven que hi hauria permissivitat. El que fa bé l’Ajuntament és posar-se d’acord amb altres ajuntaments amb el mateix problema. Els manters són persones que no tenen cap més sortida i el que s’ha de perseguir són les màfies. Els venedors són els que menys hi guanyen. Hem parlat amb algun que ens diu que el dia que tot va bé guanya 20 o 30 euros.

En la primera trobada amb l’alcaldessa van parlar de canviar l’ordenança de civisme, però ara l’Ajuntament situa el repte al 2017.

Les ordenances no són fàcils de canviar. S’ha d’afinar molt. Sabem que hi estan treballant i espero que ben aviat tinguem notícies del tema. Hem mantingut reunions amb els serveis jurídics perquè han volgut escoltar les nostres recomanacions i crec que hi haurà una bona solució.

¿S’esperava ser reelegida, tenint en compte que hi havia un candidat, David Bondia, que semblava més pròxim a BComú?

Quan et presentes a unes eleccions t’hi presentes per guanyar i jo tenia moltes possibilitats. No sé si hi havia candidats més afins a algú o no.

Com explica que votessin menys de 7.000 persones en el procés d’elecció popular?

No es va fer bé. No es va explicar prou i el sistema informàtic no va acabar de funcionar.

Què pensa canviar ara?

S’ha de canviar el reglament de la institució. Necessitem més mitjans econòmics i humans. Així podríem, per exemple, encarregar alguns estudis fora i tenir una altra visió més àmplia. També vull participar més en les comissions municipals i insistir que cal una campanya per donar a conèixer la sindicatura.