Societat 19/02/2017

Clam per salvar l’última cabina de telèfon de Barcelona

Una veïna engega una campanya per museïtzar-la i que els beneficis vagin a Arrels Fundació

Selena Soro
3 min
La cabina 8595-A, al número 2 del carrer del Lledoner, és l’última del model amb portes que queda a Barcelona.

BarcelonaAl final d’una pronunciada pujada, al número 2 del carrer del Lledoner, l’última cabina de telèfon amb model de portes resisteix a la progressiva desaparició d’un aparell que molts troben ja innecessari. Anna Farré, voluntària d’Arrels Fundació, es nega a renunciar “al romanticisme” de poder fer una trucada des del carrer amb només unes monedes a la butxaca, i és per això que ha engegat una campanya de recollida de firmes per protegir la cabina de la voracitat tecnològica. “El 16 de maig de 1966 es van instal·lar les primeres 16 cabines telefòniques a la ciutat de Barcelona. El 2010 n’hi havia 108.899 a tot l’Estat. I el 2016 en quedaven 19.611. Un 82% menys que fa 6 anys. A Barcelona n’hi ha 500, però només una amb el seu sostre i el seu recobriment de vidre, situada al carrer del Lledoner, núm. 2, a la Vall d’Hebron”, explica.

La cabina 8595-A no corre un perill imminent, però quan acabi el 2017 el seu futur no està garantit. L’any passat el govern espanyol va obligar Telefónica a prorrogar el manteniment de les cabines -la majoria perden diners- almenys fins a finals del 2017. “Quan acabi l’obligació legal ja es veurà què passa”, assenyalen a l’ARA fonts de l’empresa, que asseguren que de moment la cabina rep el manteniment que li correspon.

Per si arriba el dia que la cabina ha de donar-se de baixa, l’Anna ha començat a moure’s per evitar que desaparegui del tot. De moment ha recollit prop de 2.000 firmes a través de Change.org per protegir l’aparell, i la seva intenció és que pugui museïtzar-se d’alguna manera, com el “record viu d’una època” que estigui al carrer, a la vista de tothom. La seva proposta és que es converteixi en una “escultura pública” i, abans que desaparegui, tothom que vulgui pugui “fer una última trucada de comiat”. Els diners recaptats durant la iniciativa, que vol complementar amb una exposició fotogràfica, anirien destinats a Arrels Fundació, que dona suport a persones sense sostre a Barcelona.

Des d’Arrels, el seu director, Ferran Busquets, aplaudeix efusivament la iniciativa de l’Anna, i celebra que hagi tingut la pensada de protegir la cabina i col·laborar amb la fundació. “Tenim voluntaris molt proactius, i ens sembla fantàstic que ens facin propostes”, afirma. De moment, l’Anna està preparant l’exposició, i aviat es posarà en contacte amb l’Ajuntament de Barcelona per plantejar-los la iniciativa si a final d’any la cabina ha de desaparèixer. “La tecnologia em sembla genial i hi estic a favor, però no podem perdre el romanticisme que ens aporta una cabina de telèfon”, reitera.

Sense saldo al mòbil

Al Guinardó, a tocar de l’Hospital de la Vall d’Hebron, els veïns expliquen que encara hi ha bastantes persones que utilitzen la cabina. Stella Calderon, propietària de la farmàcia que hi ha davant l’aparell, reconeix que ella ja ni se’n recorda, de l’última vegada que va fer servir un telèfon públic, però revela que la número 8595-A la fan servir veïns estrangers que aprofiten per trucar als seus països -així controlen millor la despesa-, algun avi que hi truca puntualment o “els camells del barri”, que “prefereixen utilitzar la cabina per no deixar rastre”.

Antonio Carbonell, que passa l’estona al bar granja Manabi, a tocar de la farmàcia, recorda perfectament l’última vegada que va fer servir una cabina: “Va ser fa 15 anys al carrer Entença. Se m’havia espatllat el mòbil i havia de trucar a la meva dona”, explica. Al Guinardó, afirma, la cabina “la fan servir els ionquis del barri”, que passen l’estona al carrer del Lledoner i la plaça de Palestina, a tocar del telèfon. “De vegades no tenen saldo al mòbil i és més fàcil posar cinquanta cèntims a la cabina que no haver de recarregar-ne cinc al mòbil”, reflexiona.

Per a l’Anna, independentment de qui la faci servir, preservar-la és una manera de mantenir “el record d’una època i el testimoni d’una altra manera de viure”. Ni que sigui per quan no queda saldo al mòbil.

“Les iniciatives que sorgeixen dels veïns fan més forta Arrels”

El director d’Arrels, Ferran Busquets, defensa que les iniciatives que sorgeixen espontàniament de la ciutadania, com la de l’Anna, són el que fa “més forta” l’entitat, i cita des d’exposicions d’artistes i veïns a reptes esportius. La pròxima iniciativa en aquest sentit està representada per l’equip de corredors Runners Solidaris, que el 12 de març correran la Marató de Barcelona. Totes les iniciatives s’apleguen sota l’etiqueta #ningúdormintalcarrer.

stats