"A batxillerat no ets conscient que aprens, només busques la nota”

BarcelonaDesprés d’haver sortit de festa la nit anterior, Laura Cercós (19 anys) es va despertar l’any passat amb una trucada d’un mitjà de comunicació que li feia saber que havia obtingut una de les millors notes de la selectivitat de Catalunya. Com quatre estudiants més de Barcelona i un de Girona, va obtenir un 9,7 a les proves d’accés a la universitat (PAU). Un any després, Cercós -que està estudiant periodisme amb l’itinerari ciències polítiques i de l’administració a la Universitat Pompeu Fabra (UPF)- valora molt positivament el seu pas per la universitat i recorda els nervis que va passar a les PAU.

Aquest dimarts comença la selectivitat. Quin consell dones als estudiants que s’estan examinant?

Que no es posin nerviosos i que hi vagin confiats. També que estudiïn i que, excepte alguns exàmens que són més difícils, la resta els poden fer amb el que han après a batxillerat. La clau és ser constant.

¿Treure la segona millor nota de la selectivitat t’ha ajudat en alguna cosa?

A mi no m’agrada dir les notes que he obtingut perquè em fa vergonya. A classe hi havia gent que treia males notes i no els havia d’anar pas jo a dir-los les meves. Ensenyar les notes pot semblar xuleta. Als meus companys d’universitat no els vaig dir res de la meva nota a la selectivitat.

Estàs estudiant periodisme i ciències polítiques. ¿T’han ajudat els hàbits d’estudis que vas adquirir a l’institut?

Sí. Ara, però, no tinc la pressió de treure la nota per entrar a algun lloc. La pressió la tinc només si vull treure matrícula en alguna assignatura. A batxillerat t’estan formant d’una manera enfocada a passar un examen. Tu no ets conscient que estàs aprenent res, només busques la nota. En canvi, ara, a la universitat, aplico el que aprenc. Per exemple, veig les notícies i relaciono el que m’expliquen a classe amb el que està passant al món. Trobo que és més important aprendre de la manera que es fa a la universitat. T’adones que estàs aprenent molt més que a batxillerat i a l’ESO. A la carrera la majoria d’assignatures m’interessen. En canvi, a batxillerat, en la majoria d’assignatures hi ha continguts que t’han anat repetint sempre.

¿Dediques més hores a estudiar ara que al batxillerat?

Estudio menys, però en total hi dedico més hores. Estic moltes hores a la biblioteca fent treballs. Ara no he d’estudiar de llibres de text i he disfrutat molt. És la gran diferència. Ara sempre vull saber més del temari que em donen, vull anar més enllà. Estudio amb antelació perquè soc una exagerada, però em ve molt de gust aprendre.

Què et sembla més difícil, la universitat o batxillerat?

A la universitat hi ha més treballs en grup i, concretament, la UPF és força pràctica. El temari que hi ha a batxillerat és una bestialitat. No m’estranya que els professors no acabin el temari. Ara aquesta pressió no la tinc. M’agradaria treure matrícules, però no és una obsessió.

Vas treure un 9,7 a la selectivitat i vas matricular-te a periodisme. Segur que hi ha persones que t’han dit que hauries d’haver apostat per un grau amb una nota més alta.

Sí. La veritat és que m’ho ha dit tothom, però a mi el que m’agrada és el periodisme. Sempre em diuen que el sector està malament i que no sé on m’estic ficant. Des de batxillerat ja em deien que triés la modalitat científica i que no em tanqués portes. No obstant, jo a batxillerat m’ho vaig passar molt bé amb l’humanístic, fent llatí i literatura. Els meus pares sempre m’han dit que fes el que m’agradés. A mi sempre m’ha agradat molt llegir. Quan era petita volia ser escriptora i la meva família no em va posar mai cap impediment.

Ara que ha passat un any, ¿canviaries alguna cosa del teu mètode d’estudi per a la selectivitat?

Ho faria tot igual. Em tranquil·litzaria més i m’ho prendria amb molta més calma perquè soc molt exagerada. Jo sabia que ho havia fet bé, però soc molt patidora.