Bona química entre l’‘insti’ i la ‘uni’

Bellaterra“El meu pare és físic i la ciència sempre m’ha agradat, però la química és molt més aplicada i m’agrada molt més”, confessa Miquel Vega, un alumne “brillant” segons la seva professora, Rosa Maria Tañà, de l’Institut Can Planas de Barberà del Vallès, des d’on han arribat a peu. Bona part dels seus companys encara no s’han decidit, però la vocació del noi ja és químicament pura: estudiarà química a la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma (UAB), on participa en les sisenes jornades Química Interactiva, organitzades amb el suport de l’Institut de Ciències de l’Educació del campus vallesà. La cita ha atret 53 centres d’una trentena de municipis del país, la meitat dels que hi volien participar. En total, 800 estudiants de segon de batxillerat han sigut químics per un dia entre finals de gener i abans-d’ahir; la majoria no faran química, però tots en cursen l’assignatura i, un cop superada la selectivitat, aniran a parar a carreres on hi tornaran a topar. És el cas d’Ana Tello, de l'Institut Esteve Terradas, de Cornellà de Llobregat, que somia fer medicina, però pateix: “És una nota molt alta i no només depèn de la selectivitat, sinó també de la mitjana de batxillerat”.

Fer la química més atractiva

La iniciativa pretén, al capdavall, captar matrícules per a química i carreres germanes (convèncer o acabar de convèncer), però, sobretot, divulgar la ciència de la matèria i combatre la quimiofòbia. “Tot el que és química és dolent: hi ha anuncis que et diuen «Això no té química» o «N’hem tret la química»; en canvi, la percepció és que tot el que és bio és bo”, lamenta Joan Suades, vicedegà, que admet: “La química ha agafat mala premsa perquè n’hi ha hagut usos no adequats”, i recorda que tot el que és natural també és químic. “Intentem que un estudiant que li agradin les ciències vegi que la química té cantons macos”, rebla.

La seducció comença a primera hora a la mostra Gràcies a la química : “A tot arreu hi ha química”, remarca el coordinador, el professor Ramon Alibés. En acabat, els nois reben la xerrada de benvinguda; la informació, que escolten amb atenció, inclou una bona notícia: del centenar de graduats anual, quasi tots troben una bona feina; dels que van acabar el 2011, un 81% treballen, i més de la meitat són dosmileuristes: “A química, la inserció és molt ràpida, i tenim molt poc atur perquè la indústria química no nota tant aquesta crisi”, apunta la professora Rosa Sebastián. L’estadística, per cert, també indica que més de la meitat dels matriculats a l’actual grau de química són homes com el Miquel, mentre que, a l’antiga llicenciatura, predominaven les dones, ara desplaçades a les biociències.

Tot seguit, els nanos analitzen molècules d’aigua en diversos estats a l’aula d’informàtica. Havent esmorzat, arriba el gran moment: l’experimentació al laboratori, amb bata, ulleres “grans i lletges” i cara d’il·lusió. “No es llença res a la pica: totes les dissolucions i tots els materials que generarem aniran a parar al seu contenidor”, els adverteix el professor Manel Alcalà. Faran bona part dels set experiments possibles; els més celebrats són la creació de polímers, la detecció de metalls en aigua, d’empremtes o de sang (simulada), i el treball amb metalls amb memòria de forma. La professora de química de l’Ana i coordinadora pedagògica del seu institut, Montse Riera, agraeix la jornada: “Tenim bons laboratoris i fem pràctiques, però no trepitgen un campus ni unes instal·lacions universitàries”. Aquest acostament pràctic a un grau per a joves preuniversitaris no és un cas aïllat a la universitat catalana ni a la mateixa UAB, que, també aquests dies, ha ofert Geografia en acció, i acull, tot el mes, els Dissabtes de física i, al març, els Dissabtes de les matemàtiques i els Divendres del dret.