Opinió 14/05/2014

La manera correcta de fer ‘fracking’

i
Michael Bloomberg
4 min
La manera correcta de fer ‘fracking’

Tenint en compte el debat polaritzat sobre l’energia als Estats Units, es podria pensar que el gas d’esquist és una panacea per a l’economia i la geopolítica o bé una maledicció mediambiental. Però fem un cop d’ull a la realitat. És un fet que el gas d’esquist està provocant un abaratiment de l’energia i la creació de llocs de treball, està donant un impuls a la producció industrial i també reporta alguns beneficis mediambientals mesurables. A diferència del carbó, la combustió del gas natural produeix quantitats minúscules de contaminants atmosfèrics tòxics, com ara diòxid de sofre i mercuri. Per tant, la transició de la generació elèctrica alimentada amb carbó a l’alimentada amb gas natural està implicant una millora de la qualitat general de l’aire, cosa que redunda en benefici de la salut pública. D’altra banda, també podria reportar beneficis climàtics, atès que les centrals alimentades amb gas natural emeten aproximadament la meitat de CO que les de carbó.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Paral·lelament, l’oposició a l’explotació del gas d’esquist es basa en exemples d’allò més reals de contaminació localitzada tant de l’aire com de les aigües subterrànies. A causa de l’extracció intensiva de gas d’esquist, a la petita població de Pinedale, a Wyoming, s’han registrat nivells de contaminació atmosfèrica comparables als de Los Angeles. D’altra banda, el sector assegura que el fracking -fracturació hidràulica- no contamina les reserves d’aigua en injectar els fluids a alta pressió en dipòsits de pissarra per alliberar-ne el gas. Això no obstant, hi ha informes d’inspeccions efectuades en diversos estats que indiquen que els errors o els accidents que s’hagin pogut produir en altres etapes del procés (una construcció defectuosa dels pous o un vessament en superfície, per exemple) sí que poden provocar la contaminació de reserves d’aigua.

La preocupació pels efectes de la fracturació hidràulica sobre el medi ambient té un gran impacte sobre l’opinió pública. En una enquesta del Centre de Recerca Pew duta a terme a la tardor, el 49% dels enquestats es declaraven contraris a estendre’n l’ús, mentre que el 44% n’eren partidaris. El 2010, Nova York, un dels estats situats sobre unes reserves estimades de prop de 4 bilions de metres cúbics de gas natural tècnicament recuperables a la formació de pissarra Marcellus, va convertir-se en el primer estat nord-americà a imposar una moratòria al fracking. Possiblement aquesta tardor se celebrarà una votació d’abast estatal a Colorado per restringir-hi l’ús d’aquest mètode d’extracció.

D’altra banda, l’opinió pública cada vegada està més conscienciada d’un altre problema seriós que planteja l’extracció de gas natural: les emissions de metà, que poden contrarestar els beneficis climàtics potencials d’aquesta font d’energia. Es tracta d’un gas d’efecte hivernacle que durant els 20 anys posteriors al moment de ser alliberat és 84 vegades més potent que el CO. Les estimacions de la quantitat de metà que s’allibera a l’atmosfera per fuites o altres causes durant la producció i el transport de gas natural varien enormement, però no hi ha cap dubte que cal quantificar-ne i reduir-ne les emissions.

Aquest problema és en essència una qüestió d’obtenció i de gestió de dades, i per tant és de la mena que podem resoldre. Per exemple, el 2008 va sortir a la llum un fet alarmant: a Nova York el gasoil de calefacció causava més contaminació per micropartícules que el conjunt de tots els vehicles de la ciutat. El programa Clean Heat que es va posar en marxa a continuació va ajudar els edificis més contaminants a passar a consumir gasoils més nets, i va aconseguir rebaixar la contaminació per diòxid de sofre gairebé un 70% i els nivells de micropartícules gairebé un 25%.

La contaminació atmosfèrica i de l’aigua causada per les perforacions per a l’extracció de gas d’esquist es pot reduir gràcies al mateix mètode basat en l’obtenció i l’anàlisi de dades. Per aconseguir-ho, cal exigir als operadors i als reguladors que detectin i corregeixin els punts conflictius. Disposem de la tecnologia per fer-ho, però no hi ha manera de gestionar el que no es mesura.

Tenir una normativa sòlida i que es compleixi té una importància cabdal. Tal com explica en l’última edició de Foreign Affairs Fred Krupp -un dels autors d’aquest article-, estats nord-americans com Texas, Wyoming i Ohio comencen a prendre mesures en aquest sentit. Colorado, per exemple, es va convertir al febrer en el primer estat a regular directament les emissions de metà procedents d’operacions amb petroli i gas, fet que constitueix un gran progrés.

Des que el governador John Hickenlooper va proclamar que tindria “tolerància zero” amb el metà, tres dels principals productors de petroli i de gas de Colorado van començar a col·laborar amb el Fons de Defensa Mediambiental (EDF) per elaborar una proposta que va donar forma a la normativa definitiva de l’estat. Aquesta nova normativa rebaixarà les emissions del sector en 90.000 tones de compostos orgànics volàtils contaminants (si fa no fa el que emet anualment el trànsit rodat que circula per Colorado) i en 100.000 tones de metà. Reduir la contaminació atmosfèrica té tot el sentit del món des del punt de vista empresarial. Per què malgastar gas natural si la captura d’emissions i la reducció de les fuites resulta tan rendible? L’EDF ha encarregat recentment un estudi per avaluar les mesures disponibles en l’actualitat per reduir les emissions de metà. Si s’apliquessin aquestes mesures es podrien reduir les emissions en un 40% en cinc anys amb un cost de menys d’un cèntim de dòlar per cada mil peus cúbics (28,3 metres cúbics) de gas produïts, que avui dia costen entre 4 i 5 dòlars.

El govern d’Obama està elaborant actualment una estratègia per a la reducció de les emissions de metà. Als EUA, doncs, confiem que l’Agència de Protecció Mediambiental federal prengui consciència, com va fer Colorado, que disposar d’una normativa sensata és necessari i assumible econòmicament i col·labori amb els estats per redactar-la. Així mateix, esperem que -com a Colorado- els líders de la patronal, els càrrecs electes i els ecologistes col·laborin a fi de fer més segura l’extracció del gas d’esquist. Això contribuirà a fer que les empreses del sector respectin uns límits raonables pel que fa a la contaminació, i també les ajudarà a tornar-se a guanyar la confiança de l’opinió pública.

Fred Krupp, president del Fons de Defensa del Medi Ambient (EDF), és coautor d’aquest article

stats