L'alarma ha saltat recentment en forma de titular: "Espanya s'enfonsa en el rànquing de corrupció". Així encapçalava aquest diari la notícia sobre els resultats de l'Índex de Percepció de la Corrupció 2013, publicat el 3 de desembre per l'ONG alemanya Transparència Internacional. L'estudi assenyala la pèrdua de 10 posicions per part de l'estat espanyol (de la 30a a la 40a), d'entre els 175 països analitzats, per darrere de Botswana, Qatar, Brunei o Costa Rica a nivell internacional, i en 19a posició dins de la UE, és a dir: pitjor que Estònia, Xipre i Portugal.
Tot i que l'informe se centra en el sector públic i, més concretament, en els instruments polítics i jurídics disponibles en cada país per prevenir i corregir les males pràctiques relacionades amb l'administració pública, ens equivocaríem greument si només poséssim el focus en l'esfera governamental. En primer lloc, perquè els abusos i els comportaments irregulars de l'administració pública gairebé sempre són possibles per la col·laboració o connivència del sector privat. I, en segon lloc, perquè el sector empresarial és, de llarg, l'actor amb més capacitat per definir els valors i configurar el tarannà socioeconòmic d'un país.
Des de fa uns 10 o 15 anys les empreses capdavanteres del nostre país han descobert la responsabilitat social corporativa (RSC) i han començat a moure's en aquest terreny. La RSC parteix d'una concepció de l'empresa intrínsecament vinculada al seu entorn (econòmic, social, cultural, ambiental), que es materialitza a través del diàleg i la col·laboració permanent amb els stakeholders o grups d'interès més rellevants: treballadors, clients, proveïdors, governs, entitats del Tercer Sector, etc. La RSC requereix una determinada visió de l'empresa, que es tradueix en una determinada forma de gestió de l'organització. Una gestió que aspira a ser responsable, o sigui, basada en un model de competitivitat responsable i sostenible. La RSC sobrepassa l'àmbit normatiu, va més enllà del compliment de la llei (cosa que, òbviament, és un requisit previ i inexcusable) i pertany a l'àmbit de la voluntarietat. Desenvolupar la RSC, és a dir, dirigir una empresa o una organització d'acord amb els criteris i valors que estableix la RSC és, sens dubte, la millor manera d'evitar i combatre la corrupció.
Ara bé, més enllà d'aquesta declaració de principis, quines eines concretes ofereix la RSC per prevenir i combatre la corrupció? Bàsicament dues: la memòria de sostenibilitat i el codi ètic. La finalitat de la primera és promoure la transparència i la rendició de comptes de l'empresa davant la societat. És a dir, es tracta d'explicar, de forma clara, sintètica i comprensible, els objectius bàsics, l'estratègia adoptada, els resultats assolits i els impactes o conseqüències (tant els positius com els negatius) de l'activitat de l'empresa. Existeix una metodologia específica, rigorosa i externament verificable per elaborar memòries de sostenibilitat (Guia G4 de la Global Reporting Initiative i norma AA1000 d'AccountAbility), i a Catalunya ja hi ha un conjunt d'empreses (DKV, Esteve, Mango, etc.) amb una sòlida i acreditada trajectòria en aquest terreny. En segon lloc, el codi ètic també és una eina útil i recomanable per promoure una cultura empresarial i un model de gestió responsables. En aquest cas, l'objectiu és impulsar els valors corporatius i comunicar amb claredat quins són els comportaments esperats (i quins no), tant pel que fa als membres de l'organització com a la resta de grups d'interès. En summa, tant el codi ètic com els seus mecanismes de gestió associats aspiren a enfortir el que els experts anomenen "marcs d'integritat" i que, més popularment, podem considerar com a eines de prevenció o tallafocs per a la corrupció.
Tal com explica el professor Josep M. Lozano (Esade), no hi pot haver empreses exitoses en països fracassats, ni tampoc, a la inversa, països pròspers sense empreses competitives i responsables. En conseqüència, resulten paradoxals les veus que, des del mateix món empresarial, fan grans escarafalls davant dels pobres resultats de l'informe de Transparència Internacional i, al mateix temps, menyspreen o ridiculitzen la RSC. Avui en dia l'actiu més preuat, tant en l'àmbit polític com en l'econòmic, és la confiança. Sense confiança no hi pot haver ni bon govern, ni excel·lència empresarial. Resulta fonamental que el nostre teixit empresarial (des de les grans multinacionals fins a les microempreses) assumeixi la seva part de responsabilitat en la lluita contra la corrupció i es comprometi activament a desenvolupar aquestes eines de generació de confiança.
