En aquesta mena de barreja de carrera de fons, de velocitat i d'obstacles en què estem involucrats, tenim davant les eleccions europees com a gran oportunitat. No sé si fem el ridícul o no enviant cartes als governants europeus, però el que estic segur és que no farem el ridícul si a Catalunya hi ha un dels índex de participació més alts en les eleccions europees. I aconseguir-ho no és senzill. Els incentius per votar són aparentment pocs. Si fins fa ben poc això d'Europa se'ns presentava com un espai institucional d'on venien recursos que permetien fer coses que, si no, no haurien estat possibles, en els darrers temps des de les institucions europees més aviat arriben males notícies. Hi ha moltes raons per pensar que les institucions europees han contribuït (per acció i/o omissió) a l'hegemonia del capitalisme turbofinancer en les decisions de política econòmica i monetària. Els governants d'aquí es presenten molts cops com a simples mitjancers entre les decisions de Brussel·les i els maldecaps que generen en la gent. La senyora Merkel i els seus aliats es fan servir per justificar decisions i retallades que no sempre tenen estrictament aquest origen específic. I ara, en aquests darrers mesos, tornem a parlar molt d'Europa quan tractem d'orientar-nos en el procés per concretar la voluntat de la gran majoria del poble de Catalunya de poder decidir sobre el seu futur, sense que de moment trobem grans respostes. Per tant, raons per imaginar grans entusiasmes a l'hora de votar el proper mes de maig no sé si n'hi ha gaires. Tot i així, a mi em sembla una molt bona oportunitat.
Mentre que Rajoy admet que, a la pràctica, la reforma constitucional a Espanya ja està en marxa i es fa a Brussel·les, Mas, l'ANC i el Consell Assessor per a la Transició Nacional situen la Unió Europea com a gran protagonista del que, si no, seria un estricte joc a dues bandes. Europa ha entrat en les nostres vides quotidianes i no en sortirà fàcilment. No tenim ni sortida nacional ni sortida social sense Europa. Però tan cert és això com ho és que amb aquesta Europa que tenim ara no anem enlloc. Tenim una Europa construïda des de la lògica dels outputs. Des de la lògica del qué hay de lo mío. Hem fet mercat únic, tenim moneda comuna i llibertat de circulació de béns i capitals. I ara necessitem dotar de cos polític un entramat institucional feble, poc democràtic i que està capturat pel sistema financer. No serà fàcil. A tot Europa creix el nacionalisme xenòfob i mesquí. L'aliança entre Marine Le Pen i Geert Wilders vol aprofitar les eleccions del maig per construir un gran grup d'extrema dreta al nou Parlament Europeu, que molts apunten que pot assolir més de 100 eurodiputats. Fins ara són aquestes forces les que més han sabut emocionar la gent amb missatges d'identitat excloent, davant de la fredor tecnocràtica i mig somnàmbula que ens arriba de les institucions europees. No podem seguir amb una Europa que ha anat passant de garantia de benestar i qualitat de vida a palanca de desigualtat i d'amenaça a tot el que s'havia aconseguit.
El futur d'Europa és el futur de la democràcia. I en aquest sentit és també el futur de Catalunya. La democràcia és dret a decidir, és justícia social i condicions de vida dignes per a tothom. Sabem que ja no serà possible seguir preservant Europa com un illot de benestar dins d'un món amb grans diferències socials. Però tenim prou marge per lluitar políticament perquè la desigualtat no creixi i acabi sent inexorable. Una gran participació política a Catalunya reforçaria la clara voluntat de pertinença del poble català al futur d'Europa. No ens ajuda la normativa electoral europea i la circumscripció única. Però si tots els partits signants de l'acord del 12 de desembre per convocar la consulta el 9 de novembre del 2014 situen de manera clara i preeminent aquest tema en els seus respectius programes electorals, la gran participació a Catalunya pot anar acompanyada d'un clar suport als partits i coalicions favorables a poder decidir. El plebiscit europeu és sens dubte una gran oportunitat per reforçar el conjunt de forces que volen construir una nova Europa, més política, més justa, més democràtica, i és també una gran oportunitat per recordar que els catalans volen votar i voten per una Europa en què hi puguin ser a ple dret.
