Sempre tard, sempre massa poc. Això és la veu única amb què parla la Unió Europea des del Tractat de Lisboa. ¿Veu única? El 30 de juliol la senyora Ashton va dir que havia visitat el senyor Mursi, president electe d'Egipte, i que estava "bé". Del lloc, les condicions de detenció, les acusacions -legals, judicials-contra ell no en "podia dir res". Moltes gràcies. Ara són els senyors Barroso i Van Rompuy els qui -800 morts després-anuncien mesures, però ho fan després que ho hagi dit cadascú pel seu cantó: Hollande, Merkel i Cameron. Però si els militars colpistes egipcis no fan cas ni a Obama, que és el seu primer donant en pressupost militar, ¿què esperem de la UE? L'Aràbia Saudita acaba de recordar que els farà costat fins al final. Finalment, a la UE no li queda espai ni per a l'ètica ni per a l'estètica.
