Carteristes d’Armani al metro de Barcelona

BarcelonaPorta pantalons de pinces, camisa, americana i corbata, com els milers de persones que cada dia agafen el metro a Barcelona per anar a treballar. Però ell es dedica a donar voltes per les estacions amb més afluència per pispar-los la cartera. És potser el cas més extrem, però, segons el subcap de l’àrea de seguretat del transport metropolità dels Mossos d’Esquadra, Carles Vallès, exemplifica el canvi de perfil dels carteristes del metro, que intenten passar desapercebuts “mimetitzant-se” amb els passatgers, per no despertar les seves sospites ni les de la policia.

Turistes i pispes, fauna i flora a les entranyes de la ciutat

Cada dia els Mossos d’Esquadra identifiquen uns vuitanta carteristes a la xarxa de metro de Barcelona i l’àrea metropolitana. Alguns són sempre els mateixos, a d’altres els detecten puntualment i no tornen a aparèixer fins al cap d’un temps. Tot i que en els últims cinc anys el nombre de robatoris ha baixat, els carteristes es continuen fent d’or al metro: en els mesos més forts, per exemple el juny o el juliol -quan la majoria dels ciutadans encara treballen i comencen a arribar turistes-, es registren fins a 2.000 robatoris.

Més mòbils que carteres

L’objecte més preuat pels carteristes del metro ja no són les bitlleteres. Segons Vallès, el que busquen ara són els mòbils i com més de gamma alta millor: “Saben que els poden col·locar fàcilment al mercat negre i treure’n un bon preu”, explica. Una de les fórmules més ràpides per pispar-los és aprofitar les distraccions dels passatgers que miren el telèfon mentre pugen o baixen del comboi o els que ho fan mentre viatgen drets al costat de les portes. El carterista aprofita per caçar el mòbil quan sonen els xiulets de tancament i salta a l’andana, mentre el passatger es queda dins amb les mans buides i la cara desencaixada.

Les altres víctimes perfectes per robar-los el mòbil, segons el subcap dels Mossos, són els passatgers que dormen la mona als bancs de les estacions de matinada. Hi ha un grup de carteristes marroquins que es dediquen especialment a aquest tipus de furts, que són “molt efectius”, perquè en molts casos els viatgers ni se n’assabenten.

Els Mossos asseguren que els grups organitzats són de diverses nacionalitats. Molts, especialment dones, vénen de l’Europa de l’Est i últimament han detectat un increment de carteristes sud-americans. Segons Vallès, tots els clans han fet dels robatoris al metro la seva font d’ingressos. Les famílies que tenen més d’un membre que s’hi dedica fins i tot tenen horaris i desapareixen a les hores més familiars, com ara quan els nens surten de l’escola. Vallès diu que els menors “són l’excepció”, però reconeix que, quan actuen, són “molt efectius”. Fa uns mesos la policia va enxampar a Barcelona un clan que feia servir nens de la seva pròpia família per robar en metros de tot Europa.

Dinàmics i itinerants

Segons Vallès, abans els carteristes que tenien detectats eren més “pacients” i es quedaven en una mateixa estació o actuaven en un trajecte curt i concret. Ara, en canvi, “es mouen molt més, canvien d’estacions constantment i actuen en trams més grans”. Per això les imatges de les càmeres de seguretat s’han convertit en un dels mètodes més efectius per identificar-los i detenir-los.

Des del 2011 els Mossos patrullen conjuntament amb la Guàrdia Urbana al metro. La presència constant d’agents havia aconseguit reduir el nombre de furts. Dels 21.000 registrats el 2011 es va baixar als 17.000 anuals entre els anys 2012 i 2014. Però l’any passat es va produir un repunt i es va arribar als 20.000 robatoris. Vallès explica que el fet que intensifiquessin la presència a les estacions més cèntriques “va provocar que els carteristes es desplacessin a altres estacions més allunyades”.

70 ordres d’allunyament

A principis del 2013 una jutge de Barcelona va dictar la primera ordre d’allunyament d’un carterista reincident perquè no trepitgés el metro durant mig any. Des de llavors els Mossos s’han coordinat amb la fiscalia per utilitzar aquesta fórmula en els detinguts que acumulen més delictes a la xarxa subterrània i han aconseguit vetar l’entrada a 70 carteristes. La mesura preventiva es demana quan els lladres acumulen més d’una desena d’antecedents, quan han comès un robatori violent o si n’acumulen diferents en un mateix any. Pot allargar-se diversos mesos o fins i tot fins als dos anys i permet que la policia pugui arrestar el carterista i enviar-lo a la presó tot just posar un peu a les escales del metro. En cas que la policia o la justícia detectin que el carterista detingut té al seu càrrec menors sense escolaritzar, també els hi retiren la custòdia.

Conscients de l’augment del control, alguns dels carteristes més veterans o amb més botí acumulat han optat, segons Vallès, per prescindir dels advocats d’ofici i buscar-ne de pagament, per tenir més coneixement de la llei i poder driblar-la amb facilitat. Per exemple, la meitat dels delinqüents reincidents han recorregut la mesura d’allunyament o bé no els han pogut localitzar per donar-los la notificació. Per això 35 de les ordres encara no estan operatives. “Els surt a compte pagar un lletrat”, assegura el subcap de l’àrea de seguretat del transport metropolità.

Vallès considera que la fórmula de l’allunyament ha funcionat, i dels 150 carteristes que els Mossos havien arribat a tenir localitzats al metro, ja només en queden la meitat. Reconeix, però, que alguns dels lladres més professionals i més assessorats acaben “per marxar a un altre país mentre tenen vigent l’ordre i tornen quan se’ls acaba”. Tot i així, el subcap dels Mossos explica que l’argument de la reincidència té un doble efecte, perquè també ha servit a la fiscalia per demanar una condemna més dura -entre un i tres anys de presó- quan arriba l’hora del judici i aconseguir apartar els carteristes dels transports públics durant una llarga temporada.

Les tècniques dels lladres barcelonins

El tap

El mètode més utilitzat: en la versió més simple, els carteristes aprofiten les aglomeracions a l’hora de pujar i baixar del metro, sobretot a la primera i l’última porta del tren. En la més elaborada, rodegen la víctima abans d’entrar o sortir del vagó o a les escales automàtiques i li acaben bloquejant el pas amb alguna excusa. L’efectivitat és màxima i la víctima gairebé mai s’adona que li han robat.

Els pispamòbils

Es fixen en els viatgers que van distrets mirant el mòbil al costat de la porta. S’esperen al moment que sonen els xiulets de tancament per agafar al vol el telèfon i saltar del vagó mentre la víctima es queda a dins.

Els lladres de ressacosos Actuen de nit i matinada. Pentinen les andanes de les estacions buscant persones que dormen la mona als bancs de les andanes i els prenen el mòbil o la cartera sense que es despertin.