La petita joia de les escoles rurals

La Pera (Baix Empordà)L’escola rural Pedra Blanca, batejada així en honor a la serra homònima que s’enfila fins a 167 metres al municipi baixempordanès de la Pera, no té res a veure amb aquell edifici rònec que als anys 70 utilitzava com a pati la plaça del poble i on, en el millor dels casos, s’ensenyaven les quatre regles bàsiques per poder llegir, escriure i comptar. Des que fa sis anys es va traslladar a les noves instal·lacions del carrer de l’Església, situades ben a prop de la riera de Púbol, aquest col·legi d’educació infantil i primària “forma part de l’elit de l’escola pública”, proclama satisfeta la seva flamant directora, Susagna Roura. Aquest curs s’hi han matriculat 55 alumnes -residents a la Pera, Púbol, Juià i Rupià- i el centre té cinc professors i quatre especialistes: de música, educació física, anglès i educació especial.

“La principal diferència amb les escoles convencionals és que ens organitzem en grups i tenim menys aules i menys professors. A més a més, als centres més grans cadascú té el seu rol, mentre que aquí tothom fa una mica de tot”, explica Isabel Illas, directora de la Zona Escolar Rural (ZER) Empordanet-Gavarres, que juntament amb el col·legi de la Pera engloba els d’Ullastret, Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura. “Apleguem diferents nivells en una mateixa aula, però no són agrupacions inalterables. Varien cada curs en funció del nombre d’alumnes”, aclareix Illas. Aquest curs, les quatre classes estan formades per onze alumnes de P-3 i P-4; tretze de P-5 i primer de primària; vint de segon i tercer, i onze de quart, cinquè i sisè. “Els nens estan molt més ben atesos que en altres escoles, perquè són pocs per aula i podem dedicar-los una atenció més personalitzada”, destaca Roura.

Flexibilitat i diversitat

En la majoria de les classes es fa una explicació general de continguts i després s’encarreguen feines individuals en funció del nivell de l’estudiant. “Més que per cursos, la planificació es fa per cicles. Intentem que tot sigui molt natural i que cada alumne rebi l’atenció adequada”, apunta la secretària de la ZER Empordanet-Gavarres, Marta Canadell, que també és directora del col·legi de Cruïlles i forma part de l’equip directiu que cada dimecres es reuneix a la Pera. “Procurem ser flexibles i atendre la diversitat”, insisteix Canadell. Aquest curs es repetiran les assemblees setmanals amb tots els alumnes de l’escola, unes xerrades que serveixen perquè cada grup en tregui les seves conclusions i les adapti a les seves capacitats. “Ens interessa parlar de les vivències i els viatges de cadascú, promoure trobades amb pares i familiars”, subratlla Illas.

Un alumne de quart de primària de la Pedra Blanca, per exemple, fa cada setmana “mitja hora de lectura diària en català, quatre sessions de català, quatre de matemàtiques, dues o dues i mitja de castellà, tres de medi natural, social i cultural, una i mitja d’educació física, dues d’anglès, una i mitja de religió o valors socials i cívics, una i mitja de plàstica i una de música”, detalla la directora de la ZER, que aclareix que cada sessió equival a una hora o una mica menys. “A això cal afegir-hi dues hores i mitja de pati i les tutories o assemblees”, assenyala Susagna Roura, que afegeix que el sistema “és molt eficaç, permet que els nens de seguida aprenguin les coses”. “Són molt autònoms”, remarca. Isabel Illas ho corrobora i afegeix: “En les proves de competències bàsiques estan per sobre del nivell mitjà de Catalunya. No és pas casualitat que quan van a l’institut siguin més espavilats”. Per això Ernest Maragall, que va visitar el centre el 2010 quan era conseller d’Ensenyament, va descriure’l com “una petita joia de les escoles rurals”, tal com recorda Roura.

Quan se li pregunta per l’aplicació de la llei Wert, Isabel Illas somriu i assenyala que es limitaran a seguir les directrius de la conselleria d’Ensenyament. Això no impedeix que expressi la seva insatisfacció amb els mitjans que els destina el departament: “A l’escola de la Pera, tot just aquest curs tindrem la primera pissarra digital, però perquè l’han pagada l’Ajuntament i l’associació de pares”. L’equipament informàtic de la Pedra Blanca, format per una dotzena d’ordinadors, és clarament obsolet. “Només tenim un ordinador nou, i perquè l’hem comprat des de l’escola per fer funcionar la pissarra digital”, lamenta la directora de la ZER Empordanet-Gavarres. Pel que fa al menjador, el gestiona un servei de càtering que disposa de dos monitors. Cada àpat costa 6,20 euros, 6,45 si és eventual.