EL CONEIXEMENT PROTEGIR UN LLEGAT
Efímers Tema del dia 20/04/2014

Les humanitats, entre plaques tectòniques

Els informes internacionals i les reformes educatives no les afavoreixen

Enric Prats
2 min
Una biblioteca del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Professor de Pedagogia Internacional de La UbEn els darrers temps, el llenguatge pedagògic ha vingut farcit de termes que, més o menys encertats, han posat sobre la taula el vell debat entre humanitats i ciències aplicades. Una lectura interessada del discurs sobre les competències que ens calen per desenvolupar-nos en aquest món ha provocat una cesura important entre el que es considera necessari i el que no, entre les competències bàsiques i la resta, entre sabers útils i sabers inútils. Tot allò que caigui en la segona d’aquestes categories queda relegat a la indigència acadèmica. Els graus universitaris sorgits de la darrera reforma bolonyesa ho certifiquen i també les reformes educatives a l’educació primària i secundària. Però la cosa no és tan senzilla com sembla.

Les humanitats i les arts fan mans i mànigues per sobreviure sobre immenses plaques tectòniques. La globalització dels mercats i la forta competitivitat del món laboral acaben definint de manera monolítica els objectius de la formació superior i, potser encara pitjor, també els de l’educació bàsica o obligatòria: la presència de l’emprenedoria en els plans d’estudis en seria un exemple. Sota arguments de transparència i rendició de comptes, s’introdueixen mecanismes que pretenen mesurar tot el que es mogui a les escoles, com a símptoma d’una tendència malaltissa a seguir els dictats d’informes internacionals (PISA en seria l’emblema), amb la voluntat d’evitar la mediocritat en els rànquings corresponents. Això comporta un augment dels mecanismes de control per part dels governs, que en el cas nostre es tradueix en dues tendències: d’una banda, l’administració de proves per mesurar el grau de domini de les competències dites bàsiques; de l’altra, la recentralització de les decisions, baluard de la recent reforma educativa del PP.

En aquest context, allò que coneixem com a humanitats té les de perdre. Ni el món laboral globalitzat les té en compte, ni els organismes educatius internacionals les inclouen entre les competències clau. Els reformadors no hi paren atenció perquè les releguen a una funció subsidiària: si no tenen un sentit pràctic, no caben als currículums. Només cal repassar la proposta de la Lomce per a l’assignatura, optativa, de filosofia de 4t d’ESO, que inclou la sorprenent capacitat d’aplicar “cadascuna de les disciplines de la filosofia a l’àmbit empresarial”.

Sistemes educatius exitosos

Per formar persones, primer hem d’humanitzar-les. Aquesta ha estat la línia adoptada en sistemes educatius exitosos, com els nòrdics i els anglosaxons, on les arts i les humanitats tenen un paper destacat en l’activitat escolar. Aprenem quan som capaços de demostrar-nos que ens fem la vida més entenedora, més còmoda i més feliç, com fan les arts i humanitats, la tècnica i la ciència, l’ètica i la moral, que aquests sistemes educatius han sabut acoblar. El saber estar, en una societat opulenta i sofisticada des del punt de vista tecnològic, és tan important com el saber fer i el saber ser. Tot plegat ens fa més humans i potser ens ajudaria a situar-nos millor en el panorama internacional.

stats