Opinió 02/03/2012

Arqueologia de l'actualitat

i
Laura Borràs
4 min
Arqueologia de l'actualitat

La col·lecció Sendes de la Universitat Jaume I ha publicat recentment un llibre que em sembla remarcable des de diversos punts de vista. El trec a col·lació a propòsit de la celebració del Dia de la Dona Treballadora, que commemorem la setmana vinent, i també d'una jornada think tank sorgida del programa de formació de Conselleres de Fem Talent -un programa promogut per la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya i finançat per la Generalitat i la Unió Europea en què vaig tenir l'honor de participar al llarg d'aquest hivern-. Es tracta de l' Olimpia de Gouges o la pasión de existir , una edició de Margarita Borja sobre l'obra homònima que ella mateixa i Diana Raznovich van escriure en una particular codramatúrgia.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La figura d'Olímpia de Gouges invocada pel duet argentino-alacantí és encara poc coneguda i, tanmateix, va escriure la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1791) i va ser jutjada i assassinada per haver treballat per construir un món més habitable. Emmirallant-se en el text fonamental de la Revolució Francesa, la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà (1789), la seva obra és un dels primers textos històrics en què es proposa l'emancipació femenina en el sentit de la igualtat de drets o l'equiparació jurídica i legal de les dones en relació als homes. El projecte Fem Talent també vol corregir la desigualtat flagrant que es dóna en l'àmbit dels consells d'administració i, en definitiva, el gran buit que encara existeix en el lideratge femení: una qüestió de poltrones. Doncs bé, en aquest text teatral hi ha moments especialment brillants, com ara el diàleg entre Olímpia i Robespierre a propòsit de les butaques, la guillotina i el poder. Ella no comprèn la festa negra de la sang, tal vegada intuint que acabarà formant part d'aquest aquelarre. Ben al contrari, la seva reflexió és inapel·lable: "Com més execucions, més pànic; com més pànic, més despotisme; com més despotisme, menys drets. Com menys drets, més abusos". Vol trencar amb l'espiral de violència que desvirtua el sentit últim de la revolució alliberadora en què creu fermament. Aquesta revolució ha de ser col·lectiva i no pot ser personalista, especialment quan el personalisme és masculí i singular: "Aquesta butaca li queda gran, no té sentit reemplaçar un monarca imbècil per un plebeu ambiciós i venjatiu com vostè", li deixa anar!

Però Robespierre no està interessat a escoltar res que provingui d'una dona. No obstant això, Olímpia ha fet referència a la imatge metafòrica del poder: la poltrona. I formula la pregunta precisa: "Em cedeix la butaca un instant?", "Vostè, a la butaca de Robespierre?", respon ell. Olímpia només demana un instant per exercir el poder que li és vetat com a dona i que allunya de la pràctica política un programa que resultaria revolucionari i alliberador per a la col·lectivitat. Robespierre no està disposat a concedir-li-ho. Olímpia és hàbil i el fereix en el seu amor propi: "Tan insegur està del seu poder? ¿Tanta por té dels altres?" A Robespierre la sola possibilitat que el considerin un covard li resulta insuportable: "No em provoqui. ¿Por, jo? Segui, senyora. Sóc tot un cavaller". L'al·lusió de caràcter sexista és una manera de reaccionar pròpia de qui cedeix i concedeix en les formes, però no en els continguts. Però Olímpia no és una dona d'avui dia, modelada sota la influència d'una educació en funció de rols. És una nova dona, una self made ciutadana que, en el precís instant que posseeix el poder simbòlic representat per la butaca de comandament del líder de la Revolució Francesa, li pregunta: "Vostè s'imagina que alguna vegada, en algun futur hipotètic i desesperant, una dona governi un país com França?" "Vostè delira, pateix de febre uterina". Un cop més, trobem en boca de Robespierre la resposta redundant, fàcil i humiliant en què s'han escudat segles de menyspreu masclista: la febre uterina. La malaltia femenina per excel·lència -la histèria- que, etimològicament, procedeix del grec úter , que atribuïa a aquesta diferència sexual els trastorns psicològics femenins. En definitiva, estem davant el menyspreu del gènere, la desqualificació per raó de sexe i l'atribució d'incapacitat on hi ha desafiament. Robespierre prefereix considerar Olímpia una boja histèrica, ¡quina novetat! Cap dona no ha aconseguit governar França encara, però Christine Lagarde, exministra d'Economia francesa, ha estat nomenada directora del Fons Monetari Internacional, un dels llocs més influents del món a escala transnacional. El consell de sàvies de Fem Talent treballa, com Olímpia, per aconseguir aquest reconeixement.

Evocaré, per acabar, un altre moment de gran eloqüència dramàtica. En l'última escena d'amor i ascensió al cadafal, Olímpia, sabedora de la seva sort, li diu al seu estimat: "Surto de França... i d'aquest món [...] Tinc 40 anys i tota la vida dins [...] ¿Sense cap... un cos segueix caminant? El meu cap és un regal als que necessitin les meves idees, la meva ànima... a les dones... Ocupa't del meu fill, Mercier". L'última reflexió d'Olímpia és per a les dones i per al fruit de la seva condició de dona, el seu exercici de la maternitat. La imatge d'un cos dansant sense cap és d'una bellesa poètica punyent. La terrible dansa de Salomé havia desembocat en el cap del baptista oferta en safata de plata; aquesta dansa d'Olímpia al so de la gèlida venjança de Robespierre em sembla una dansa d'arrel mística, amb la força aclaparadora de la dansa dels dervixos. L'erotisme de l'escena bíblica és, en una obra de teatre polític, pensament en estat pur. Del cos de Salomé a la força de les idees d'Olímpia. De la sensualitat a la racionalitat. Un cap ofert com a regal. Les idees que la gillotina pretén eliminar comencen una nova dansa carregada de futur. El diàleg conclou amb una afirmació d'Olímpia en relació al futur emancipat, lliure i igualitari de les dones: "No ho veuré, però succeirà, i succeirà també gràcies a mi". Succeirà, en efecte, i serà gràcies als que hagin il·luminat el camí de la igualtat.

stats