Lents de contacte per frenar la miopia

BarcelonaAl voltant del 25% dels nens de 13 anys són miops, però la proporció entre els estudiants universitaris s'enfila fins al 45%. "Cada vegada hi ha més miops, som una societat que força molt la vista", explica el doctor en optimetria i ciències de la visió de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Jaume Pauné. Gràcies a les ulleres i lents de contacte aquesta problemàtica no és greu i permet fer vida normal als miops, però tot i així Pauné recorda que és el principal defecte de visió al món i la cinquena causa de ceguesa, perquè es tracta d'un dels principals factors per al desenvolupament de malalties associades com el glaucoma, la degeneració macular o el despreniment de retina.

Sota aquesta premissa, l'investigador ha patentat recentment una lent de contacte pensada per limitar la progressió de la malaltia en les edats primerenques. No és el primer dispositiu d'aquest tipus que s'inventa al món –aquestes lents s'agrupen en la disciplina batejada com a ortoqueratologia–, però sí que és el primer de tipus progressiu que es pot utilitzar durant el dia. Després d'un doctorat que s'ha prolongat cinc anys i dos anys en què ha validat les lents en un centenar de pacients menors al Centre Marsden –ubicat a la Teknon de Barcelona–, la Universitat del Minho (Portugal) i la Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT), Pauné ha certificat que el seu invent frena en un 43% la progressió de la miopia. No és infal·lible, per tant, però tot i així l'investigador recorda que la lent està aportant "molt bons resultats" i ha aconseguit una patent "triple A", fet que dóna unes perspectives positives de cara a la seva expansió comercial.

La miopia s'inicia normalment entre els 9 i els 13 anys i augmenta gradualment, fins que assoleix el seu màxim als 25 anys. "Pot incrementar-se una diòptria per any", apunta Pauné. Però, per què apareix? Hi tenen a veure factors genètics, ambientals o personals, però la clau a què apunten tots els estudis està en el creixement de l'ull. La seva grandària varia a mesura que una persona creix, però el creixement no té per què ser uniforme. Si un ull creix mantenint la seva proporció rodona no hi ha cap problema, però si ho fa allargant-se pels extrems la retina s'estira, es fa més prima i, de retruc, té més riscos que una de convencional perquè apareguin patologies.

És per aquesta raó que hi ha investigacions en marxa per dissenyar lents de contacte que evitin la "deformació" de l'ull i, així, el creixement de la miopia, explica Pauné. La lent que ell ha dissenyat, feta amb materials hidrofílics i gas permeable i validada en cinc estudis clínics diferents, se centra precisament en la visió dels laterals de l'ull. Tot i que una persona hi vegi bé de lluny, en sentit recte i cap endavant, als laterals continua veient imatges borroses, i aquest efecte fa que la miopia continuï progressant. Així doncs, la imatge que es forma a la perifèria de la retina és fonamental per al control de la miopia.

Pauné no treu mèrit a les lents nocturnes pensades per limitar la miopia –en el millor dels casos aquesta opció permet als pacients veure-hi amb normalitat durant el dia sense necessitat d'altres mesures correctores–, i recorda també que n'hi ha d'altres per veure-hi de dia. En tot cas, posa en valor el preu del seu dispositiu –400 euros anuals enfront dels 1.300 que costa durant el primer any la que és nocturna– i subratlla el gran recorregut que encara té la ciència per fer en aquest camp.