Recentment, durant una visita a la població rural de Los Palmas, a Haití, vaig tenir ocasió de conversar amb famílies directament afectades per l’epidèmia de còlera que afligeix el país des del terratrèmol del 2010. Un home em va explicar que la malaltia no només se li havia endut una germana: la seva sogra també havia mort durant la caminada d’hores que separa casa seva de l’hospital més proper. Ara ell i la seva dona s’ocupen de cinc nebots i nebodes orfes.
En l’actualitat, les històries com aquesta no són cap excepció a Haití. En efecte, arreu del país hi ha milers de persones que han hagut de fer front a penalitats i tragèdies semblants. Tanmateix, també hi ha senyals d’esperança. L’augment de la implicació de la població i els canvis en les pràctiques higièniques han eradicat el còlera que afectava les dones, els homes i les criatures de Los Palmas i del poble veí de Jacob (la situació ha fet un tomb espectacular durant els últims anys) i han reduït el risc de contreure altres malalties de transmissió hídrica. A tall d’exemple, els membres d’una família que vaig conèixer em van ensenyar orgullosos el seu nou filtre d’aigua.
L’èxit de la “campanya de sanejament total”, que vaig inaugurar a Los Palmas juntament amb el primer ministre haitià Laurent Lamothe durant la meva visita, dependrà en gran mesura d’aquest plantejament basat en la implicació de la ciutadania. Durant els pròxims cinc anys, aquesta iniciativa suposarà una millora de l’estat de salut de tres milions de persones que habiten en zones d’alt risc: es fomentaran les inversions de les famílies en latrines duradores i higièniques, es proporcionaran productes i serveis de sanejament a preus assequibles i es garantirà que les escoles i els centres mèdics disposin d’infraestructures d’abastiment d’aigua i de sanejament adequades. Just abans de marxar del poble, en un gest simbòlic, vam posar la primera pedra d’una nova font d’aigua potable.
Aquesta campanya és l’última d’un seguit de mesures preses en el marc d’una operació d’abast general per eliminar el còlera d’Haití que es duu a terme amb el suport de l’ONU. L’ONU i el govern haitià han creat recentment un comitè d’alt nivell que té la missió de posar en marxa una estratègia integral que cobreixi tots els aspectes de la prevenció i la resposta a la malaltia i que suposarà un augment de l’ajuda a les famílies i la població.
Així mateix, el ministeri de Sanitat d’Haití i l’Organització Panamericana de la Salut/Organització Mundial de la Salut estan iniciant la segona fase d’una campanya de vacunació dirigida a 600.000 persones que viuen en zones en què el còlera segueix present. Està previst que durant els pròxims mesos es vacunin 200.000 persones, i a finals d’any s’espera haver-ne vacunades 300.000 més. En la primera fase de la iniciativa, que es va dur a terme l’any passat, es van vacunar 100.000 persones.
Gràcies a aquests esforços ja s’ha aconseguit reduir significativament el nombre de víctimes de l’epidèmia. Durant els primers mesos d’aquest any el nombre de casos de còlera i de morts causades per la malaltia ha davallat aproximadament un 75% en comparació amb el mateix període del 2013 i ha assolit el nivell més baix registrat des del començament del brot.
I, malgrat tot, Haití segueix sent el país amb el nombre més alt de presumptes casos de còlera de l’hemisferi occidental, un fet inacceptable en un món en què es disposa de tal abundància de coneixements i de recursos. Això no obstant, el país va pel bon camí. De la mateixa manera que s’ha aconseguit eradicar el còlera en altres entorns complicats, es pot eradicar a Haití.
Gràcies en part al compromís de l’ONU amb el país, les perspectives d’Haití en altres àmbits també milloren. La Missió de les Nacions Unides per a l’Estabilització d’Haití (MINUSTAH) hi treballa des del 2004 per garantir la seguretat, donar suport al procés polític, consolidar les institucions de govern i vetllar pel respecte dels drets humans. A més, va tenir un paper destacat en l’estabilització i la reconstrucció del país després del terratrèmol del 2010. Els esforços de la MINUSTAH i d’altres organismes de l’ONU han suposat una millora considerable de la situació en matèria de seguretat, a la qual també han contribuït un sistema judicial més sòlid i unes forces policials nacionals més eficaces. Paral·lelament, els índexs d’escolarització en l’ensenyament primari s’han disparat, i han passat d’un 47% el 1993 a gairebé un 90% en l’actualitat.
Atesa la fragilitat política i social persistent, la feblesa de l’economia del país i les greus limitacions de les seves finances, encara hi ha molts interrogants sobre la continuïtat del progrés d’Haití. Per incrementar les seves possibilitats de complir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, cal que els plans de celebrar unes molt esperades eleccions legislatives i locals aquest any -a les quals han de seguir unes eleccions presidencials l’any vinent- tirin endavant. Els dirigents haitians de totes les tendències de l’espectre polític han de superar les seves diferències per garantir que el procés electoral es desenvolupi de manera neta. Així contribuiran a la promoció de l’estat de dret, la protecció dels drets humans i la consolidació dels fonaments democràtics del país.
El suport de la comunitat internacional serà igualment essencial. En aquests moments Haití necessita amb una gran urgència ajuda per finançar el seu Pla Nacional d’Eliminació del Còlera. El pla té un cost de 2.200 milions de dòlars i durarà deu anys. A hores d’ara tan sols s’han mobilitzat el 40% dels 448 milions de dòlars que caldrà invertir en sanejament, vacunes, subministrament d’aigua i sistema d’alerta precoç i de resposta ràpida durant els primers dos anys del projecte. A més, actualment els compromisos dels inversors només cobreixen un 10% del cost total del pla.
El poble haitià disposa de tota la compassió i la fermesa necessàries per superar aquesta epidèmia de còlera i assolir un desenvolupament econòmic integrador. Ara bé, la comunitat internacional i, en particular, les institucions financeres internacionals que treballen a la zona han de fer un pas endavant i oferir-li el seu suport. L’hospitalitat i la compassió de què vaig ser testimoni a Los Palmas em van commoure profundament. Tot i això, també entenc que els haitians esperen que el seu govern i l’ONU compleixin les promeses que van fer aquell dia. Si cadascú fa el que li pertoca, podrem oferir als haitians un futur més sa i pròsper, el futur que es mereixen.
Copyright Project Syndicate
