13 famílies denuncien que un fons d’inversió els vol fer fora de casa

BarcelonaDesprés de 41 anys vivint al número 37 del carrer Leiva, al barri d’Hostafrancs, el Joan va veure com, de cop i volta, potser havia de fer les maletes i buscar-se una altra casa. L’home, de 65 anys, tenia un contracte de lloguer de renda antiga, però va començar a patir en veure com l’edifici on vivia podia passar a mans d’un fons d’inversió. Patia perquè, diu, coneix casos similars al seu en què altres famílies han acabat patint assetjament immobiliari. “Genera molta inseguretat ser en un lloc on no saps si t’hi podràs quedar fins que tu vulguis”, apunta el veí, que en cap cas vol haver de marxar de la que ha sigut casa seva quasi tota la vida.

El fons d’inversió Vauras Investment SL volia comprar l’edifici on viuen el Joan i 12 famílies més, que temien que no els renovessin els contractes. Després de mesos de reivindicacions, ahir l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que té la intenció de comprar l’edifici i aturar l’expulsió dels veïns. El govern municipal exercirà el dret de retracte sobre la finca i igualarà els 2,75 milions d’euros que pagaria el fons per quedar-se el bloc, que és propietat del BBVA. El dret de retracte està emparat per la llei en àrees de forta demanda residencial acreditada, però l’entitat bancària propietària pot recórrer la decisió municipal.

A l’edifici d’Hostafrancs hi viuen 13 famílies, de les quals quatre tenen contractes de renda antiga; cinc, contractes temporals, i quatre són ocupes. La notícia de la compra de l’immoble pel fons d’inversió els va arribar al febrer, després de veure que els posaven seguretat privada a l’edifici. Posteriorment, tres famílies amb contracte temporal van rebre les notificacions de no renovació. Una d’aquestes famílies fa 23 anys que viu a l’edifici.

A partir d’aquell moment, tots els veïns -independentment del tipus de contracte que tinguessin- van decidir organitzar-se. “Ens vam adonar que el problema de l’habitatge no ens afectava només a nosaltres, sinó que és una problemàtica a nivell de ciutat”, sosté una de les veïnes, la Carme, que afegeix que van parlar amb tots els grups polítics, així com amb l’associació de veïns del barri. També van demanar mediació al districte de Sants i van presentar el cas a la Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà. La síndica va plantejar que es reconegui per llei el dret de tanteig i retracte a tots els llogaters quan es produeixi la venda del seu habitatge, a més de limitar i controlar el preu del lloguer i ampliar la durada dels contractes.

Els pisos del carrer Leiva 37 tenen entre 70 i 90 metres quadrats i un preu de lloguer d’entre 600 i 800 euros. “Fa set anys que vivim en aquest pis i, si no ens renoven el contracte, haurem de marxar del barri perquè els preus dels lloguers de Barcelona són inassumibles per a nosaltres”, apunten la Carme i el David, que tenen una filla que està escolaritzada a Sants. La Carme denuncia que els trencaria la vida, perquè haurien de “desarrelar-se” del barri, on tenen molts lligams.

“No és una solució sistèmica”

Després de tres mesos de patiment i de reivindicacions, els veïns del carrer Leiva han rebut l’anunci de l’Ajuntament de Barcelona amb alegria continguda. Recorden que la compra encara no s’ha formalitzat i, per tant, encara no poden cantar victòria. A més a més, tot i que celebren que s’hagi pogut aturar la compra per part del fons d’inversió, consideren que el fet que l’Ajuntament obtingui l’edifici no és una solució “sistèmica”. “S’han de prendre mesures més efectives a nivell de ciutat per revertir la situació actual que viu Barcelona”, apunta la Carme.

El Joan subratlla que van iniciar les mobilitzacions sense esperar que aquest fos el resultat. “Nosaltres no érem activistes, però el que és clar és que si et quedes en silenci mai passarà res”, apunta.