TRIBUNALS
Societat 08/01/2017

Indemnització de 45.000 euros 18 anys després de ser maltractat pels Mossos

El TSJC condemna Interior per un cas que va marcar el desplegament

i
Sílvia Barroso
3 min
Indemnització 18 anys després  de ser maltractat pels Mossos

BarcelonaEl van aturar conduint en sentit contrari a Sant Pere Pescador el 3 d’agost del 1998. Es va negar a ser identificat. Es va resistir a ser detingut. Va agredir un dels Mossos d’Esquadra que intentaven reduir-lo. I va acabar al calabós de la comissaria de Roses. L’endemà tenia tres costelles trencades i un pneumotòrax. Mentre estava detingut, diversos agents del cos s'havien presentat a la seva cel·la i l'havien agredit. Mai s'ha acabat d'aclarir què va passar exactament, però divuit anys després, Driss Zraidi cobrarà 45.000 euros perquè finalment la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat uns fets que la justícia penal ja va provar, però que no va poder atribuir, amb noms i cognoms, als agents que van ser acusats i jutjats.

La resolució del TSJC dona la raó "parcialment" –rebaixa a 45.000 euros la indemnització reivindicada– a la reclamació patrimonial presentada per Zraidi al departament d’Interior després d'haver esgotat la via penal, que havia passat pel jutjat d'instrucció de Figueres, l'Audiència de Girona i el Tribunal Suprem. La conselleria va desestimar la petició per silenci administratiu i el demandant va acudir aleshores a la via contenciosa del TSJC. Ara té una sentència que és ferma des del 28 de desembre perquè Interior ha renunciat a presentar-hi cap recurs. Així es tancarà el primer cas destacat de maltractaments policials de la història moderna dels Mossos, que es va produir quan feia només dos anys que el cos havia arribat a les comarques gironines, després d’una primera fase a Osona.

L’Audiència de Girona va arribar a jutjar dotze agents implicats en el cas, alguns dels quals acusats dels maltractaments i d’altres de no haver-los impedit o denunciat. Però no hi va haver manera de demostrar que aquells policies eren realment els autors dels fets i la sentència penal va haver de ser absolutòria, tot i establir amb rotunditat que els abusos policials s’havien produït.

"Delicte de tortures de menys gravetat"

Segons els jutges gironins, la matinada del 4 d’agost del 1998 “un grup indeterminat” de mossos van entrar als calabossos de la comissaria de Roses, van agafar les claus que tenia l’agent en pràctiques que custodiava l’àrea de detinguts i van entrar a la cel·la de Zraidi. El van insultar dient-li “fill de puta” i “moro de merda”, “li van adreçar expressions intimidatòries com «et matarem» i van exercir contra ell actes de violència física que no ha quedat provat que anessin més enllà de simples sacsejades o empentes”.

La mateixa sentència afegeix que “la conducta dels agents, que es van aprofitar de la privació de llibertat i indefensió del detingut i van actuar en represàlia [Zraidi havia agredit un policia el dia abans], és sens cap dubte un delicte de tortures en la modalitat de menys gravetat”.

No es va poder aclarir si les lesions greus del detingut van ser causades en l’atac al calabós o si eren de la detenció –a la qual ell s’havia resistit– perquè els Mossos van cometre l’error de procediment de no portar-lo al metge en les primeres hores de la detenció –entre un episodi i l’altre– tot i que ell ho va demanar. I no es va poder demostrar quins agents hi havien intervingut perquè el mateix Driss Zraidi es va contradir en les identificacions i perquè les “pressions” d’Afers Interns –un altre error de procediment– van fer que alguns testimonis d’agents quedessin desvirtuats. Unes gravacions de so van permetre confirmar que els fets s’havien produït, però no identificar-ne els culpables.

El daltabaix que l’afer va provocar en un cos que tot just començava a exercir les seves competències com a policia integral va ser monumental. Va marcar la política d’instal·lació de càmeres de vídeo a les comissaries per evitar abusos i poder-se defensar de les denúncies quan són falses. Tot i així, anys després, els maltractaments produïts en una habitació dels mals endreços de la comissaria de les Corts, a Barcelona, va fer que encara se’n posessin més, fins i tot dins de les cel·les. I encara queden ferides com la de Roses per acabar-se de tancar. La conselleria n’ha assumit el cos econòmic, però ha declinat comentar la sentència.

stats