Societat 25/09/2016

Miquel Suay: "Hem de fer que la moda deixe de ser vista sols com un món luxós"

Vestir l’home del segle XXI és un dels grans reptes del dissenyador valencià, que intenta fer pedagogia sobre la importància de la roba que portem. Per a ell, la vestimenta és una carta de presentació que permet conèixer la persona que hi ha a sota

Salvador Almenar
4 min
Miquel Suay, a la seva botiga de València, posant amb alguns dissenys de la col·lecció guardonada al 080 Barcelona Fashion.

Nascut en una família dedicada a la moda, Miquel Suay (Xàtiva, 1972) és un dels referents de la moda valenciana. Actualment compagina la seva feina al taller amb la presidència de l’Associació de Dissenyadors de Moda Valenciana, un sector que per a Suay ha de renovar-se per poder ser competitiu. La seua marca, almenys, ho és, com va demostrar en el 080 Barcelona Fashion del juliol, on va ser guardonat per la millor col·lecció prêt-à-porter masculina.

El guardó aconseguit a Barcelona ha suposat un nou impuls per a la seua carrera.

És un reconeixement molts important perquè portava molt anys fent col·leccions interessants, arriscant i intentant fer coses que fugen del que és habitual. Llavors, que en una ciutat com Barcelona, que sempre he tingut com un referent de creativitat, i en una passarel·la com el 080 et concedisquen un guardó així serveix per il·lusionar-te de nou i seguir buscant nous conceptes per a les teues col·leccions. A més, el guardó m’ha servit per tindre molta més visibilitat i que hi haja molta gent que s’haja interessat pel meu treball.

Per què la majoria de la gent se sent tan allunyada del món de la moda tot i ser part del nostre dia a dia?

Cal fer pedagogia per fer entendre a la gent que la manera de vestir d’una persona comunica com és i serveix per crear la seua pròpia imatge personal. La roba és una forma de transmetre la nostra actitud davant la vida. Hem de buscar fórmules per acostar la moda a la gent i que no la veja com una cosa en la qual cal gastar molts diners, que és un món molt luxós i que, per tant, no està fet per a la gran majoria.

¿Li molesta que es digui que el que es veu a les passarel·les mai s’ho posa ningú?

La gent ha de comprendre que la moda és confecció i patronatge, però també és art. Jo a la passarel·la estic comunicant un concepte, una idea. No puc pujar a la passarel·la roba que qualsevol portaria pel carrer perquè a ningú li sorprendria. El que els dissenyadors fem és proposar coses més impactants; que la gent diga “Que guai!”, tot i que no s’ho posarien. Això ja és un pas que obre el camí perquè al cap d’uns anys, potser matisades i adaptades, eixes propostes estètiques les acabem veient al carrer

Com a president del dissenyadors valencians, quins reptes creu que ha d’abordar ara mateix el sector?

Una de les coses més importants és fer un mapa localitzant tots els actors del sector, posar-los en contacte i, una vegada creada esta xarxa, fer una conferència sectorial en la qual intentem determinar quines són les necessitats de la moda valenciana. A partir d’aquest treball seria interessant elaborar un pla estratègic i intentar buscar la col·laboració amb les institucions per veure com cal encarar el nostre futur.

I per quina estratègia aposta?

Crec que hauríem d’aprofitar el substrat industrial que té el País Valencià a nivell textil, jogueter o ceràmic, per exemple, i interrelacionar-ho amb la moda. Seria interessant barrejar els dissenyadors de moda i els creatius en general amb els sectors industrials per crear nous conceptes i comunicar-los al món. Un exemple d’això és el de la moda belga de la zona d’Anvers i Bruges. Allà, després d’un moment en què va deixar de ser competitiva, es va renovar i va revifar després d’entrar en contacte amb el teixit industrial de la zona i incorporar tècniques artesanals i tècniques de composició i confecció del tèxtil que no hi havia a cap altre lloc. Aquest és un model que a mi m’agradaria per a València, però primer hem de saber amb què comptem, quines capacitats tenim i definir què volem ser.

Una mostra del moment d’indefinició que viu la moda en aquest territori és la desaparició fa dos anys de la València Fashion Week.

És trist que a València ja no hi haja una setmana de la moda que servia cada sis mesos per posar en contacte tots els que pertanyem al sector. És una pena que s’haja perdut això però cal reconèixer que el model que es va plantejar per al certamen era molt pretensiós i no era sostenible econòmicament. Una de les fites que ens hem de plantejar com a sector per al futur seria recuperar un esdeveniment de moda, siga en el format que siga. València necessita un format de moda que permeta a la gent del sector mostrar la seua creativitat i les seues tendències i que, alhora, siga un punt que genere sinergies i aliances.

¿En quin punt es troba la moda espanyola?

Hi ha una gran tradició de col·laborar amb marques estrangeres perquè et porten produccions molt grans i això els genera negoci i benefici. Al marge d’això, els dissenyadors espanyols no compten amb prou projecció internacional, ni amb una gran capacitat de distribució, ni tenen un valor afegit suficient per cobrar segons quins preus o, d’altra banda, tampoc els poden cobrar perquè el consumidor no té la cultura de pagar per coses que el fan singular o especial. Amb tot, crec que el futur passa per seguir apostant pel valor afegit perquè el que és segur és que l’estratègia no pot ser seguir fabricant barat per a altres llocs d’Europa perquè per a això ja hi ha altres països amb els quals mai podrem competir.

stats