Gregorio Luri ha descrit les dades d’un estudi publicat a la revista Science ( The challenges of the disengaged mind, escrit per Timothy D. Wilson), que conclou que als adults se’ls fa molt difícil pensar. Tant, que prefereixen fer-se descàrregues elèctriques (per distreure’s) que dedicar-se a pensar en silenci.
Irene de Puig i Glòria Arbonès, directora i formadora, respectivament, del GrupIREF ( www.grupiref.org ), impulsen iniciatives perquè des de petites les persones aprenguin a pensar. Expliquen per què ho fan: “Estimular la capacitat reflexiva dels petits i joves fa que siguin crítics i creatius tant en la seva vida personal com en la col·lectiva”. I aquesta és només una primera conseqüència. N’hi ha moltes més, perquè si les criatures aprenen a pensar fomentaran el diàleg com a eina habitual per resoldre conflictes i, per tant, aprendran a socialitzar-se d’una manera cívica, amb respecte per tothom. També serà una manera de lluitar contra la immediatesa, perquè podran fer una reflexió pausada.
Però com s’ensenya a pensar? Gerard Escolies estudia 4t d’ESO a l’escola Thau de Barcelona, que forma part de la xarxa Filoescoles, un projecte promogut pel GrupIREF. Des de primer d’ESO que, un cop a la setmana, té una assignatura en què els fan pensar i reflexionar sobre temes que els afecten. Aquestes últimes setmanes han estat parlant sobre els valors. “A mi m’agrada debatre amb els companys de classe sobre temes que són de la vida, com si diguéssim”, diu el Gerard.
Aquesta setmana parlen de la llibertat. “I arribo a la conclusió que els joves d’avui tenim molta més llibertat que la que van tenir els nostres pares”. Aquest fet no vol dir que els pares actuals deixin fer de tot als fills, perquè “tenen més poder que mai, perquè tenen més coneixement del que fem, deixem de fer i on anem”, continua explicant el Gerard. Així doncs, el coneixement és el que permet la llibertat. “Els nostres pares coneixen què hi ha al carrer; en tenen molta informació i, a més, hi ha complicitat entre uns i altres per parlar-nos-ho tot”.
Debatre la vida
Qui ha fet totes les reflexions comparatives sobre els temps moderns i antics és el Gerard. “El millor dels nostres debats és que m’adono que tots els temes tenen molts matisos, molts punts de vista”. Mentrestant, la professora del Gerard i moderadora dels debats, Joana Vargas, explica l’interès que van sentir els professors per aquesta modalitat d’explicar la filosofia (la de les anomenades Filoescoles) tan bon punt la van conèixer. “Com a professora del departament de llengua també la vaig trobar engrescadora, perquè saber expressar-se oralment és fonamental”.
Fa molts anys que les escoles Thau, la de Barcelona i la de Sant Cugat, es van adherir al projecte Filoescoles, que, ara, des d’aquest curs, difonen fent xarxa amb altres escoles per intercanviar projectes. “L’objectiu és fer petits filòsofs i no tant explicar la història de la filosofia”, diu Vargas.
A classe, els alumnes s’asseuen en rotllana. Són una mitjana de 15 alumnes per aula per impartir aquestes assignatures. La Joana planteja un tema, o bé els mateixos alumnes el proposen segons les vivències dels últims dies, i a partir d’aquí fan un debat obert, sempre guiat i moderat per la Joana, que també es basa en llibres amb els continguts del debat. “Un dels temes intensos que vam debatre va ser el dels rumors”.
Per tractar-lo, van partir dels llibres, en què apareixen personatges de ficció amb els quals es poden identificar els alumnes, perquè són d’edats semblants. Els alumnes van llegir què li passava a un jove del qual es feien córrer uns rumors que no eren certs. “Es van adonar que els rumors fan mal a les persones, i que fer-los córrer ens converteix en altaveus de mentides”. Pel Gerard, el millor dels debats a classe és que no hi ha guanyadors ni perdedors. El que hi ha són punts de vista diferents, amb uns torns de paraula que respecten.
Per la seva banda, el professor de filosofia Félix González opina que l’eix que hauria de guiar la filosofia acadèmica és ajudar a la construcció col·lectiva d’una societat justa de persones lliures, il·lustrades, capaces de desenvolupar al màxim les seves potencialitats. “Per això, filosofia i educació haurien d’identificar-se”, conclou.
