Blanes evita tancar dos càmpings en sòl agrícola

BlanesEl ple va posposar ahir la proposta de l’Ajuntament de Blanes de modificar la nova ordenació urbanística (POUM) per regularitzar l’activitat de dos càmpings que han anat ampliant les instal·lacions en terrenys que no tenen aquests usos. El rebuig a la revisió del POUM hauria suposat la pèrdua anual de 47.000 visitants, 270.000 pernoctacions i desenes de llocs de treball. La majoria de partits van secundar ahir la petició que va fer in extremis el grup de Ciutadans d’obrir una taula de negociació, tot i que la CUP i ICV no van exercir el dret a vot en desacord amb la proposta, que consideren que suposaaprovar de facto la legalització. A Blanes governa el PSC, amb CiU i ERC.

Els dos càmpings afectats, el Blanc d’Eivissa i el Bella Terra, haurien de desmuntar els bungalous i les piscines que han habilitat en sòl agrícola abans de l’estiu perquè al març es va aprovar per unanimitat restituir l’espai físic com estava i imposar multes de més d’un milió als dos espais per haver dut a terme una activitat no permesa tots aquests anys. L’activitat s’ha pogut realitzar perquè els diferents governs municipals han fet els ulls grossos, segons l’alcalde Miquel Lupiáñez, del PSC: “Els càmpings volien créixer per satisfer la demanda dels usuaris. Les necessitats canviaven i han anat incrementant la superfície i han acabat ocupant 90.000 metres quadrats en sòl no urbanitzable”.

La Generalitat va aprovar el 2005 el Pla Director d’Usos del Sistema costaner per evitar aquestes pràctiques, però la pressió dels càmpings i dels ajuntaments va provocar que el 2015 deixés en mans dels municipis legalitzar les ampliacions d’abans del 2005. El cas de Blanes no és excepcional, perquè pobles com Malgrat de Mar o Sant Pere Pescador també tenen càmpings sense llicència en alguns trams.

La ciutat de la Selva sí que és única en el fet que triplica el nombre de places de càmping (10.872) que d’hotel (3.162), arran d’una aposta per aquest tipus d’establiment turístic que prohibia la construcció d’hotels sota el lema Delta sense totxo.

“Blanes viu dels càmpings”

L’alcalde va afirmar que el tancament parcial d’aquests dos càmpings implicaria un canvi de model: “Ara obren d’abril a octubre, però si els prenen els bungalous, la seva activitat quedarà restringida a l’estiu, i cal allargar la temporada”. Lupiáñez va criticar: “Ens acusen d’amnistiar i de blanquejar les irregularitats dels empresaris, però dels càmpings en viu tot el poble i els nostres fills han de trobar feina”. Jaume Pujades, portaveu de la CUP, va rebatre aquest argument: “Des d’una institució pública no es pot avalar una il·legalitat flagrant acceptada durant anys que ha permès que l’empresariat es lucri, perquè obriríem les portes a la barra lliure”.

Àngel Canosa, d’ERC, va remarcar: “Aquí no hi hauria d’haver càmpings i fa vint anys que mirem cap a una altra banda”. Miquel Pla, responsable del càmping Blanc d’Eivissa, va recordar: “Fer càmpings en zones agrícoles ha sigut una pràctica habitual pel declivi de la pagesia. Dels 300 pagesos que hi havia, ara en queden cinc”. Ell mateix ve de pagès: “Blanes viu del càmpings i si no fos per nosaltres tindríem tota la ribera del riu Tordera plena d’hotels”. Vicenç Fernàndez, director del Bella Terra, que perdria un 70% de l’espai, va subratllar les incongruències d’aquesta irregularitat: “Des del 2005 l’Ajuntament ens cobra com a sòl urbanitzable i no agrícola, i això aprova l’activitat de càmping que realitzem”. El president de la Federació de Càmpings de Catalunya, Miquel Gotanegra, va apuntar que el problema és que “els càmpings han crescut abans que la normativa”.