Ens encanta escandalitzar-nos i, sortosament, en l’existència 2.0 cada dia ens en donen un bon motiu. Avui, l’argument de la polèmica a les xarxes és l’anunci que ha produït Desigual amb motiu del Dia de la Mare. A una noia estupenda se li desperta un sobtat instint maternal i punxa preservatius per assolir el seu objectiu. Quina frivolitat! Quina provocació! Quines ganes de tornar a veure l’espot i, de passada, quines ganes d’anar a comprar el vestidet de la futura mare en algun establiment de la multinacional catalana. Posarem el tuit al cel, compartirem l’anunci amb comentaris ofesos i tot perquè l’endemà ningú se’n recordi. Passades vint-i-quatre hores, una nova controvèrsia global ocuparà les nostres gigues.
La capacitat humana d’assimilar impactes, polèmiques i vídeos virals sembla il·limitada. El ritme de sotracs digitals és vertiginós. En els últims dies -a banda de l’anunci de Desigual- hem tingut el plàtan de l’Alves, el selfie de les turistes amb contenidors cremant, la noia que es va estimbar després de fer-se una autofoto al cotxe, les peripècies d’un gos amb dues potes, el pop catòlic de les Flos Mariae, la nena que demana feina per al seu pare a Michelle Obama, les fanfarronades indocumentades de Loquillo... Notícies que fan la volta al món, incendien la xarxa, provoquen una allau de reaccions i, finalment, cauen en l’oblit en un temps rècord.
La polèmica és una droga amb què es trafica a les xarxes socials. Enganxa i converteix els usuaris en ionquis de la controvèrsia virtual. Els mitjans assumeixen la funció de camells per subministrar-los dosis diàries de pollastre viral. Una mica d’escàndol multimèdia cada dia per seguir formant part del cel obert cibernètic. El problema arribarà quan no n’hi hagi prou amb un sarau al dia i ja no interessi res més que les polèmiques, les enganxades i els mals rotllos. Esclar que ara tampoc cal capficar-s’hi perquè, quan això passi, qui s’enrecordarà d’aquest article?
