Ahir, mentre que el meu quiosquer em donava l'ARA, es queixava de la poca, ben poca cultura que es pot veure en la televisió d'avui dia. I sentia ell un cert enyorament per aquells programes de la TV1, com Estudio 1, que era on la majoria de la gent s'iniciava en el teatre. Com que sabia que jo he treballat en televisions locals, em preguntà si una obra de teatre no es pot gravar per a la televisió.
Primer que res vaig informar al quiosquer –no desaprofite cap ocasió, en aquest sentit– que una bona part de la programació de la Televisió de Catalunya es pot rebre a casa per mitjà d'internet i és d'una qualitat bastant alta. Tot i que resulta demencial que el PP ens impedesca connectar-hi de la forma més normal, és a dir a través del televisor... i tot això que vostès ja saben.
Després vàrem seguir parlant sobre la necessitat imperiosa d'acostar la cultura a tothom, com a aliment bàsic dels humans. Em va venir aleshores la vena política i vaig amollar una sentència que use per a les ocasions: "Una democràcia, sense cultura, és una falsa democràcia". Caldria matisar que en realitat es tracta més aviat de disposar de la cultura política, de saber a qui i a què es vota.
A pesar de la petita eufòria que ens produïa estar d'acord en principi, una cosa és el teatre en la televisió franquista i una altra les obres de teatre d'hores d'ara. I quan parlàvem d'obres de teatre volíem dir espectacles artístics, com tota mena de música, inclosa l'òpera, la dansa i etcètera, muntatges que costen un dineral produir-los i que a vegades els en costa a l'empresa privada.
I ja estàvem en l'últim punt de l'ordre del dia i havia pagat l'exemplar de l'ARA: ¿seria possible que la televisió pública gravara tota la sèrie d'espectacles que havíem esmentat, sense oblidar-se de l'etcètera? Des del meu coneixement minúscul de la televisió m'arriscaria a dir que sí, encara que hi ha problemes de drets d'autor, capacitat de recursos, temps per a gravar-ho...
També hi intervenen les inèrcies? No ho sé, francament. En tot cas, no és gens bo que aquest apartat de la cultura tan sols siga a l'abast d'una minoria. Al capdavall, el públic televisiu no necessàriament hauria de reduir els espectadors directes, sinó que popularitzaria aquelles activitats culturals. I s'optimitzarien recursos, que prou falta fa en la nostra època.
