Societat 03/10/2015

“Europa ens tracta com si fóssim deixalla”

Selena Soro
2 min

BarcelonaA l’Alisar Al Khadour, de 28 anys, la guerra civil a Síria la va enxampar mentre estudiava un màster en economia internacional a Barcelona. Hi havia vingut amb una beca i, quan va acabar el curs, va decidir que no era el millor moment per tornar al seu país d’origen. Fa sis mesos va demanar l’asil a Espanya. Ara estudia filosofia teològica a la Universitat Pompeu Fabra. Vol treure’s el doctorat i, algun dia, tornar a la seva ciutat natal, Homs.

Quan la jove Alisar vivia a Síria va llicenciar-se en dret, però diu que no vol ser advocada. “Vull ser professora, i vull ser-ho a Síria. Sento que dec alguna cosa al meu poble”, confessa. Té la convicció que, perquè el país canviï, cal començar per l’educació. Ensenyar a Síria, diu, seria el seu granet de sorra. El pare de l’Alisar és enginyer petroler, i la seva mare, mestressa de casa. Aviat ells també viatjaran a Europa, on volen començar una nova aventura. “Potser obriran un restaurant”, aventura la noia. Els seus pares són dos dels 3.000 refugiats que Catalunya podria rebre en els pròxims dos anys.

Fa tres anys que l’Alisar no veu la seva família, i reconeix que troba a faltar sentir-se a casa i parlar la seva llengua. “Sobretot, trobo a faltar la Síria d’abans de la guerra. Era un país molt bonic. Encara ho és, però la guerra l’ha ferit”, assenyala. L’Alisar observa amb tristor la reacció de molts europeus respecte als refugiats. “Crec que el mínim que podria fer Europa és ajudar-los, perquè no són deixalla. Són persones, com tothom”, afirma. Per culpa dels mitjans de comunicació, diu l’Alisar, els europeus els tenen por, en especial als musulmans, “perquè no els coneixen”.

Desfer-se de les etiquetes

Afirma que “tothom té dret a una vida millor”, sense establir categories entre la gent que fuig de la pobresa, de la guerra o de la persecució, ja sigui per idelogia, orientació sexual o naixement. Rebutja que s’abusi de paraules com refugiat i immigrant : “Converteixen la gent en etiquetes, i fan que els agafis por”. Sovint, a més, són una fórmula que s’utilitza per dividir la gent entre ciutadans de primera i de segona: “Tinc amics britànics que estudien aquí a Barcelona i ningú els diu immigrants, com si fos l’única etiqueta que els defineix com a persones”, reflexiona. Sobre aquests prejudicis, opina: “No pots culpar la gent per voler marxar del seu país. El problema és el que els ha obligat a marxar”.

Per tot això, l’Alisar Al Khadour fa una crida a tots els ciutadans perquè en aquesta crisi es converteixin “en part de la solució, i no del problema”. Com deia l’escriptora Joana Raspall: “Si tu fossis nat a la seva terra, la tristesa d’ell podria ser la teva”.

stats