L'ENTREVISTA
Societat 05/05/2017

Andreu Escrivà: “Per explicar un problema, a més de dades calen vincles emocionals”

Aquest ambientòleg va guanyar el 2016 el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General amb el llibre ‘Encara no és tard. Claus per entendre i aturar el canvi climàtic’

Daniel Martín
4 min
L’ambientòleg valencià Andreu Escrivà defensa que la ciència  té un llarg camí per recórrer en divulgació.

Per damunt de tot Escrivà és una persona molt inquieta. Delerós per comunicar, explica que, si no hagués sigut ambientòleg, hauria estudiat periodisme. I no enganya. Disposa de dos blogs, Ciència i política i No es tarde, on reflexiona sobre el seu àmbit professional. Sovint col·labora amb mitjans de comunicació i amb tan sols 14 anys es va atrevir a escriure una novel·la que, malauradament, no va ser premiada. D’aquest desencís es va recuperar anys més tard guanyant premis de poesia juvenil. Atrafegat com està, fa pocs mesos va tancar el seu blog de cuina Eat Valencia. Molt present a les xarxes socials, on mossega i on també demana ajuda quan li van mal dades, ara fa un temps que està content. Té motius: ha guanyat un premi, treballa a l’Observatori del Canvi Climàtic de València i pertany al Comitè d’Experts en Canvi Climàtic del País Valencià. Els que volen gaudir de la seva febre comunicativa ho poden fer aquest diumenge, 7 de maig, a la cooperativa CIA d’Igualada, a partir de les dotze del migdia.

D’on li neix aquesta vocació de comunicar?

De constatar que no existeix prou divulgació ambiental. No hem assumit que una de les feines d’un investigador és comunicar el que fa. Malauradament, molts científics no saben com actuar davant d’un públic, desconeixen com adequar el llenguatge o com generar curiositat. No existeix cap assignatura a les carreres científiques sobre com comunicar ciència.

Però, per què és tan important?

Perquè amb les dades no n’hi ha prou per explicar un problema. La ciutadania necessita establir-hi vincles emocionals. Cal traslladar les dades gràfiques a elements que es puguin veure i tocar, i que afectin el ciutadà en el seu dia a dia. Te’n poso un exemple: hem comprovat que comunicant les vinculacions que té el canvi climàtic amb la salut és quan hem sigut capaços d’atreure molta més gent.

¿La salut pot ser la porta d’entrada de la consciència ecològica?

No només la salut. Hem d’aprofitar el vincle emocional, per exemple, amb el nostre territori d’infantesa, que, si no fem res per evitar-ho, canviarà de dalt a baix. O amb una recepta que ja no podrem cuinar. Hem de fer servir la via del patrimoni, però també la de l’economia, perquè amb l’augment de la temperatura s’incrementaran les onades de calor i això perjudicarà el turisme. Tot depèn del públic a qui ens adrecem. Un estudi ens diu que els sectors conservadors són permeables al discurs de l’autosuficiència energètica, i a evitar que es generi rebuig, perquè aquest hàbit enllaça amb la seva mentalitat d’aprofitar-ho tot. Hem d’escoltar la gent, saber quins valors té, i a partir d’aquesta informació, construir una narrativa del canvi climàtic. No es tracta de manipular, sinó de focalitzar el discurs perquè entronqui amb els valors de la ciutadania. I hem de ser transversals. No podem canviar les coses amb un 20% o un 30% de convençuts. Necessitem el 90%. Hem de ser fragmentaris perquè no hi ha una manera única de comunicar.

¿Existeix una solució al canvi climàtic que sigui aplicable?

Sí, però no hi ha una única solució. Podem vèncer el canvi climàtic? Sí. És possible i està absolutament dins de les nostres capacitats.

Però el món està governat per interessos econòmics que són poc favorables a considerar aquesta lluita una prioritat.

És així, però amb matisos. La Xina, per exemple, està fent passos en la bona direcció. Pretén posicionar-se com una economia del futur. La situació és complicada però hi ha motius per a l’optimisme.

No té la sensació que es fa tard?

No és tard, però s’està fent tard. El coneixement científic actual ens diu que tenim fins al 2020-2030 per arribar al pic d’emissions i començar a baixar molt ràpidament. Com més tardem, més de pressa haurem de reduir les emissions. La dicotomia no és lluitar o no lluitar contra el canvi climàtic, la tria és fer-ho ara o fer-ho en el futur. Com més tardem, més difícil serà i més dràstiques seran les mesures que haurem de prendre.

Vostè va ser molt crític amb els que van desdramatitzar l’elecció de Trump.

De Trump el més important no és quines lleis ha fet, sinó com ha retallat els pressupostos. Molts climatòlegs dels Estats Units van començar a fer còpies de fitxers governamentals en Google Drive perquè temien que el govern els esborrés tots i, de fet, ja han caigut algunes pàgines.

¿Els ciutadans estan disposats a retallar-se nivell de vida?

Hem de transformar la nostra mentalitat i associar els canvis a viure millor. Evidentment, haurem de modificar els hàbits: com viatgem, com mengem... S’acabaran els vols de baix cost cada cap de setmana, menjar carn cada dia o que et portin fruita de l’altra punta del món. Però millorarem en disponibilitat d’energia, en qualitat de l’aire, en salut, en paisatge, en comunitat. No es tracta de fer renúncies, sinó canvis. I al final el resultat serà positiu. Lluitant contra el canvi climàtic viurem millor.

stats